La restauració de sòls amb esmenes orgàniques

Jornada tècnica en línia. 7 de maig de 2021

La jornada va ser organitzada per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) conjuntament amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

La benvinguda i presentació de la Jornada va anar a càrrec del Director de l’ARC, en Josep Maria Tost i va estar moderada per la directora de l’Àrea d’Economia Circular de l’ARC, la Pilar Chiva.

L’objectiu principal de la jornada era informar dels beneficis de les esmenes i residus orgànics en la restauració de sòls i visualitzar diverses experiències d’utilització d’aquestes esmenes en diferents àmbits com en activitats extractives, dipòsits controlats o en talussos de carreteres, aportant diferents punts de vista des de centres de recerca i universitats, empreses privades i administració pública.

La jornada es va emmarcar dins una activitat a Catalunya de la Setmana International del Compost (ICAW).

Es va dur a terme a través del canal de Youtube de l’Agència de Residus de Catalunya i va ser seguida en directe per 160 assistents, que procedien de diversos sectors, empreses de l’obra civil, sector restauració, productors i gestors de residus, administració, universitats i consultoria.

Residus orgànics. La valorització en sòls

Meri Pous, Cap del Dep. de Protecció del Sòl de l’Àrea d’Economia Circular de l’ARC

Les esmenes orgàniques són materials orgànics d’origen vegetal o animal, que es valoritzen als sòls, per mantenir o augmentar el seu contingut en matèria orgànica, amb la finalitat de millorar les seves propietats físiques, químiques o biològiques.

Hi ha esmenes orgàniques que són productes com ara el compost (RD 506/2013 sobre de productes fertilitzants), però hi ha residus orgànics que poden fer la mateixa funció, entre aquests, fangs de depuradora, dejeccions ramaderes, digestat, restes vegetals o el bioestabilitzat.

Les esmenes orgàniques que volen ser aplicades al sòl han de complir uns requisits d’eficàcia (justificació agronòmica), innocuïtat (sense contaminants o valors baixos) i de constància, per tal de garantir un benefici en l’agricultura o una millora ecològica del sòl. Els paràmetres recomanables per aquestes esmenes orgàniques són els següents:

La normativa classifica la valorització en sòls com la via d’operació R10 i la divideix en dues subvies que cal diferenciar: R1001 (Valorització de residus en sòls agrícoles) i la R1002 (Restauració de sòls).

Per promoure la restauració de sòls, l’Agència de Residus de Catalunya, juntament amb el CREAF, ha elaborat diferents material tècnics i divulgatius per difondre el coneixement de l’aplicació d’esmenes orgàniques en restauració de sòls.

• 5 fitxes tècniques (fems, fangs, compost, digest, bioestabilitzat) adreçada principalment a tècnics d’obres responsables de les tasques de restauració de sòls (disponibles a la web ARC).

• Vídeo sobre l’ús de les esmenes orgàniques per a la restauració de sòls (canal Youtube residuscat).

• Manual d’ús d’esmenes orgàniques en rehabilitació de sòls (en redacció)

La restauració de sòls degradats

Vicenç Carabassa, investigador del CREAF

En menys de 20 anys Catalunya ha duplicat la superfície de sòls degradats per acció humana. Aquests sòls es podrien restaurar per recuperar l’ecosistema, amb els components abiòtics i biòtics, i les funcions ecològiques, com la regulació hídrica, el cicle de nutrients, producció vegetal.

La restauració i construcció de nous sòls en activitats extractives, dipòsits controlats o talussos de carretera, ha de recuperar la geoforma que emuli els sistemes naturals de l’entorn. Garantir un sòl de “qualitat” és fonamental per a garantir l’èxit de la restauració.

Les esmenes orgàniques són utilitzades a la restauració quan no es disposa de terres vegetals de prou qualitat i es disposen materials de rebuig sense matèria orgànica.

En la restauració cal tenir en compte una sèrie de condicionants:

• avaluar l’aptitud de l’esmena orgànica i de l’emplaçament.

• evitar l’ús d’esmenes menys estabilitzades aprop de nuclis habitats.

• elaborar un pla d’aplicació, que tindrà en compte la composició de l’esmena, els materials minerals, proporció de les barreges, el gruix a restaurar.

• els temes logístics (espai, maquinària, emmagatzematge, barreges).

De forma resumida, les etapes que normalment es segueixen en un procés de restauració són les següents:

Restauració de talussos de carreteres

Eugènia Álvarez, tècnica a la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre

La construcció de carreteres crea una cicatriu en la geologia de l’entorn que pot provocar degradacions en el medi que envolta.

En la restauració dels talussos, un dels objectius principals és evitar l’erosió i donar estabilitat geotècnia, fet que es pot aconseguir amb l’aplicació de matèria orgànica, que accelera els processos de revegetació espontanis permetent un millor control de l’erosió.

En els darrers anys, des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’han dut a terme dues accions de restauració de talussos de carretera mitjançant l’aplicació esmenes orgàniques conjuntament amb l’Agència de Residus i el CREAF: La carretera C-69, Olost (2014) i a la Carretera C-16, Terrassa (2017). En aquestes experiències es van aplicar residus orgànics, el digest i bioestabilitzat, amb una valoració molt positiva.

Restauració en dipòsits

Rosa Maria Coll, Enginyera agrònoma. ADOBA

Al dipòsit de la Vall d’en Joan (l’Abocador del Garraf) s’ha dut a terme una restauració de sòls amb el residus orgànics, en concret amb digest procedent de la fracció orgànica de la recollida selectiva de residus municipals (Ecoparc del Besós).

Les fases principals que s’han dut a terme per a la restauració de l’indret han estat:

1. La incorporació de terres pobres sobre làmina impermeable fins a un gruix de 80 cm.

2. Treball de preparació de la terra. Condicionament de la terra.

3. Aplicació de palla sobre terra condicionada.

4. Aplicació de digest sobre prats i talussos

5. Incorporació i barreja dels materials (digest i palla) amb passades d’arada de cissels (chisel)

6. Sembra dels prats amb barreja de gramínies i lleguminoses.

7. Hidrosembra en talussos, amb barreja de gramínies i lleguminoses.

Restauració en activitats extractives

Carles Ventura, Enginyer Tècnic en Explotació de Mines, PROMSA

L’empresa PROMSA, dins el Grup CEMENTOS MOLINS, centra la seva activitat a la fabricació de ciment. Des de la creació del departament de Medi Ambient a l’empesa, han treballat en diferents àmbits, entre ells la restauració ecològica d’algunes de les seves explotacions. Alguns exemples serien la restauració de diferents abocadors o pedreres, com la pedrera de Sant Julià de Ramis (Girona), l’extractiva de Torrero (Saragossa) o la restauració de la Falconera (Garraf) on les tasques de restauració van començar al 1990.

La restauració de la Falconera, una pedrera d’inicis del segle XX d’on s’extreia pedra per a l’ampliació de zones com el port o l’eixample, és un repte atès que esta situada dins del Parc Natural del Garraf i el projecte de restauració de la zona pretén integrar hàbitats de prats secs, bosc o màquia mediterrània per a la seva revegetació i mimentització amb la resta del Parc.

En aquest projecte de restauració s’han aplicat diverses metodologies per a la restauració dels diferents punts del Parc, algunes d’elles mitjançant la valoració d’esmenes orgàniques com fangs de depuradora o compost procedents de residus municipals.

Els tecnosòls

Felipe Macias, Professor emèrit de la Universidad de Santiago de Compostela

L’aprenentatge de les propietats i la diversitat del sòls permet dissenyar una restauració més adequada per a cadascun dels espais degradats o contaminats, que cada vegada són més.

La gran varietat de sòls, més de 300 grans tipus, cadascun amb els seus mecanismes d’estabilització del carboni, poden servir de model per aprendre la manera d’estabilitzar la matèria orgànica dels residus durant llargs períodes. Entendre els mecanismes naturals d’estabilització del carboni dels diferents tipus de sòls pot permetre aplicar-los a la gestió de residus.

Les funcions del sòl segons la Estratègia Europea de Protecció del Sòl, 2006 són:

• Funcions productives (producció d’aliments, matèries primeres, etc.).

• Funcions ambientals:
  • Regulació dels cicles biogeoquímics.
  • Filtre, retenció i transformació de contaminants.
  • Depuració d’aigua.
  • Formació de la biodiversitat.
  • Pot funcionar com embornal de carboni.

La metaestabilització de la matèria orgànica es produeix gràcies a la transformació d’aquesta cap a estats més estables a través de la interacció amb cations metàl·lics i col·loides cristal·lins i no cristal·lins de càrrega variable. Conèixer les principals reaccions biogeoquímiques que ens duen a terme als sòls, ajuda a saber quin és el procés més adequat per combatre les possibles amenaces que els afecten, una alternativa que pot remeiar algunes amenaces seria la utilització d’esmenes orgàniques com el compost.

Imitant la naturalesa es poden dissenyar sòls amb les propietats adequades per resoldre els diferents problemes que afecten a les aigües, sòls i els ecosistemes. Aquests sòls “a la carta” s’anomenen tecnoslos i poden modificar diferents característiques del sòl com el pH, la conductivitat o la activitat biològica, entre moltes altres.

Alguns espais degradats o contaminats on s’han dut a terme aquestes accions són la Mina d’As Pontes de Garcia Rodríguez (1982-2007), la mina de Touro a la Coruña o la Mina de urani de Saelices el Chico a Salamanca.

Autors

Redactat per: Meri Pous, Paula Zapata i Robert González

Per saber-ne més: Meri Pous i Robert González.

Tota la documentació relacionada amb la jornada, es pot trobar als enllaços següents:

• Presentacions ponents:

http://residus.gencat.cat/ca/lagencia/publicacions/jornades/2021_05_07_jornada_compost/

• Vídeo – Esmenes orgàniques per a la restauració de sòls:

https://www.youtube.com/watch?v=QUvl2UZbRGA&list=PLWQMeO43vsueIRIrJl0K5R2nzObCbW4vP

• Fitxes tècniques:

http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/tipus_de_residu/residus_organics/restauracio_sols/fitxes_tecniques/