Observatori-del-paisatge 2019a

La creació de l’app de la Pedra Seca és una de les accions més destacades, juntament amb la creació d’unes fitxes de catalogació i una publicació sobre bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge.

El projecte de cooperació LEADER COL·LABORAxPAISATGE “Desenvolupament rural a través del paisatge i la col·laboració ciutadana (construccions de pedra seca)”, que va néixer l’any passat, ja ha donat els seus primers fruits. Entre les diverses accions que s’han realitzat per posar en valor els paisatges de la pedra seca, destaquen les fitxes de catalogació de noves tipologies constructives de pedra seca, la creació de l’app de la Pedra Seca i la publicació "Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania. Bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa", totes elles finançades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) en el marc dels Ajuts de Cooperació Catalana entre Grups d’Acció Local i cofinançada pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).

A part, s’ha participat en trobades de pedra seca a França; 20 persones van realitzar un intercanvi d’experiències en la gestió dels paisatges de la pedra seca a la zona francesa del Capcir, la Cerdanya i el Conflent; i s’han realitzat jornades de formació i sensibilització a Roquetes, Torrebesses, la Fatarella, el Pla de Santa Maria i Vilanant.

Notícies relacionades

Projecte Wikipedra. Butlletí 6

Èxit del projecte Wikipedra. Butlletí 15

La Wikipedra es renova. Butlletí 20

Glossari de la pedra seca. Butlletí 21

• Fitxes de catalogació de noves tipologies constructives de pedra seca
• L’app de la Pedra Seca
• La publicació Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania. Bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa.
• El projecte COL·LABORAxPAISATGE i la seva continuïtat
• Autors

Fitxes de catalogació de noves tipologies constructives de pedra seca

Una de les primeres accions del projecte ha estat crear unes  fitxes marc per poder catalogar d’una manera homogènia els diferents elements construïts amb pedra seca. Les fitxes, disponibles en format paper i en digital, permeten catalogar barraques de pedra seca, construccions relacionades amb l’aigua, forns i murs. També hi ha una cinquena fitxa més genèrica que permet catalogar altres elements del ric patrimoni fet amb la tècnica constructiva de la pedra seca, com per exemple clapers, eres, trones o valones, ponts, corrals, cortals, pletes, camins, recs i rieres empedrats, sínies, tines de vi, pous de glaç, etc.

Per realitzar aquestes fitxes es varen organitzar reunions i trobades amb voluntaris, associacions i experts en pedra seca amb l’objectiu d’acordar el nombre i contingut de  les fitxes per poder catalogar els elements de pedra seca. Posteriorment els voluntaris experts es van organitzar en grups de treball per desenvolupar les fitxes corresponents a cada tipologia constructiva acordada.

Aquesta acció es deu a què, bona part de les entitats i persones que inventarien i cataloguen les construccions de pedra seca per elaborar inventaris locals, ho fan a través de fitxes realitzades en funció de les necessitats. Aquests inventaris, en la majoria dels casos, descriuen minuciosament les característiques constructives, l’entorn i els orígens històrics de les barraques o les cabanes. La gran quantitat d’informació obtinguda, sovint complica o fa feixuga la tasca de comparació o extracció d’informació dels inventaris locals per obtenir dades per àmbits més generals (comarques, regions, ....). És per això que es va considerar necessari establir una manera consensuada i senzilla de catalogar les diferents tipologies constructives de pedra seca. Una forma senzilla de catalogar que també pot incentivar molta més gent no experta a fer-ho i que també permetrà difondre millor la informació que ja es disposa d’aquest patrimoni característic dels paisatges rurals. Aquestes fitxes també poden ser de gran utilitat per desenvolupar activitats docents així com tallers de descoberta orientats al públic en general.

Les fitxes establertes són la base per donar contingut a l’aplicació mòbil de catalogació de construccions de pedra seca i per ampliar el portal web Wikipedra.

L’app de la Pedra Seca

Una de les accions més destacades del projecte és la creació de l’app de la Pedra Seca. Aquesta aplicació col·laborativa per a mòbils i tauletes permet consultar i catalogar construccions de pedra seca de Catalunya i dels 85 municipis que integren el PNR del Pirineu Català i la Mancomunitat del Conflent-Canigó de l’estat francès.

Qualsevol persona que trobi una construcció de pedra seca, la pot introduir a l’inventari a través d’un formulari que permet escollir entre cinc tipologies: barraques o cabanes, construccions relacionades amb l’aigua, murs i conjunts, forns i altres construccions. Les noves aportacions, abans de ser publicades, seran validades per experts. La informació que ja forma part de l’inventari es pot consultar a través de mapes, fitxes, fotografies i croquis.

L’aplicació funciona de manera sincronitzada amb la Wikipedra, el portal web impulsat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i que, des del 2011 ja ha permès catalogar més de 15300 barraques de pedra seca gràcies a 227 col·laboradors. Actualment la Wikipedra només permet la catalogació de barraques de pedra seca, però durant les properes setmanes s’actualitzarà i permetrà incorporar les altres construccions de pedra seca que ara ja es poden inventariar a través de l’aplicació mòbil.

Així doncs l’app de la Pedra Seca té com a finalitat esdevenir un complement a la web wikipedra com a mitjà de consulta, però sobretot oferint una eina de camp que faciliti la localització i catalogació de barraques i construccions directament sobre el terreny. S’ha desenvolupat pels dos principals repositoris d’aplicacions mòbils actuals, Android i iOS, a més a més, pretén esdevenir un nou canal de promoció de la iniciativa, així com apropar-la a usuaris menys especialitzats.

Per tal de facilitar la localització de barraques, murs, construccions d’aigua, forns i altres elements sobre el terreny, s’ofereix un mapa interactiu, que il·lustra tant la posició de l’usuari, així com la de les construccions que es troben al seu voltant, i permet accedir a les fitxes corresponents.

Pel que fa a la funcionalitat de catalogar noves construccions sobre el terreny, es treu el màxim profit de components com el GPS, la càmera fotogràfica i la connectivitat a la xarxa pel tal de facilitar i agilitzar la tasca a l’usuari.

 

La publicació Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania. Bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa.

Aquest document fa una selecció de deu bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió i ordenació del paisatge que s’estan duent a terme a nivell europeu.

Els objectius del document són: conèixer algunes de les iniciatives ciutadanes d’èxit que s’estan impulsant arreu d’Europa vers la gestió del paisatge o que tenen el paisatge com a mecanisme de desenvolupament territorial; aportar noves idees i eines per al desenvolupament de futurs projectes relacionats amb el paisatge basats en la generació de sinergies entre la societat civil i l’administració, en especial en entorns rurals, i contribuir a l’intercanvi d’experiències amb altres territoris europeus en relació amb bones pràctiques ciutadanes vers el paisatge.

El recull consta de deu fitxes i en cadascuna s’hi descriu una iniciativa ciutadana o un projecte en què la societat civil hi té un paper molt destacat. Es comença amb una iniciativa desenvolupada a Catalunya: la Wikipedra, l’inventari participatiu de la pedra seca 2.0 impulsat des de l’Observatori del Paisatge de Catalunya en col·laboració amb l’Associació Drac Verd de Sitges, i també s’hi descriu la candidatura de la UNESCO Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la Humanitat, experiència d’implicació ciutadana per excel·lència en què el paisatge s’ha vist com una font de riquesa per al territori. Les altres vuit iniciatives realitzades són de França, Itàlia-Suïssa, Alemanya, Eslovàquia, Regne unit, i Països Baixos.

 

El projecte COL·LABORAxPAISATGE i la seva continuïtat

Aquest projecte té l’objectiu de donar valor a les construccions de pedra seca i el seu paisatge com a mitjà per fomentar el desenvolupament rural amb la col·laboració dels ciutadans i la societat civil. Està coordinat per l’Associació pel Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) amb l’assessorament i el suport tècnic de l’Observatori del Paisatge .

En aquest projecte de cooperació, a part de l’Associació ADRINOC, hi estan implicats altres grups d’acció local de Catalunya. Així, el projecte es desenvolupa en els territoris d’influència dels cinc grups d’acció local de Catalunya següents: ADRINOC, Consorci Leader Desenvolupament Rural del Camp, Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, Associació Leader de Ponent i el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre – Terra Alta, que inclouen municipis de vint comarques de Catalunya: Alt Camp, Alt Empordà, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Gironès, Montsià, Osona, Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, Priorat, Ribera d’Ebre, Segrià, Selva, Tarragonès, Terra Alta i Urgell. Fora de Catalunya, a nivell europeu, el projecte també té un soci francès, el Parc Naturel Régional des Pyrénées-Catalanes.

Durant aquest any 2017 es preveuen realitzar les següents accions: creació d’una llibreta de camp per a inventariar construccions de pedra seca; continuar la participació en trobades de pedra seca; dinamització de l’app Pedra Seca a tots els territoris implicats; organització de jornades de formació i sensibilització sobre la pedra seca i el nous usos; edició d’un manual pràctic de pedra seca; elaboració d’un inventari de coneixedors i professionals de la tècnica constructiva de la pedra en sec; així com accions per a dinamitzar el voluntariat en la conservació del paisatge, i accions pilot que contribueixin a la dinamització del territori preservant els seus valors paisatgístics a través del patrimoni de la pedra seca.

Autors

Redactat per: Observatori del paisatge

Per saber-ne més: Jordi Grau