Distinció de Reserva Starlight

La normativa de la Generalitat pel que fa a l’àmbit de la contaminació lluminosa estableix la vigilància i el control que s’ha de dur a terme en aquesta matèria, de la mateixa manera que encoratja a promoure accions que tinguin com a objectiu preservar el cel nocturn del Montsec.

El passat 21 de març del 2013, la Fundació Starlight ,avalada per la Unesco, va atorgar la distinció de Reserva Starlight a una àrea del Montsec que comprèn, totalment o parcial, onze municipis de la Noguera i del Pallers Jussà, que abasten 1.600 km2. Per arribar a tenir un entorn que permeti aquesta consideració, molts actors del sector públic i privat han esmerçat esforços per recollir dades tècniques i científiques per a les auditories. La Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA) pel que fa a les mesures contra la contaminació lluminosa, el Servei Meteorològic de Catalunya, amb informes sobre les dades meteorològiques del Montsec; l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, que ha facilitat dades de qualitat d’imatge astronòmica i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, amb informes sobre la qualitat de l’aire. Per arribar a aquesta situació no només calen les actuacions de control per protegir el cel nocturn, és necessària una implicació ciutadana, atès que és l’única eina que permet tractar aquesta tema amb èxit, amb la incorporació de bones pràctiques en l’ús de la il·luminació artificial, la millora de l’enllumenat públic i de les infraestructures, així con la de l’exterior de les activitats econòmiques –establiments industrials, comerços, serveis, etc.)

Al llarg de més d’una dècada, la DGQA, juntament amb el Consorci del Montsec, han dut a terme una actuació integral a la zona del Montsec per minimitzar la contaminació lluminosa. En concret, durant l’any 2012 el Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa ha encarregat al Parc Astronòmic Montsec fer les mesures sistemàtiques en aquest territori per avaluar la variació territorial i temporal de la qualitat del cel nocturn, en dies que presentaven unes condicions meteorològiques adequades i sense afectació de la il·luminació que prové de la lluna. Aquestes mesures consisteixen a avaluar la brillantor del cel de nit, la qual cosa permet conèixer el grau de foscor d’aquest.

Cal remarcar que és la primera vegada que es realitzen aquests tipus de mesures a Catalunya, les quals han servit per posar a punt la tècnica i la metodologia emprades. Aquest fet permetrà la repetició d’aquestes mesures de la qualitat del cel de nit en altres indrets de Catalunya.

S’han emprat dues tècniques – fotometria SQM i astronòmica mitjançant ASTMON- que es basen en dos tipus d’instruments, ambdós generen dades estàndard de referència.

Fotometria SQM

En particular s’ha emprat el model SQM-LU, que forma part de la sèrie d’equips més emprats en la mesura del fons del cel. Aquest aparell s’ha equipat amb GPS i el programari RoadRunner, que ha desenvolupat la Societat Malaguenya d’Astronomia, que permet recollir les dades tot i estar en moviment. Per fer les mesures s’han predefinit unes rutes que poden tornar-se a reproduir en un futur. Onze han estat les rutes d’aquesta campanya, en què es prioritzava la cobertura més gran possible del territori.


Draft Garcia 346360361-El-Servei-per-a-la-Prevencio-de-DGQAN noticia 3 imatge 1.jpg

   

Draft Garcia 346360361-El-Servei-per-a-la-Prevencio-de-DGQAN noticia 3 imatge 2.jpg


Resultats

Dels resultats obtinguts es desprèn que:

  • Aquesta tècnica és la més adient per estudiar de manera global un territori de mida mitjana.
  • Cal defugir de les zones de vegetació tancada o gorges ja que proporcionen mesures errònies.

 

Fotometria astronòmica mitjançant ASTMON

L’equip emprat ha estat un ASTMON Lite, de l’empresa Astronomica SL, versió portàtil del sistema ASTMON que està instal·lat a diversos llocs de referència com en l’Observatori de Calar Alto a Almeria. Amb aquest equip s’ha seguit el mètode tradicional de la fotometria astronòmica que pren estrelles de calibratge com a referència. El dispositiu integra a lents “ull de peix”càmeres CCD, que permeten fer la instantània del cel complet a totes les direccions, d’un sol cop. El sistema és analògic ja que és l’ordinador l’estri que fa el procés de calibratge i dóna les imatges resultat lliures d’efectes i artificis.

Aquest sistema no és mòbil, per la qual cosa s’instal·la l’equip un interval de temps a un lloc establert i es fan les mesures que calguin a una sèrie de punts repartits pel Montsec, prioritzant aquells que tenien mesures històriques amb tècniques fotogramètriques.

 

Draft Garcia 346360361-El-Servei-per-a-la-Prevencio-de-DGQAN noticia 3 imatge 4.jpg

   

Sistema ASTMON Lite

Sistema ASTMON Lite


Conclusions

Els resultats demostren que:

 

  • Les mesures que proporciona el sistema són les més adients per detectar la presència de punts emissors de llum, ja que fa un mapa complet del cel.
  • Aquest mètode permet obtenir el mapa de cel d’alta precisió i de manera molt més eficaç que el mètode tradicional de telescopi amb càmera astronòmica.

  En general,  amb els dos mètodes l’anàlisi dels mapes del cel, permet no solament avaluar d’on venen els elements contaminants, sinó també conèixer fins a quina altura de cell afecten.


Draft Garcia 346360361-El-Servei-per-a-la-Prevencio-de-DGQAN noticia 3 imatge 6.jpg


imatge_5


Avaluació del cel del Montsec

Avaluació del cel del Montsec

Aquest estudi determina que, pel que fa a la qualitat dels cels que aconsegueixen mantenir-se foscos, la serra del Montsec i els voltants continuen estant un lloc de referència, atès que pràcticament a la totalitat de la zona no urbana presenta valors més grans que 21 magnituds en el punt de zenit. És més, algunes zones de més altitud i més allunyades del nuclis de població assoleixen 21,50 magnituds, com es pot apreciar en la figura següent.

En els estudis de direccionalitat s’ha pogut deixar constància que no hi ha influències rellevants dels municipis a l’àrea del Montsec, només alguna petita procedent de Tremp i Balaguer que estan en els seus límits.

Ara bé, des del Montsec són especialment observables els efectes de la bombolla de Lleida, l’àmbit metropolità de Barcelona, Saragossa, Barbastre i Monzó. Cal remarcar especialment l’efecte de Lleida, ja que fins i tot es pot detectar des de l’interior del nucli urbà de Balaguer.

Per acabar, és important remarcar que si es comparen les mesures d’aquesta campanya amb les obtingudes el període 2000-2002, es comprova que a les zones interiors s’ha preservat l’estat del cel i que, en algunes ocasions, fins i tot es detecta una notable millora com a conseqüència dels projectes de canvi d’enllumenat que s’ha dut a terme a la darrera dècada. En aquest sentit, és remarcable l’esforç que ha destinat la DGQA al Montsec (fixant l’Observatori Astronòmic del Montsec com a punt de referència, atorgant subvencions per a la substitució de làmpades i pàmpols i per a la instal·lació de reguladors horaris i de flux, etc.).

Per a més informació podeu consultar la web del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Luminosa.


Autors

Redactat per: Marga Torre i Carmen Olga Calvo

Per saber-ne més:Carmen Olga Calvo


Back to Top

Informació del document

Publicat a 26/07/13
Acceptat a 26/07/13
Presentat el 26/07/13

Volum Notícies, 2013
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Qualitat de l'aire i salut

Contaminació atmosfèrica i protecció de l'ambient atmosfèric

Localització

Puntuació document

0

Visites 1
Recomanacions 0

Compartiu aquest document