La 17a edició del Saló Internacional de la Construcció – Construmat, celebrada del 16 al 21 de maig de 2011 al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, ha reunit els principals actors del sector, molts dels quals, enfront de la situació actual, on l’únic segment que creix són els visats per a la rehabilitació, han començat a buscar les oportunitats de negoci que ofereixen la sostenibilitat i la innovació com a alternatives viables i àmbits de futur per als quals apostar. Aquests tres eixos, que tenen en comú el respecte pel medi ambient i la recerca de més eficiència energètica, han informat el Construmat d’enguany.

Entre les jornades que van tenir lloc a Construmat en destaca el Sustainable Thinking Forum, presentat pel secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot. També s’hi van organitzar el Green Data Forum, la Jornada IDAE sobre edificis de baix consum energètic i l’exposició de maquetes del concurs Solar Decathlon Europe. Si mesuréssim la importància de la sostenibilitat pel nombre d’activitats que s’hi van dedicar, podríem parlar, sens dubte, d’èxit rotund.

En un moment d’incertesa del sector, és tot un repte assumir la responsabilitat de desenvolupar els eixos de sostenibilitat i de rehabilitació. L’equip d’arquitectura Pich-Aguilera ha col·laborat amb el Green Data Forum, entès, amb la seva aparença de congrés, com un àmbit d’intercanvi d’experiències, de generació de coneixement i d’implicació d’agents, administracions i indústries en pro de la sostenibilitat, més que no pas com un espai d’intercanvi comercial.


Destaquem

Equip d'arquitectura Pich-AguileraRevista d'arquitectura ondiseño

Propostes de Pich- Aguilera per promoure la innovació

Propostes de Pich-Aguilera per promoure la innovació

Per promoure la innovació, tant en la rehabilitació com en l’obra nova, l’ equip d’arquitectura Pich-Aguilera creu necessària una política decidida en dos eixos principals: la desgravació fiscal, més que la subvenció, i l’estímul d’un marc de patents fort. El primer eix permet incentivar la inversió de les empreses en R+D+i sense carregar la maquinària pública, mentre que el segon fa possible que les empreses rendibilitzin durant cert temps l’R+D+i.

Val a dir que, a data d’avui, la innovació en el sector de la construcció reposa sobre la subvenció (escassa), en un marc de patents desprotegit: així les coses, els resultats de les activitats d’innovació en aquest sector no han estat gaire bons en els darrers anys.

“El vector mediambiental actua com un incentivador de la innovació, i de fet les darreres directives europees en aquest sentit són un repte determinant per al sector, en la mesura en què, en pocs anys, seran obligatoris uns nivells d’eficiència i d’autoproducció impensables fins ara. Si som capaços de complir amb aquests requeriments tan exigents, estarem perfectament preparats per exportar a la resta del món els nostres sistemes i maneres de fer. Des del Mediterrani, del sud d’Europa, podem establir un referent en altres cultures del món que són anàlogues i ens observen.”

I ha estat en aquest context de promoció de la innovació que Pich-Aguilera ha presentat, a Construmat 2011, la rehabilitació de les antigues casernes de la ciutat de Lleida.

Nova vida per a les antigues casernes: oficines d’investigació i d’innovació agroalimentària amb disseny bioclimàtic

L’any 2005, la Paeria i la Universitat de Lleida van fundar, a parts iguals, el Consorci del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari (PCiTAL). El Parc ocupa part de l’antic complex militar del turó de Gardeny. La intervenció va consistir a rehabilitar les tres antigues casernes i reconvertir-les en espais per a la investigació de la Universitat i de les empreses, principalment en l’àmbit agroalimentari, però destinant, també, com a espai a les empreses TIC.

Aquest projecte s’inspira, principalment, en criteris de sostenibilitat: l’aposta per la rehabilitació d’edificis existents; la proposta de generació d’una nova atmosfera que doni suport al bon comportament climàtic, i la presa de decisions, pel que fa a sistemes constructius i a materials, orientada al respecte ambiental, sense oblidar factors socials i econòmics.

Amb la intervenció es conserva i es reforça la idea dels sis volums lineals existents, connectats entre ells, de planta diàfana, flexible i oberta als canvis d’ús. Els patis exteriors existents entre els edificis, cadascun amb un color singular, són l’element vertebrador de PCiTAL Gardeny: s’han cobert i, com a resultat, els tres blocs s’han formalitzat en un de sol amb uns hivernacles-umbracles modulars, extrets directament del món de la innovació agrícola, que creen un espai on, gràcies a sistemes passius de construcció, es genera un microclima i s’aconsegueix el confort tèrmic interior dels edificis. Amb l’aprofitament del gran espai-atri, la vegetació i el sistema evaporatiu s’arriba a estalvis del 23% en calefacció i del 50% en refrigeració.

   

Resultats dels sistemes de climatització

En el desenvolupament del PCiTAL Gardeny han ocupat un lloc central, d’una banda, el coneixement de la tecnologia agrícola per aconseguir les temperatures, humitats i ventilacions necessàries, i, de l’altra, el procés d’adaptació i de rehabilitació del conjunt d’edificis per dotar-los de bon comportament bioclimàtic.

Tots els sistemes de climatització s'han proposat des del punt de vista de l'eficiència energètica del sistema global, tenint en compte, sobretot, per dimensionar-los, la interacció dels edificis amb l’hivernacle-umbracle. Així:

 

  • L’aire temperat pels patis centrals s’aprofita per refrescar o escalfar els espais interiors de l’edifici.
  • Aquest temperament fa que als patis no calgui aïllament enfront de les puntes de la temperatura exterior.
  • La tipologia del conjunt, en forma d’H, afavoreix la ventilació creuada a través de les seves ales.
  • En temporada d’estiu l’obertura de la coberta de l’hivernacle-umbracle possibilita el tiratge natural.
  • El manteniment de la fusteria d’alumini exterior i la substitució de la fusteria interior fan que el conjunt funcioni com un matalàs climàtic que permet gestionar millor la relació tèrmica interior-exterior.

Les cobertes dels edificis es proposen com a espais comunitaris, per la qual cosa s’hi ubiquen sales de reunió en contacte directe amb jardins elevats que emmagatzemen l’aigua de pluja i que, a més, permeten contemplar tota la ciutat des de l’alçada del turó de Gardeny.

    'Disseny bioclimàtic de l’edifici

  Pel que fa a les façanes exteriors als patis, s’hi ha intentat respectar la fesomia dels antics edificis: se n’han rehabilitat les textures, els colors i els coronaments. Aquestes façanes s’han folrat exteriorment amb un sistema d’aïllament continu, malla i acabament monocapa. Només unes lamel·les que eviten la radiació solar directa trenquen la configuració original.

     

Secció de l'edifici

Secció de l'edifici


Fotos del pati interior

Fotos del pati interior


Fotos del pati exterior i interior

Fotos del pati exterior i interior


Imatge de la coberta

Imatge de la coberta


Façana i secció

Façana i secció


Resposta de l’ edifici davant de condicions meteorològiques adverses de pluja i boira

Resposta de l’ edifici davant de condicions meteorològiques adverses de pluja i boira


Resposta de l’edifici davant de condicions meteorològiques extremes a l’estiu

Resposta de l’edifici davant de condicions meteorològiques extremes a l’estiu


Comportament de l’edifici amb condicions meteorològiques extremes a l’hivern

Comportament de l’edifici amb condicions meteorològiques extremes a l’hivern


Autors

Redactat per: Argeme Pérez


Back to Top

Informació del document

Publicat a 12/09/11
Acceptat a 12/09/11
Presentat el 12/09/11

Volum Més enllà del Departament, 2011
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Edificació

Sostenibilitat

Plurifuncionalitat

Equipaments singulars

Construcció modular

Localització

Puntuació document

0

Visites 89
Recomanacions 0

Compartiu aquest document