Molts mesos abans de 2020, la Xina assoleix els objectius energètics que s’havia imposat per a aquella data i ja depassa de 7 GW la producció elèctrica a partir d’energia solar que s’havia proposat per al final de la dècada.
- Enfront d’un cert estancament europeu, la Xina fa els deures
- Província d’Anhui: del carbó a la fotovoltaica
- Autors
Contents
Enfront d’un cert estancament europeu, la Xina fa els deures
Segons es desprèn de les xifres publicades per l’Asia Europe Clean Energy Advisory (AECEA), el gegant asiàtic ha superat de llarg els 105 GW de capacitat de producció elèctrica a partir d’energia solar que s’havia marcat com a objectiu en l’horitzó 2020. Gràcies a noves implantacions finalitzades els mesos de maig, juny i juliol d’enguany, el país ha assolit els 112 GW de capacitat de producció en aquesta modalitat. Cal tenir present que la Xina ha revisat a l’alça les previsions de creixement de producció elèctrica solar per a tot l’any, que podria acabar amb un total 45 GW provinents de noves instal·lacions (com per exemple la que s’indica a l’apartat següent). Per posar-ho en perspectiva, la capacitat fotovoltaica total d’Alemanya era, l’any 2016, de 41,1 GW, i tot just l’any anterior el país havia estat superat per la Xina, que d’aquesta manera s’erigia en líder mundial de la fotovoltaica, posant de manifest la lentitud dels progressos europeus en aquest camp, malgrat les repetides instàncies fetes pels grups de promoció de les energies renovables, que adverteixen que només amb un objectiu del 35% d’energies netes en l’horitzó 2030 (la UE en preveu el 27%, i difícilment l’acomplirà) hom podrà mantenir la dinàmica i la viabilitat de les indústries dedicades a les fonts renovables.
Tornant a la Xina, val a dir que malgrat l’assoliment de l’objectiu 2020, l’energia solar fotovoltaica només satisfà una mica més de l’1% de les necessitats xineses, de moment, i que el mix energètic del país asiàtic segueix encara dominat pel carbó, que en té el 60%, amb el conjunt de les renovables assolint un 10% en total.
Província d’Anhui: del carbó a la fotovoltaica
Així les coses, queda molt per fer, però no deixa de ser simbòlic que una de les actuacions recents que han fet de la Xina la primera potència mundial en energia fotovoltaica s’hagi ubicat precisament en una mina de carbó desafectada i inundada a causa de la subsidència del terreny i les fortes pluges de la zona, i on l’aigua assoleix fondàries d’entre 4 m i 10 m: es tracta de la planta fotovoltaica flotant propietat de la companyia Sungrow (que té un 15% del mercat global de cèl·lules inversores fotovoltaiques, amb un total de 31 GW instal·lats arreu del món, amb dades de desembre de 2016). La nova planta s’ubica prop de la localitat de Huainan, província d’Anhui, a uns 200 km al nord-oest de Xangai, en una zona que fins no fa gaire basava la seva riquesa en l’explotació del mineral de carbó i que ara sembla estar reorientant-se cap a la producció fotovoltaica a gran escala, ja que prop de la planta de Sungrow n’hi ha una altra, també de flotant, de la meitat d’extensió, pertanyent a la companyia Xinyi Solar (cal assenyalar que ni aquesta firma ni Sungrow no ofereixen dades exactes de l’extensió de les respectives instal·lacions).
La planta flotant de Sungrow a Huainan és actualment la més gran del món d’aquestes característiques (de moment si més no, ja que la mateixa companyia té en projecte una altra planta fotovoltaica solar flotant a la regió, que hauria d’assolir els 150 MW, segons els seus responsables). La ja construïda i connectada consta de 165.000 panells solars que totalitzen una potència de 40 MW, capaços de satisfer les necessitats elèctriques d’unes quinze mil llars tipus. Es va començar a construir l’any 2016 i es va connectar a la xarxa entre el maig i el juny de 2017.
Cal assenyalar que l’excessiva mineralització de les aigües de la zona les fa de poc valor per als usos industrials, agrícoles i domèstics, raó per la qual les autoritats provincials consideren que la implantació de plantes solars flotants a la regió té una incidència escassa en el proveïment hídric d’Anhui. I amb les plantes flotants, segons els responsables de les noves instal·lacions, es dona ús a zones que altrament no en tindrien cap, i a més s’aprofita la capacitat refrigeradora i de reverberació de l’aigua, cosa que redunda en rendiments fotovoltaics optimitzats.
(© Sungrow)
Podeu trobar altres actuacions semblants al Butlletí núm. 19.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Phys.org, Sungrow
