Projectes Tractor de Renovació Energètica d’Edificis.

El passat 'dijous 17 de desembre del 2015 es va celebrar la jornada tècnica sobre els projectes tractors dins el marc de l’Estratègia Catalana per a la Renovació Energètica d’Edificis (ECREE) va tenir lloc a la Sala' d’Actes del Departament de Territori i Sostenibilitat (Avinguda Josep Tarradellas, 2-6, Barcelona).

 

• Jornada Tècnica
• Presentacions de la jornada
• Redactat de la notícia i més informació

Jornada Tècnica

La jornada tècnica es va subdividir en tres blocs: en el primer bloc és va inaugurar i presentar la jornada. Al segon bloc es van presentar quatre projectes tractor d’èxit, i per últim al tercer bloc, es van tractar alternatives de finançament de projectes de rehabilitació energètica.

  La presentació de la sessió va avar a càrrec del Sr. Carles Sala i Roca, secretari d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, qui va remarcar la importància de continuar promovent la rehabilitació d’habitatges que incorporin mesures de foment de l’estalvi energètic. Aquest model passa per conscienciar a la ciutadania dels beneficis que suposa la rehabilitació energètica, i involucrant també el sector privat, per aconseguir els objectius de reducció d’emissions de CO₂ establerts.

  Seguidament, Mercè Rius, directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), va començar la intervenció dient que, qualsevol política energètica que es vulgui engegar  passa per la necessitat de millora del nostre model energètic i de consum, incrementant l’ús de fonts d’energia renovable, i la implicació directa de tots els sectors que fan ús de l’energia.

  A continuació, Xavier Martí, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va posar sobre la taula l’estat actual de desenvolupament de l’ECREE i els principals objectius per al 2016.

  Referent a l’estat actual de desenvolupament de les accions el 2015 va destacar que l’ ECREE s’està integrant en la política europea a través de diversos projectes i programes de finançament, seguidament va continuar explicant els resultats de cada línia d’acció:

• Resultats de la línia d’acció 1: Informe d’aplicació de mesures d’eficiència energètica en els edificis de la Generalitati EDI NET projecte aprovat i per desenvolupar el 2016.
• Resultats de la línia d’acció 2 de comunicació i formació: Continuació i desenvolupament del projecte Illa eficient, i concurs públic per al desenvolupament del Servei de Formació  de l’ECREE.
• Resultats de la línia d’acció 3 de productes i serveis: integració d’indicadors d’eficiència en el cercador de productes de l’ITEC.
• Resultats de la línia d’acció 4 de normativa i coordinació: preparació i presentació del projecte SHERPA (Shared knowledge for Energy Renovation in buildingsbyPublicAdministrations) en el programa MED i desenvolupament d’altres projectes.
• Resultats de la línia d’acció 5 de finançament: Preparació de la iniciativa d’inversió ELENA i preparació de concurs públic de Serveis i Promoció ECREE.

  Respecte les actuacions per al 2016, el Xavier Martí va precisar que seran  continuació de les activitats de 2015. La despesa prevista per aquest any serà de 661.916,76 €, i els continguts seran els següents:

• Integració de la informació energètica sobre edificis
• Llançament del concurs públic Servei de Formació ECREE
• Redacció del Pla Director de la Illa Eficienti inici d’obres
• Contractació de la Secretaria TècnicaECREE
• Etiqueta Catalana de Certificació Energètica
• Llançament iniciativa ELENA amb BEI

  Al segon bloc de la sessió es van presentar quatre casos d’èxit de projectes tractor. El primer cas d’èxit va anar a càrrec del Josep Pérez Mellado de l’Institut Català d’Oncologia, on s’ha emprat la modalitat de contracte de serveis i s’han exigit  uns estalvis mínims tant en els consums energètics d’electricitat i gas natural i de recursos com l’aigua. La proposta amb millor puntuació (VEOLIA) va oferir un 22,25% d’estalvi en electricitat i gas natural, i un 25% d’estalvi d’aigua. En aquest moments les mesures d’estalvi energètic proposades porten un mes d’implementació però ja presenten una millora evident.

  La segona presentació va anar a càrrec del Sebastià Blázquez del grup Soler, que han fet la proposta de serveis energètics d’Hotels Vilars Rurals. Aquesta proposta de serveis va adreçada als tres Vilars Rurals, localitzats en tres ubicacions diferents climàticament. Les actuacions dutes a terme han estat a nivell global incorporant actuacions d’estalvi  energètic (implantació de sistema de biomassa per a la producció de calor, o sistemes de control remot), actuacions de contractació d’ empresa de serveis energètics i contractació de serveis de manteniment.

  A continuació el Jordi Mas de l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, va explicar la intervenció i rehabilitació d’una zona urbana  de Santa Coloma amb el parc edificatori envellit i amb molts dèficits. En aquesta àrea s’ha plantejat un mecanisme innovador per reactivar la rehabilitació, millorar el parc i alhora tota la zona. Aquesta renovació urbana no era viable a través de la rehabilitació energètica i els estalvis que es podien generar, però s’ha obert camí a través de la llei d’economia sostenible de 2011, i s’ha consolidat des de la llei de les 3R, llei 8/2013: “L'administració determina l'interès públic del procés rehabilitador mitjançant instruments urbanístics (declaració d'àrea de conservació i rehabilitació)”. L’Ajuntament de Santa Coloma adjudica els projectes tècnics i les obres, vetlla per la correcta execució i repercuteix el cost mitjançant quotes proporcionals a la participació de cada propietari (equivalents a les quotes d'urbanització). Finalment, desprès de moltes negociacions, s’ha afegit el factor d'estalvi energètic, molt ben valorat pel veïnat al vincular-lo al confort climàtic.

El darrer projecte presentat d’aquesta part va ser el de la 'gestió energètica en edificis municipals de l’Ajuntament de Lleida per l’'Esther Fanlo. La implementació de sistemes de gestió energètica, utilitzant les TIC i implicant als usuaris, ha suposats una reducció del 15% en consum de electricitat i en consum de gas. L’estratègia seguida ha estat:

• L’estalvi:  un objectiu clau del contracte
• 15 % d’estalvi amb la gestió organitzativa
• Millora del coneixement del comportament de l’edifici (auditories i monitorització)
• Gestor energètic. Manteniment intel·ligent i eficient
• Inversions directes: objectiu 10 % estalvi addicional
• Reinversió de l’estalvi
• Priorització d’inversions passives
• Segon pas, inversió en instal·lacions

  La temàtica que es va tracta al darrer bloc de la sessió van ser altres alternatives de finançament per a desenvolupar projectes de renovació energètica d’edificis.

  El primer ponent en fer la seva presentació va ser el Jordi Sanuy de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, qui va explicar la quantia i límits d’ajuts que es van poder sol·licitar en la convocatòria 2014-2015 i com han estat repartits, així com els expedients resolts positivament.

  A continuació el Marc Verdaguer de GEDPRO va explicar les diferents línies d’ajuts  per a projectes d’eficiència energètica de:

• IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía) – Fondo Nacional de Eficiencia Energética,  adreçat a les petites i mitjanes empreses i a grans empreses del sector industrial.
• IDAE – Programa PAREER – CRECE, programa d’ajuts adreçat per a la rehabilitació energètica d’edificis existents.
• CLIMA – FES CO₂, del Ministeri d’Agricultura, alimentació i Medi Ambient, que consisteix  en una “subvenció” en forma de prima a l’adquisició de drets d’emissió de 9,7 €/ Tona CO₂ reduïda durant 4 anys, en projectes CLIMA de recolzament i foment d’activitats baixes en carboni mitjançant l’adquisició de les reduccions verificades en emissions generades.
• CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial), per a projectes empresarials amb innovació tecnològica.
• FEADER, Línia mitigació del canvi climàtic, del DAAR – Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural,Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR 2014- 2020), que consisteix en una subvenció afons perdut del projectes de millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris, i que contribueixin a la mitigació del canvi climàtic en aquest àmbit.

  Tot seguit, Javier León, Director General de Sabadell Renting, va presentar el renting en la eficiència energètica, com una solució àgil i flexible que permet estalviar energia i reduir la despesa corrent de la manera més eficient possible. Tot inclòs en una quota mensual fixa que es paga  amb els estalvis generats pel mateix projecte.

  I per finalitzar la sessió, el Jordi Solé de Ecrowd, va parlar del Crowdfunding o micromecenatge com a instrument de finançament de projectes d’eficiència energètica. Com a solució col·laborativa el Crowdlending (consisteix en el finançament a empreses, projectes a persones per nombrosos inversors), busca finançar inversions en eficiència amb diners de molta gent que entenen els projectes d’eficiència energètica., amb una major rendibilitat pels estalvis, pels qui volen tenir el control sobre on van a parar els seus diners i participen a la nova economia col·laborativa. Els projectes que es financen són per a comunitats de propietaris, escoles, clubs esportius o similars. Projectes d’impacte positiu. D’aquests projectes finançats, es valora que siguin viables, sense contrapartides comercials, en diverses formes jurídiques, o d’empreses noves i que permetin posar en valor la xarxa de contactes.

  Per tancar la jornada, desprès del torn obert de paraules,el Xavier Martí va fer la cloenda de l’acte.

 

Presentacions de la jornada

• Ponència Xavier Martí
  

  [3,87 MB ]

• Ponència Josep Perez
  

  [542,95 kB ]

• Ponència Sebastian Blazquez
  

  [5,81 MB ]

• Ponència Jordi Mas
• Ponència Esther Fanjo
• Ponència Jordi Sanuy
• Ponència Marc Verdaguer
• Ponència Pablo de Muller
• Ponència Carlos Contador
• Ponència Jordi Sole

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Argeme Pérez

Per saber-ne més: ECREE