PaHisCat: estudiar el passat per planificar millor el futur.

El Projecte PaHisCat, resultat d’un contracte signat entre la Universitat de Lleida i l’Observatori del Paisatge, és un treball de recerca sobre el paisatge històric que pretén reconstruir les característiques de les diferents unitats de paisatge establertes en els catàlegs que l'Observatori ha fet fer per a cadascun dels àmbits territorials de Catalunya (vegeu el mapa).

Destaquem

Projecte PaHisCat PaHisCat: estudiar el passat per planificar millor el futur

• Metodologia
• Autors

Objectius

Peça fonamental d’aquest Projecte és la doble perspectiva d’estudi:

• D’una banda, aproximar-se al coneixement dels canvis esdevinguts en el paisatge al llarg del temps, per la qual cosa cal reconstruir com era el territori durant els segles pretèrits.
• I, de l’altra, fer que aquestes dades serveixin per gestionar més bé el territori, de manera que abans d’actuar-hi es pugui conèixer l’origen històric d’allò que es vol transformar.

 

Significat de l’estudi del paisatge històric. El Projecte

Per entendre el paisatge amb una perspectiva històrica cal identificar els elements que el formen, conèixer les relacions que s’hi estableixen i poder situar-los en moments temporals determinats. Aquestes variables són les que determinen el paisatge actual, perquè allò que veiem al nostre entorn és fruit dels canvis soferts, i com a tal ho hem d’entendre i valorar.

Així, estudiar un paisatge històric és, a més d’estudiar un territori, voler descobrir-hi els canvis produïts al llarg dels segles, bàsicament com a resultat de l’activitat humana: el paisatge històric és un magnífic testimoni de l'activitat antròpica, reflectida en les característiques de l'hàbitat i dels llocs de poblament i en la manera com s'organitzen els camps, els espais hidràulics, els boscos, les indústries, les xarxes de comunicacions i totes les realitats presents en els nostres paisatges.

Metodologia

La metodologia del Projecte PaHisCat és deutora, en gran mesura, de la que es fa servir en projectes europeus amb finalitats semblants, com per exemple l’Historical Landscape Characterisation anglès.

Amb PaHisCat, tanmateix, no només s'estudien i es daten les parcel·les (camps, horts, zones de matollar, de bosc, de pastura, espais urbanitzats o industrials), sinó també les realitats lineals (camins, séquies, límits) i les realitats puntuals (masos, pobles, edificis, jaciments, etc.). Se suposa que les línies i els punts han tingut, al llarg dels segles, una gran importància en l'organització de les parcel·les i del conjunt del paisatge d'alguns territoris. A més, per exemple, elements que ara només són un punt en un mapa, com una església o un castell, també van generar al seu voltant, en el passat, nous paisatges, com és ben evident quan s’estudia l'origen dels pobles.

Amb aquest Projecte es presenten els canvis esdevinguts en el paisatge en diverses èpoques:

• Al llarg dels darrers decennis i segles, ja que en algunes terres les grans transformacions van tenir lloc en època moderna i fins i tot contemporània –durant els darrers cinquanta anys.
• Tot i amb això, s’ha cercat sobretot l’origen dels paisatges actuals en l’època medieval i romana. De fet, en moltes comarques catalanes, els canvis esdevinguts durant els segles de domini romà van ser molt profunds i van marcar molt el territori fins a l’actualitat.
• Cal no oblidar, tampoc, els precedents prehistòrics.

 

Unitats de paisatge

D'acord amb la definició de l'Observatori del Paisatge, una unitat de paisatge (UP) és una porció del territori caracteritzada per una combinació específica de components paisatgístics de naturalesa ambiental, cultural, perceptiva i simbòlica, així com de dinàmiques clarament recognoscibles que li confereixen una idiosincràsia diferenciada de la resta del territori.

Àmbits territorials

En els darrers anys, i amb relació als diferents àmbits territorials en què es divideix Catalunya, s’han anat establint les diverses unitats de paisatge en els corresponents catàlegs, que, segons la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, són documents de caràcter descriptiu i prospectiu, aplicables als àmbits territorials, que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n'identifiquen els valors i l’estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir.

Un cop establerts i presentats els trets diferencials de més d’un centenar d’unitats de paisatge, PaHisCat pretén estudiar-les des d’una perspectiva històrica, indicant com s’han creat cadascun dels elements constitutius (pobles, camps, camins, séquies, esglésies, castells, etc.) al llarg dels segles, amb les transformacions sofertes arran dels canvis ocorreguts en la societat i en l’economia.

Unitats de paisatge

En el moment actual s'està treballant en la realització de les unitats de paisatge (UP) marcades al mapa, que, concretament, són:

• I. Àmbit territorial de Lleida, UP de l’Horta de Pinyana
• II. Àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran, UP de la vall cerdana
• III. Àmbit territorial de Tarragona, UP de la conca de Poblet
• IV. Àmbit territorial de Girona, UP dels Terraprims

 

 

 

 

Etapes històriques i mapes

Per motius didàctics s'ha tendit a dividir la història, el nostre passat, en compartiments cronològics. Actualment, costa molt de trencar aquesta inèrcia que s’arrossega des de fa molts anys. D'altra banda, també és cert que cal una especialització per part dels historiadors atesa la gran quantitat d'informació de què disposen per a cadascun dels períodes històrics (o per a cadascuna de les disciplines històriques).

En fer estudis del paisatge, s’ha generat la necessitat de trencar aquesta compartimentació. Per analitzar les restes que han quedat i que es van crear en un període determinat és fonamental saber què hi havia abans i què hi va haver després. Malgrat això, s’ha cregut convenient, en emprendre un estudi del paisatge històric de qualsevol unitat de paisatge (UP), intentar de diferenciar en el paisatge alguns dels estrats següents, per tal d'aconseguir entendre l'evolució del territori i poder arribar a assolir una visió de conjunt.

• Elements anteriors a l'època romana
• Època romana
• Alta edat mitjana
  • Època carolíngia
  • Època islàmica
• Edat mitjana central
• Segles XVI-XIX
• Època contemporània (des de la segona meitat del segle XIX fins avui)

  Aquesta divisió temporal s'haurà d'aplicar d'una manera sistemàtica amb relació a totes les unitats territorials estudiades, cosa que suposarà que hi haurà d’haver un estudi diferenciat de les etapes esmentades, cadascuna de les quals haurà de disposar d'un mapa propi. A aquests mapes cronològics caldrà afegir-hi:

• Mapa detallat de tots els pobles i les viles i de llur procés de formació i creixement.
• Mapa de la xarxa de camins i vies i de les diferents èpoques en què es van formar i transformar.
• Mapa on se sintetitzin les etapes esmentades més amunt.
• Mapa en què s'assenyalin els elements que cal conservar i valorar d'una manera especial.

 

Finalitats

Les principals finalitats que es persegueixen amb aquest Projecte són:

• Fer que s'entengui el paisatge com una realitat formada al llarg dels segles, per les diverses generacions que han viscut en cada lloc.
• Aportar una eina de gestió per als tècnics que han de treballar en projectes relacionats amb el paisatge, el territori i el patrimoni.
• Convertir-se en un mitjà per a la futura ordenació del territori, aportant a les institucions un instrument per poder gestionar el país.
• Fornir un mitjà que permeti donar més valor al territori com a realitat patrimonial.
• Aportar als historiadors un coneixement sobre els canvis esdevinguts en les diverses èpoques del nostre passat.
• Aportar una eina que permeti salvaguardar per a les generacions futures realitats del paisatge que són documents importants de la nostra història col·lectiva.

 

Primers resultats

Després d’un any de treball es coneix molt millor el nostre passat, complex i molt ric. A més, sabem que molts pobles disposen, dins del seu terme, d’un patrimoni que es desconeixia fins que s’han fet els mapes del PaHisCat. D’altra banda, la realització del PaHisCat ens posa al mateix nivell de països com Anglaterra, Escòcia o el País de Gal·les, que han tingut un paper capdavanter en els treballs de caracterització del paisatge històric.

Durant l’any 2010 s’han fet mapes de quatre unitats de paisatge que es va decidir estudiar i cartografiar: Horta de Pinyana, vall cerdana, conca de Poblet i Terraprims. Per a cada unitat s’ha recollit informació que faci possible reconstruir el paisatge de l’època romana, de l’edat medieval i del temps contemporani. Aquests mapes permeten d’entendre com s’ha transformat el paisatge que ens envolta al llarg dels segles, i sobretot ens descobreixen el pes que té el passat en el paisatge actual. Fer aquests mapes ha demostrat una cosa fonamental: en qualsevol indret trobem un gran llegat del passat que condiciona les formes del paisatge que tenim al nostre entorn. Amb tot, el més important per a nosaltres és que ara tenim els mitjans per comprendre els processos esdevinguts en el passat, almenys al llarg dels darrers dos mil anys.

Els caràcters del paisatge històric queden reflectits en un mapa de síntesi on apareixen les diverses zones i els diversos tipus de paisatge, d’acord, especialment, amb llur possible datació. A més, actualment es treballa en l’elaboració d’un mapa en què s’estableixi el valor de cada parcel•la o conjunt de parcel•les de les unitats de paisatge estudiades, en funció de l’interès i de la vàlua del seu paisatge com a part del patrimoni històric. També es treballa en la reconstrucció tridimensional del paisatge històric de diverses poblacions de les quatre unitats estudiades, complementada amb un sistema d’informació geogràfica.

Aquest és un projecte al servei de la recerca històrica, i com a tal pot ser valuós per a les institucions que en puguin fer ús i per als particulars interessats en la història. Per aquest motiu és molt important la difusió dels treballs que es duen a terme: en aquesta pàgina presentem alguns fragments dels mapes elaborats en els darrers mesos.

 

Els mapes, la nostra història i el nostre patrimoni

Els mapes del Projecte PaHisCat estan pensats per poder conèixer més bé el passat i per permetre una millor gestió del territori estudiat. Després d’un any de treball, s’han establert les bases d’una nova metodologia i s’han concretat uns primers resultats. El Projecte sempre resta obert a les millores i a les correccions futures. Actualment, es continua treballant en la realització de nous mapes, en la redacció de nous estudis i en l’establiment de noves metodologies per tal de poder conèixer més bé el paisatge històric de les comarques catalanes. Treballar per conèixer el paisatge històric és treballar per descobrir i conservar una part del nostre patrimoni.

 

 

De Catalunya a Europa

En diferents països europeus s’han fet, i se segueixen fent, treballs de caracterització del paisatge històric. A la Gran Bretanya ja hi ha una llarga tradició en aquesta mena d’estudis. A Anglaterra s’afirma que als anys cinquanta del segle passat només s'estudiaven alguns elements del paisatge històric, però que cap als noranta es va començar a estudiar el paisatge històric com una totalitat. Aquest canvi de visió es pot relacionar amb l’interès que mostren pel coneixement del paisatge històric les institucions implicades en la protecció del patrimoni. Evidentment, aquest canvi d'actitud té una forta repercussió en la gestió del territori i en les futures actuacions que s'hi facin.

La metodologia emprada amb èxit en aquests països de l’Europa septentrional també s’ha aplicat recentment en alguns territoris mediterranis: El Projecte PaHisCat, ja d’entrada, ha nascut estretament lligat amb treballs similars del Regne Unit. PaHisCat, a més, no s’ha pensat només per a Catalunya i la seva gent, sinó que aspira a potenciar les relacions amb tots els qui promouen projectes de recerca semblants i a esperonar i impulsar la creació de nous grups de treball que, seguint bàsicament la metodologia catalana o britànica, emprenguin activitats similars a la resta de territoris dels Països Catalans, als països mediterranis o a qualsevol altre territori d’Europa.

I és que, com s’afirma a escala europea, “els paisatges culturals formen el teló de fons de les nostres vides i ens donen un element clau en la nostra percepció del lloc on vivim i de la identitat que tenim”. A més, com s’exposa en l’àmbit de les institucions europees, és essencial entendre aquests paisatges antròpics per tal de gestionar-los d’una manera efectiva i de desenvolupar-los d’una manera sostenible. Mostrant les diferències i semblances entre els diferents llocs i països, aquesta recerca sobre els paisatges històrics té implicacions per a la ciutadania en general i també per a aquells que planifiquen i s’encarreguen de la gestió, tant a escala local com internacional.

Els resultats del Projecte han de suposar una revaloració de l'espai estudiat. A les característiques econòmiques o estètiques de qualsevol espai s’hi afegeixen unes qualitats històriques. El paisatge esdevé una part important del nostre patrimoni històric.

http://www.catpaisatge.net

 

Autors

Redactat per: Argeme Pérez

Per a més informació: Pere Sala