Nombroses projeccions fetes per diversos organismes internacionals apunten que la Mediterrània serà una de les regions del planeta més vulnerables al canvi ambiental global. Aquest fenomen, que té en compte els efectes del canvi climàtic, de l’explotació dels recursos naturals i dels canvis d’usos del sòl, afectarà la disponibilitat d’aigua. Això pot afectar des del funcionament dels ecosistemes naturals o l’agricultura, fins a les pròpies masses d’aigua o les activitats socials i econòmiques.

En aquest context, el passat dia 23 de març és va presentar a l'Auditori de la Pedrera el projecte ACCUA que a continuació s’exposa.

Projecte ACCUA

El projecte ACCUA ha avaluat la vulnerabilitat territorial al canvi global en tres conques representatives de la franja litoral catalana: el Fluvià, la Tordera i el Siurana. D’acord amb les vulnerabilitats identificades, el projecte ha inclòs un seguit de propostes d’actuació per adaptar aquests sistemes als impactes del canvi global i minimitzar-ne els efectes negatius. Les mesures d’adaptació van adreçades als gestors dels territori i dels recursos naturals, des de l’Administració implicada a escala regional i local fins a cooperatives agrícoles i propietaris forestals.

El canvi global és la suma dels efectes del canvi climàtic i les implicacions derivades dels canvis d’usos del sòl. Així, el projecte s’ha centrat en aquests canvis fent un especial èmfasi en les repercussions que tindran sobre la disponibilitat d’aigua.

La disminució de la disponibilitat d’aigua en el futur serà rellevant, com s’espera en gran part de la conca mediterrània, però amb sensibilitats diferencials en cadascuna de les àrees d’estudi i en els diferents àmbits estudiats (masses d’aigua, boscos, agricultura, usos urbans, etc).

Així, a les conques més humides, especialment a les seves capçaleres, és on es detecten els efectes més importants. A la conca del Siurana, les pressions climàtiques poden ser amplificades especialment pels canvis d’usos del sòl. Els boscos són l’àmbit que es presenta potencialment més vulnerable, ja sigui per l’augment de l’estrès hídric, pels canvis en la idoneïtat bioclimàtica de les espècies o pel creixent risc d’incendi. L’agricultura pot estar afectada si no s’adapten els conreus a les noves necessitats, sobretot en aspectes relacionats amb la fenologia i l’eficiència en l’ús de l’aigua. En general, els resultats apunten cap a canvis graduals a curt termini (10-15 anys vinents) que s’acceleren a mig-llarg termini, tot i l’elevada incertesa en la irrupció d’eventuals episodis extrems que poden interferir aquestes tendències. En aquesta finestra temporal és on s’han de prioritzar les mesures d’adaptació proposades.

Mesures d'adaptació: impulsar-les avui pot ajudar a esmorteir els efectes adversos del canvi.

El projecte ACCUA, de tres anys de durada (2008-2011), ha comptat amb el finançament de l’Obra Social de CatalunyaCaixa i amb la participació de quatre grups de recerca coordinats pel CREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: GHS/UPC Grup d’Hidrologia Subterrània de la Universitat Politècnica de Catalunya; ETC/LUSI (EEA) European Topic Centre / Land Use and Spatial Information. European Environment Agency; IRTA Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

El projecte va néixer l’any 2008 amb un doble objectiu: avaluar la vulnerabilitat del territori català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d’aigua dolça, i determinar les mesures d’adaptació més recomanables per respondre a aquesta vulnerabilitat i minimitzar-ne les conseqüències negatives. Els resultats i les conclusions del projecte es recullen ara en aquest document amb el propòsit de fer-ne la màxima difusió possible entre els gestors del territori i dels recursos naturals, que inclou des de les administracions implicades a escala regional i local fins a les cooperatives agrícoles i els propietaris forestals.

Malgrat la referència específica al canvi climàtic que duen el nom i l’acrònim del projecte, ACCUA ha ampliat l’avaluació als efectes del canvi global (també anomenat, canvi ambiental global), que és la suma dels efectes del canvi climàtic i de les implicacions derivades de l’explotació dels recursos naturals i els canvis d’usos del sòl. Per centrar l’estudi sobre la disponibilitat d’aigua dolça, s’ha fet servir una metodologia innovadora en aquest tipus de treballs: la integració de bases de dades molt diferents (climàtiques, ecològiques, econòmiques, socials, etc.) abordant el problema des d’una escala molt local. Així, l’estudi s’ha concretat en tres conques representatives de la franja litoral catalana: la del Fluvià, la de la Tordera i la del Siurana.


Draft Garcia 533729014-Adaptacions-al-canvi-climatic-e-imatge1.jpg

Resultats

Els resultats indiquen que en el futur hi haurà una disminució important de la disponibilitat d’aigua, en concordança amb el què s’espera que passi a gran part de la conca mediterrània, considerada en conjunt. Aquesta disminució, però, serà diferent en cadascuna de les tres conques estudiades i per cadascun dels àmbits de l’estudi (masses d’aigua, boscos, agricultura, usos urbans, etc).

A les conques més humides (Fluvià i Tordera) és on es detecta que es patiran els efectes negatius més importants, especialment a les capçaleres. A la conca del Siurana, malgrat ser més àrida, els efectes podran ser també importants perquè es poden ser amplificats pels canvis d’usos del sòl.

Els boscos són l’àmbit que es presenta potencialment més vulnerable, bé per la disminució d’aigua disponible al terra (estrès hídric), bé perquè canvien les condicions ideals de vida en els llocs on es troba cada espècie (idoneïtat bioclimàtica), o bé perquè el risc d’incendi serà cada vegada més alt.

L’agricultura pot estar afectada si no s’adapten els conreus a les noves necessitats, sobretot pel que fa a l’avançament o l’endarreriment d’alguns processos del cicle anual de les plantes (processos fenològics), com ara la floració, la pol·linització o la fructificació, i pel que fa a l’eficiència en l’ús de l’aigua.

En general, els resultats apunten cap a canvis graduals a curt termini (per als propers 10 o 15 anys) que s’acceleraran a mitjà i llarg termini, tot i que poden aparèixer eventualment episodis extrems, com ara onades de calor intens o eixuts de gran severitat, que poden interferir en aquests canvis. Per aquest motiu, cal prioritzar les mesures d’adaptació que es proposen a ACCUA, sobretot, pel que fa a mesures a mitjà i llarg termini. Impulsar-les avui pot ajudar a amortir els efectes adversos del canvi global.

  Objectius principals d'ACCUA

Els dos objectius principals d’ACCUA han estat:

1. Avaluar la vulnerabilitat del territori litoral català davant els principals efectes del canvi global relacionats amb la disponibilitat d’aigua dolça.

2. Determinar les mesures d’adaptació més recomanables per respondre a aquesta vulnerabilitat i minimitzar-ne les conseqüències negatives.

Per assolir-los, ACCUA es va plantejar aplicar les previsions de canvi climàtic fetes d’acord amb els informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) sobre el conjunt de la conca mediterrània, a una escala molt més local i detallada. Per fer-ho ha estat necessari incorporar, en el canvi d’escala, el nombre més gran possible de condicionaments que puguin afectar o modificar aquestes projeccions generals. Aquests condicionaments no són només climàtics i ambientals, sinó també socioeconòmics i demogràfics, els quals determinen, entre altres coses, la demanda present i futura d’aigua.

El resultat és una metodologia innovadora, que combina bases de dades molt diferents (climàtiques, ecològiques, econòmiques, socials, etc.) i les integra a una escala del territori petita, sobre la qual és possible identificar vulnerabilitats concretes i proposar mesures d’adaptació ben dirigides. Bona part dels mètodes i de la informació de base encara no s’havien considerat en altres estudis previs sobre canvi climàtic a Catalunya, i mai no s’havien utilitzat a una escala tan local.

Per delimitar els objectius, es van escollir tres conques hidrogràfiques del litoral català i es va definir un primer horitzó temporal de vint-i-cinc anys (2006-2030), sobre les quals fer les previsions corresponents. La metodologia ha estat la mateixa en les tres conques estudiades:

Draft Garcia 533729014-Adaptacions-al-canvi-climatic-e-imatge2.jpg

Escenaris de futur

1. Primer, s’ha fet una anàlisi de la situació i de les tendències històriques de cada conca.

2. Després, s’han plantejat quatre possibles escenaris de futur d’acord amb la combinació de dos escenaris climàtics globals (l’un preveu un increment de temperatura més alt que l’altre) i dos escenaris socioeconòmics locals (un que preveu mesures d’adaptació i canvis en el comportament social per lluitar contra el canvi global, i l’altre que no preveu cap d’aquestes mesures).

3. Finalment, s’ha combinat tota la informació disponible de cada variable i de cada conca i se n’han extret les conclusions oportunes.

 

Escenaris climàtics

Segons els escenaris climàtics i socioeconòmics, s’han elaborat escenaris combinats, que representen un gradient d’intensitat de l’efecte del canvi global. Totes les previsions d’ACCUA sobre la disponibilitat d’aigua dolça i els efectes que se’n deriven sobre els diferents àmbits estudiats (boscos, conreus, masses d’aigua, etc.) s’han fet sobre la base d’ aquests escenaris combinats.

Draft Garcia 533729014-Adaptacions-al-canvi-climatic-e-imatge3.jpg

Efectes sobre els boscos

Aquests són els resultats més rellevants derivats de l’anàlisi de pressions, impactes i vulnerabilitats que s’ha fet en ACCUA:

 

1. Efectes sobre les masses d’aigua i el territori

  • Es preveuen reduccions generalitzades dels cabals el 2030 d’entre un 10% i un 20%, més severes a l’escenari A2, que esdevindran molt severes al final de segle i arribaran fins a un 50%.
  • Al Fluvià i la Tordera, els efectes negatius provocats pel canvi del clima seran més rellevants que els dels canvis d’ús del sòl i les demandes d’aigua, que tindran un impacte global menor.
  • Al Siurana, l’increment dels regadius farà pujar les demandes d’aigua, la qual cosa pot agreujar la disminució dels recursos hídrics provocada pel canvi climàtic.
  • A llarg termini, s’espera que l’augment de la vulnerabilitat del bosc i la reducció de la seva superfície per causa dels incendis provoquin un règim de cabals més incert, amb més irregularitats i amb més episodis extrems (eixuts, inundacions,etc,).
  • Al Fluvià i la Tordera, les reduccions de cabals més severes es produiran a la capçalera.
  • Els canvis previstos en l’estacionalitat dels cabals, amb més variacions al llarg de l’any, poden provocar reduccions dels recursos hídrics disponibles i poden tenir implicacions importants sobre els sistemes naturals, agrícoles i urbans.
  • Alhora, es preveuen reduccions generalitzades de l’aigua subterrània, i això afectarà la recàrrega dels aqüífers que abasteixen moltes poblacions.
  • Al final del segle, es preveu que augmentarà el nombre de dies amb cabals per sota del cabal mínim recomanat per garantir el funcionament correcte de l’ecosistema del riu (cabal de manteniment).
  • Al final del segle, es preveu que la disminució de la disponibilitat d’aigua emmagatzemada al sòl provoqui una reducció de l’evapotranspiració real, és a dir, la quantitat d’aigua que s’evapora més la que transpira la vegetació, la qual cosa tindrà un efecte negatiu sobre el creixement potencial de les plantes.

 

2. Efectes sobre els boscos

  • Es preveuen canvis en la idoneïtat bioclimàtica de les espècies actuals. Així, les espècies pròpies de zones humides (faig, roure, pi roig, etc.), que actualment es troben en les seves zones òptimes de distribució dins de cada conca, es trobaran en condicions de desenvolupament subòptimes.
  • Les mateixes espècies que actualment es troben en zones subòptimes podrien veure compromesa la seva viabilitat.
  • Les espècies esclerofil·les i les perennifòlies (alzina, pi blanc i altres), trobaran el seu òptim en zones cada cop més elevades, on avui hi ha els boscos més humits.
  • Als boscos de conques humides, els descensos d’aigua emmagatzemada al sòl seran molt rellevants. Al Siurana, en canvi, no se n’esperen canvis significatius, ja que es tracta de boscos que actualment ja estan molt limitats per la disponibilitat d’aigua.
  • Aquests canvis afectaran el funcionament i l’estructura dels boscos. S’espera una disminució en la productivitat i en la capacitat d’emmagatzemar carboni, més rellevant en boscos humits que ens els boscos d’ambients més secs.
  • En general, s’espera un augment en la freqüència i la intensitat dels episodis de mortalitat d’algunes espècies, sobretot en els boscos més sensibles de zones humides.
  • Les conseqüències sobre el paisatge d’aquests impactes no s’han avaluat en aquest projecte, però tot sembla indicar que hi haurà substitucions d’espècies en determinats indrets i un progressiu pas de bosc a matollar en les zones més àrides.
  • L’augment del risc d’incendi pot agreujar la vulnerabilitat dels boscos.
  • El mateix pot passar amb l’augment de les afeccions per plagues i malures als boscos més fràgils, i la introducció de noves plagues (fongs, insectes, etc.) d’origen més càlid.

 

3. Efectes sobre els conreus

  • Molts conreus augmentaran les necessitats de reg, el qual, a més, s’haurà de distribuir en un període de temps més llarg per tal de mantenir les produccions actuals.
  • Alhora, els canvis esperats en la floració i la germinació (canvis fenològics) poden comportar un avançament de l’inici del període de creixement i manteniment de la planta i una reducció del temps necessari per completar el cicle vital, així com canvis en la maduració i desacoblament en la fecundació.
  • Al Siurana, la vinya es mostra menys vulnerable que l’olivera als canvis esperats.

Efectes sobre la població

Tot i que els efectes sobre la població d’aquestes pressions, impactes i vulnerabilitats no han estat objecte directe d’estudi al projecte ACCUA, se’n poden preveure alguns d’evidents, d’acord amb les projeccions climàtiques:

 

  • Un augment del risc de mortalitat humana estival associada a les elevades temperatures, sobretot a les ciutats.
  • Una reducció del risc de mortalitat a l’hivern.
  • Un augment de les demandes d’aigua futures en tots els usos, condicionat principalment per l’augment de la població i de l’activitat econòmica, tot i que, en general, s’espera un nivell d’eficiència més gran en tots els sectors.
  • Un increment del risc d‘introducció de vectors de malalties tropicals i de les malalties que ja són pròpies, per l’aparició i l’augment d’espècies portadores d’aquestes malalties que fins ara eren frenades pel clima.
  • Malgrat existir una elevada incertesa sobre aquesta qüestió, es preveu un augment del nombre de fenòmens extrems(com ara grans inundacions, onades de fred o de calor, nevades, tempestes violentes, etc.), que podrien augmentar la vulnerabilitat de la població.
  • Alhora, l’impacte d’aquests fenòmens extrems en un nou context climàtic pot determinar que el període de recuperació dels sistemes naturals sigui més llarg.
  • Un augment elevat del risc físic per a les persones i d’afectació dels seus béns, a causa de l’increment del risc d’incendi.

Fitxes de resum

Per tal de resumir l’anàlisi de les vulnerabilitats detectades a cada conca i àmbit d’estudi i suggerir-ne opcions d’adaptació, s’han dissenyat unes fitxes de resum que preveuen els apartats següents:

  • Pressions esperades
  • Impactes previstos
  • Vulnerabilitats a curt-mitjà i llarg termini
  • Mesures d’adaptació
  • Incerteses

  Aquestes fitxes pretenen ser un instrument senzill però complet que pugui ajudar a prendre les decisions correctes i oportunes a l’hora de gestionar el territori de les conques estudiades, i també pretenen ser font d’informació bàsica de referència per als gestors del territori i dels recursos naturals d’arreu del país, que inclou des de les administracions implicades a escala regional i local fins a les cooperatives agrícoles i els propietaris forestals.

Draft Garcia 533729014-Adaptacions-al-canvi-climatic-e-imatge4.jpg

Adreça electrònica per a més informació

Aquí us ensenyem la part de la fitxa de la conca del Fluvià referent als boscos. Per saber-ne més, podeu trobar la informació completa de cadascuna de les conques amb els diferent àmbits d’estudi a l’adreça electrònica següent:

ACCUA_divulgativa_internet.pdf

Autors

Redactat per: Argeme Pérez

Per saber-ne més: CREAF

Back to Top

Informació del document

Publicat a 04/05/12
Acceptat a 04/05/12
Presentat el 04/05/12

Volum Notícies, 2012
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Gestió i planificació de l'aigua per a un ús sostenible

Gestió de la demanda i dels recursos hídrics

Localització

Puntuació document

0

Visites 3
Recomanacions 0

Compartiu aquest document