Martinez Jaume 2022a

Presentem tot seguit dues actuacions que marquen nous assoliments en l’adopció de la fusta com a material per a la construcció: en el primer cas, l’edificació més alta d’aquest material en construcció en l’actualitat; en el segon, l’aplicació de tècniques robòtiques per a l’acoblament dels components de fusta, amb minimització de residus i màxim aprofitament de fustes locals.

Schmidt Hammer Lassen

L’estudi danès d’arquitectura Schmidt Hammer Lassen projecta en una antiga zona industrial de Winterthur (prop de Zuric, a Suïssa) el complex Rocket&Tigerli. Es tracta d’una construcció amb quatre volums de diferents alçàries, un dels quals s’elevarà fins als 100 m, cosa que el convertirà en l’edifici més alt del món construït amb nucli i estructura portant de fusta massissa, quan es completi (previsiblement el 2026).

Aquests elements estructurals s’han dissenyat amb la col·laboració de l’empresa constructora suïssa Implenia i de l’Escola Federal Politècnica de Zuric (ETH Zürich), i s’han aconseguit bigues més lleugeres que en altres construccions semblants –d’aquí la possibilitat de construir fins a més alçada.

En el disseny de l’edifici també hi ha participat l’estudi d’arquitectura suís Cometti Truffer Hodel.

Dues recreacions del Rocket&Tigerli i la seva torre, com a element central d’una antiga zona industrial abans ocupada per naus de construcció dels trens Rocket&Tigerli. La torre farà 100 m d’alçada i al seva superfície construïda, encloent-ne les plantes subterrànies, serà de prop de 35.000 m² (© Schmidt Hammer Lassen Architects)

El complex Rocket&Tigerli acollirà principalment usos residencials, amb habitatges i amb allotjament per a estudiants. També es preveu que disposi d’un establiment de restauració, d’espais comercials i d’un hotel, tot repartit entre els quatre blocs que conformen el conjunt, comunicats per mitjà d’una gran plaça verda i zones de pas obertes a la ciutadania.

Recreació de la plaça central, element de comunicació dels blocs, oberta als ciutadans (© Schmidt Hammer Lassen Architects)

Els blocs presentaran un exterior amb aspecte reticulat format per bandes verticals i horitzontals de maó i rajola, tot en terracota. Els balcons, les terrasses i els envidriaments ompliran els espais intermedis entre les bandes, a fi que cada unitat residencial disposi almenys de dues entrades de llum natural.

A les cobertes, d’altra banda, s’hi preveu d’habilitar espais enjardinats i instal·lar plaques solars fotovoltaiques.

Les parets, els sostres i els terres dels interiors els constitueixen de fet els elements de fusta de l’estructura portant (© Schmidt Hammer Lassen Architects)

Per tal que el conjunt Rocket&Tigerli s’integri visualment amb els edificis històrics del seu entorn, s’empraran gammes de vermell, de groc i de verd (© Schmidt Hammer Lassen Architects)

Remeteu-vos als butlletins núm. 27, 30, 34, 38 i 43 per conèixer altres edificis de fusta de gran alçada, en prototip, en projecte o ja construïts.

Adel Design Research Laboratory

Un equip d’investigadors i d’alumnes de l’Adel Design Research (ADR) Laboratory del Taubman College d’arquitectura i planificació urbana de la Universitat de Michigan han demostrat que amb l’ajut de robots és possible construir edificis intricats fent servir peces petites de fusta.

L’objectiu de l’actuació de l’ADR, completada l’octubre de 2021, és el de promocionar la construcció amb baix impacte carbònic tot demostrant que la fusta permet crear estructures arquitectòniques complexes.

La fusta emprada en el projecte del laboratori ADR era extreta de boscos propers, no importada.

Els algoritmes desenvolupats per l’equip de l’ADR van permetre calcular la disposició òptima de les peces 2x4 (3,8 cm x 8,9 cm) de manera que no calgués incorporar cap biga ni element de majors dimensions dins l’estructura.

Un cop coneguda la disposició dels components, van ser acoblats per robots dins de marcs prefabricats. Els marcs, un cop arribats a lloc, es van anar ajuntant i instal·lant manualment.

L’acoblament robòtic de les peces 2x4 (© Taubman College of Architecture and Urban Planning – University of Michigan)

Segons l’ADR, la combinació d’algoritmes específics i de fabricació robòtica fa viable una producció poc costosa de components i peces arquitectòniques sota demanda, que amb mètodes tradicionals serien en canvi de fabricació difícil i, per tant, costosa. A més, segons l’ADR, aquesta manera de treballar permet de reduir els residus de fabricació de les peces al màxim.

El pavelló, un espai de repòs i refugi, s’instal·là als jardins botànics Matthaei, a Ann Arbor, Michigan. L’estructura també pot acollir exposicions i altres menes d’activitats artístiques o socials. La plataforma oval també és de fusta. Com es pot veure, tot al llarg del lateral exterior discorre un banc (© ADR Laboratory)

A més, segons l’equip responsable de l’actuació, l’ús de peces de fusta de petites dimensions permet que es pugui recórrer a l’extracció de boscos locals i de fustes autòctones –fins i tot d’espècies arbòries que per tipologia no poden brindar elements constructius de gran mida–. Diu també l’ADR Laboratory que amb la seva tecnologia poden esdevenir útils per a l’edificació àdhuc els retalls de fusta provinents de la construcció o de la fabricació de mobiliari, així com els elements de fusta recuperats de la desconstrucció d’edificis: tot plegat contribueix a una pràctica constructiva més sostenible, segons el laboratori.

Interior de l’estructura, formada per una vintena de marcs fabricats també de manera robòtica, tots ells lleugerament diferents per atorgar al conjunt un aspecte curvilini. El fet que cada peça de fusta fos del mateix gruix permeté el fàcil acoblament dels marcs de fusta entre si, reduint la necessitats de perns i cargols (© ADR Laboratory)

La fusta s’ha deixat sense tractar, per tal que al final de la seva vida útil no contribueixi a contaminar l’entorn (© ADL Laboratory)

Els dissenyadors esperen que aquest pavelló pugui esdevenir un exemple de com la construcció robòtica pot permetre maneres de construir més sostenibles i amb residus mínims. A més, la integració del disseny digital, la fabricació i la construcció d’aquesta estructura experimental permet, segons diuen a l’ADR, una nova aproximació als aspectes ambientals, d’ús de materials i de mà d’obra, tot a fi de crear una arquitectura intel·ligent que no deixa de banda la qualitat estètica i expressiva.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Schmidt Hammer Lassen Architects, Adel Design Research Laboratory, University of Michigan