Malgrat la seva superfície relativament escassa i un relleu poc favorable, el Japó és un dels líders mundials en energia solar fotovoltaica, atenent a la potència instal·lada. És així, en part, gràcies a actuacions com la que presentem: la planta fotovoltaica flotant més gran del món.
- El lideratge japonès
- Les instal·lacions fotovoltaiques flotants
- La nova planta de Kyocera
- Imatges relacionades
- Autors
Contents
El lideratge japonès
Amb 23,4 GW instal·lats (dades acumulatives de 2014), el Japó ocupa la quarta plaça en el rànquing mundial de països per potència fotovoltaica instal·lada, darrere de la Xina i davant d’Itàlia. Arran del desastre de Fukushima i a causa de la dependència del país respecte dels combustibles fòssils de l’estranger (n’és el segon importador mundial), el Japó s’ha vist en la necessitat d’accelerar la transició energètica i ha engegat ambiciosos plans d’implantació d’energia solar, que li haurien de permetre arribar als 28 GW l’any 2020 i als 53 GW l’any 2030.
Amb aquesta finalitat, floreixen al Japó projectes com el de Kyocera Corporation, una multinacional radicada al país, que projecta la que serà la planta fotovoltaica flotant més gran del món. I és que en un territori com el del Japó, relativament petit, densament poblat, amb una orografia difícil i terres de conreu escasses, cal fixar-se en altres possibilitats per implantar-hi parcs fotovoltaics: a tall d’exemple, són nombrosos al país els camps de golf que, havent caigut en desús, s’han reformulat com a camps de plaques solars; una altra opció és, com en el cas que ens ocupa, aprofitar les nombroses masses d’aigües del país, naturals o artificials, per instal·lar-hi parcs fotovoltaics flotants.
Les instal·lacions fotovoltaiques flotants
Les instal·lacions fotovoltaiques flotants, val a dir, no són exclusives del Japó, ni molt menys: se’n troben a Singapur, Manchester (Anglaterra), Jamestown (Austràlia) o Sangju (Corea del Sud), entre d’altres.
Malgrat que comparativament aquestes instal·lacions són més cares i d’escala més petita que les de terra ferma, presenten també alguns avantatges: per exemple, rendeixen un 11% més que les de terra, gràcies a l’efecte refrigerador de les aigües; altres característiques de les plantes fotovoltaiques flotants és el fet que l’aigua mai entra en contacte amb els components elèctrics o electrònics dels panells; a més, presenten una major resistència als terratrèmols (freqüents al país); i per últim, alenteixen, amb la seva ombra, el procés d’evaporació de l’aigua.
Com a argument que pot ser tant negatiu com positiu, en funció de les condicions ecològiques de cada indret, cal fer esment del fet que aquesta mena d’instal·lacions poden afavorir o impedir el creixement d’algues, cosa que fa necessari un acurat estudi d’impacte abans de decidir-ne la ubicació.
La nova planta de Kyocera
Kyocera vol que l’any 2018 es connecti a la xarxa elèctrica la nova planta fotovoltaica flotant de l’embassament de Yamakura, a la prefectura de Chiba, a la riba oriental de la badia de Tòquio. La construcció, segons la companyia, va començar el mes de gener d’enguany.
El projecte de l’embassament de Yamakura és fruit de la col·laboració de Kyocera, la corporació financera Century Tokyo Leasing Corporation, i Ciel et Terre, una companyia francesa que dissenya i gestiona instal·lacions fotovoltaiques. Aquesta ha estat l’encarregada d’assajar l’estructura de suport dels panells en túnels de vent, per tal d’assegurar que les instal·lacions de Yamakura resistiran els tifons, freqüents al país: cal assenyalar que les estructures dissenyades per Ciel et Terre han suportat sense problema vents de 190 km/h a les instal·lacions experimentals d’Onera (el laboratori aeroespacial francès). A més, les plataformes flotants de Ciel et Terre són reciclables al 100%, fabricades amb polietilè d’alta densitat, resistent als raigs ultraviolats i a la corrosió. D’altra banda, els responsables de Ciel et Terre asseguren que els terratrèmols no tindran cap impacte en la planta fotovoltaica flotant, atès que aquesta no té fonaments sinó només uns quants ancoratges que n’asseguren l’estabilitat.
Pel que fa a Kyocera, impulsora de l’actuació, no és la primera vegada que executa un projecte semblant, ja que és responsable d’altres plantes d’aquest tipus, als entorns de Kobe (prefectura de Hyogo), on des de 2014 s’han anat posant en funcionament tres instal·lacions flotants, amb una potència total de 5,2 MW.
La planta fotovoltaica flotant de Chiba, però, serà, amb diferència, la més gran del país, i del món, amb els seus 13,7 MW de potència. Les instal·lacions de Yamakura disposaran de 50.904 panells fotovoltaics de 270 W, que ocuparan prop de 180.000 m2 de superfície, i que rendiran 16.170 MWh/any, suficients per abastir d’electricitat unes cinc mil llars, tot evitant l’emissió de 8.170 t/any de CO2 (l’equivalent a uns 19.000 barrils de petroli).
L’electricitat generada es vendrà a la Tokyo Electric Power Company (TEPCO, coneguda per ser la propietària de la central nuclear de Fukushima).
Imatges relacionades
Kyocera ja disposa de centrals fotovoltaiques flotants, a la zona de Kobe; però la de la prefectura de Chiba superarà àmpliament les prestacions de les tres primeres (© Kyocera Corporation)
Aspecte d'una central fotovoltaica arran d'aigua: proximitats de Kobe, prefectura de Hyogo (© Kyocera Corporation)
Recreació de l'aspecte final que podria oferir la central flotant de Chiba (© Kyocera Corporation)
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: Kyocera Corporation
