La fracturació hidràulica, hidrofracturació o fracking és una tècnica de geologia dels hidrocarburs consistent a estimular la permeabilitat d'una roca-magatzem en un pou obrint-hi fissures per mitjà de la injecció de líquid a pressió amb una suspensió de material granular. Habitualment, la hidrofracturació se centra a obtenir gas natural, compost majoritàriament per metà. Aquest és un gas amb un potencial de retenció de la calor vint-i-cinc vegades superior al del CO2: per aquesta raó, l'alliberament de metà a l'atmosfera a causa del fracking pot portar a una acceleració del canvi climàtic, que es pot veure a més incrementada pel metà que deixa escapar el desglaç del permafrost en zones àrtiques.

En els darrers decennis s'han estat cremant grans quantitats de metà, des que es van començar a explotar mitjançant fracking jaciments d'argiles compactades a grans profunditats, riques en hidrocarburs que abans no s'aprofitaven. Certament, cremar gas natural és més net que cremar carbó (allibera la meitat de CO2, no desprèn SO2 ni cendres), però la nova febre pel gas ha portat a la degradació dels paisatges de molts països, des que la tècnica de la hidrofracturació va començar a expandir-se arreu del món provinent dels Estats Units, on s'obté per fracturació hidràulica més d'un terç del gas natural produït.


imatge_1

La Marcellus (marcada amb el número 1) és la formació d'argiles gasíferes més gran dels Estats Units (© National Geographic).


L'esquema bàsic de la fracturació hidràulica (vegeu-ne imatge més avall) consisteix en la perforació vertical fins a un llit d'argiles compactades o de pissarres, i en la perforació horitzontal d'uns quants quilòmetres més a fi de captar la major quantitat possible d'hidrocarbur. Després s'injecten aigua, lubricants i sorra a pressió, per trencar la roca i permetre que el gas o el petroli flueixin cap al pou. L'aigua utilitzada s'emmagatzema, contaminada, en unes basses específiques.

 

imatge_2

(© El Punt – Avui ).


Es creu que el procés pot obrir accidentalment vies per on els hidrocarburs i les substàncies químiques emprades en la fracturació poden arribar als aqüífers d'aigua potable, que també podrien contaminar-se per fuites provocades per defectes en els revestiments de formigó o en els reforços d'acer dels pous. Aquest extrems encara no s'han confirmat plenament, però hi ha qui atribueix al fracking la contaminació de fonts i aqüífers: per exemple, els cervesers alemanys, en peu de guerra contra aquesta tècnica que, al seu parer, amenaça la Llei de puresa de 1516.

Precisament la possibilitat de contaminació de les aigües o d'alliberament de CH4 a l'atmosfera ha portat alguns països a establir moratòries sobre la fracturació hidràulica, si més no fins a tenir-ne avaluats els riscos ambientals. Altres països l'han prohibida, com França o Bulgària. L'estat espanyol no s'oposa a aquesta tècnica, en la mateixa línia que el Regne Unit o Romania (on Chevron té un projecte que afecta 6.000 km2, prop de Bârlad, a l'est del país). Generalment, els partidaris de l'ús de la hidrofracturació esgrimeixen com a argument l'activitat econòmica que pot generar la instal·lació i l'explotació d'aquests camps d'hidrocarburs, a més de la relativa independència energètica que poden proporcionar respecte de països de l'Orient Mitjà i del nord d'Àfrica, i de Rússia.

A Catalunya, les primeres sol·licituds de permís d'investigació daten de 2008. Les comarques afectades pertanyen sobretot a la Depressió Central, tot i que també n'hi ha de prepirinenques i pirinenques. Alguns exemples dels permisos demanats són:

 

  • Permís "Fontanelles", sol·licitat per Petroleum Oil (Gas Natural Fenosa), comarca del Bages, superfície indeterminada. Sense resolució a data d'avui.
  • Permís "Les Pinasses", sol·licitat també per Petroleum Oil, comarques del Bages i el Berguedà, 12.850 ha, relacionat amb l'emmagatzematge subterrani de gas. Concedit l'any 2009.
  • Permís "Ripoll", sol·licitat per la britànica Teredo Oil, comarques del Ripollès, Osona i la Garrotxa, 51.200 ha. Se n'està tramitant l'extinció per insuficiència del projecte presentat.
  • Permís "Darwin", sol·licitat pel consorci canadenc-estatunidenc Montero Energy, comarques de la Noguera, l'Urgell i la Segarra, 89.700 ha. Se n'està tramitant l'extinció per insuficiència del projecte presentat.
  • Permís "Leonardo", sol·licitat també per Montero Energy, comarca d'Osona, 76.700 ha. Se n'està tramitant l'extinció per insuficiència del projecte presentat.

  Davant aquestes sol·licituds es van posar en marxa moviments d'oposició ciutadana, que invoquen com a motius principals per rebutjar el fracking els impactes ambientals i paisatgístics d'aquesta tècnica i la perpetuació de la dependència respecte dels combustibles fòssils que suposa. Exemples d'aquesta oposició són la Plataforma "Aturem elfracking"; els municipis i consells comarcals afectats pels permisos "Ripoll" i "Leonardo", que van signar, el març de 2013, el Compromís d'Orís; la Plataforma "RiudauraJunts contra el fracking"; o les sol·licituds de moratòria presentades pels consells comarcals d'Osona i de la Garrotxa. També es va mostrat contrari a la fractura hidràulica el sindicat agrari Unió de Pagesos, que entén que aquesta activitat es duria a terme principalment en sòl agrícola, reconegut en els diversos plans territorials parcials catalans com a connector ecològic, generador de paisatge i garant de la biodiversitat.

 

imatge_3


De la seva banda, els sol·licitants solen assegurar que els permisos d'investigació no comporten l'actuació immediata sobre el terreny més enllà de la realització de cales i de sondeigs ultrasònics per saber si al subsòl existeixen hidrocarburs o no; i que, en cas afirmatiu, l'extracció dels recursos no es fa fins al tercer o quart any de recerca, conforme es van superant les diverses fases de les prospeccions.

En qualsevol cas, ateses les possibles conseqüències ambientals del fracking, una ordre del conseller de Territori i Sostenibilitat de juny de 2013 ha fet que s'inclogui als annexos de la Llei de prevenció i control ambiental d'activitats l'obligació, per als permisos d'investigació que facin ús d'aquest sistema, de disposar d'autorització ambiental, cosa que implica una prèvia declaració ambiental favorable per part de la Ponència Ambiental, a partir de l'estudi d'impacte que aporti el sol·licitant.

(Article elaborat a partir del material de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori de l'Institut d'Estudis Catalans (SCOT-IEC).)


Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume


Back to Top

Informació del document

Publicat a 26/07/13
Acceptat a 26/07/13
Presentat el 26/07/13

Volum Més enllà del Departament, 2013
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos instrumentals

Aspectes jurídics i institucionals

Avaluació de la legislació vigent

Eixos transversals

Aspectes socials i culturals - dimensió social

Impacte social

Localització

Puntuació document

0

Visites 55
Recomanacions 0