Zèfir és una estació internacional d’assaig tecnològic i ambiental d’energia eòlica marina, que pretén situar Catalunya al capdavant del desenvolupament d’aerogeneradors en aigües profundes. El Projecte és liderat per l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya), al patronat del qual hi entren el Departament d’Economia i Coneixement i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, així com l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi Energètic – IDAE del Ministeri d’Indústria espanyol. El Projecte disposa també del suport de nombroses entitats privades, entre les quals hi ha Acciona, Alstom, Gas Natural Fenosa, Siemens i Iberdrola Renovables.
Zèfir suposarà una inversió de 143 milions d’euros, dels quals el 76% van a càrrec dels fabricants d’aerogeneradors i les empreses promotores. Un cop en funcionament, la planta es finançarà amb els recursos provinents de la venda de l’energia que produeixi.
El Projecte es divideix en dues ubicacions: en la fase 1 es preveu d’implantar quatre aerogeneradors de fins a 200 m d’alçada, ancorats al fons marí, amb una potència instal·lada de 20 MW, a 3,5 km del litoral de l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre, dins el golf de Sant Jordi. Estaran connectats a la subestació elèctrica de Vandellòs amb una línia de 33 kV, soterrada, de 13 km de llargada.
Actualment, aquesta primera fase es troba en tràmit d’avaluació de les empreses que hi concorren, per decidir a qui s’adjudicaran, cap a final del maig de 2012, les posicions per a la instal·lació dels prototips que hi vulguin assajar. La tasca de l’IREC respecte dels adjudicataris consisteix a obtenir els permisos necessaris i a gestionar la venda de l’electricitat que es produeixi. Les adjudicacions donaran dret a vint anys d’explotació. S’espera poder començar a construir la primera fase l’abril de 2013, perquè entri en funcionament cap a setembre del mateix any.
==
Queda per a més endavant, cap a 2017, la segona fase, de vuit aerogeneradors flotants a uns 30 km de la costa, amb una potència màxima instal·lada de 50 MW. En aquesta segona etapa, el procés de tramitació correspon al Govern de l’Estat.
Zèfir es marca com a objectius principals ajudar a disminuir progressivament els costos de construcció dels parcs eòlics marins en aigües profundes, crear un centre de referència internacional capaç d’atraure inversions industrials en aquest sector i activitats associades, i donar lloc a un entorn favorable a la potenciació de programes de formació universitària que actuïn com a pol d’atracció en R+D. També hauria de servir per incrementar l’escàs nombre de persones que treballen en aquests sector a Catalunya actualment, que no va gaire més enllà del miler. No es descarta aprofitar les instal·lacions com a meta de turisme ecològic, per a persones que estiguin interessades a conèixer de prop aquestes tecnologies.
Un altre factor favorable al Projecte és el fet que el transport dels grans components dels aerogeneradors en vaixell és més econòmic que no pas amb tren o camions. Els promotors de Zèfir fan esment també del fet que el vent és més freqüent i constant en alta mar que a terra, cosa que fa que amb igual capacitat instal·lada els parcs eòlics marins rendeixin més que els terrestres.
Com a factors negatius cal tenir presents els alts costos d’instal·lació dels aerogeneradors marins, que poden duplicar fàcilment els d’un aerogenerador d’igual capacitat a terra ferma. A més cal recordar que, a diferència del països de l’Europa septentrional, on els parcs eòlics marins són força nombrosos, a Catalunya la plataforma continental es troba a molta més fondària encara que sigui a poca distància de la costa.
D’altra banda, el Projecte està rebent una forta contestació des del territori: tant l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar com els veïns s’hi oposen, atès el greu impacte que entenen que pot suposar Zèfir per als sectors turístic i pesquer, i per al patrimoni ambiental i paisatgístic de la localitat. Per aquest motiu, han engegat diverses campanyes i han constituït una coordinadora contra el Projecte, que ha presentat al·legacions contra les autoritzacions d’ocupació dels espais per iniciar les obres d’instal·lació. Els contraris al Projecte asseguren haver rebut, en les seves manifestacions, el suport de molta gent de fora del municipi, i de fora de Catalunya, que estiuegen a la Cala o que hi tenen una segona residència. També han formulat un decàleg d’arguments per rebutjar el Projecte, entre els quals hi ha la desertificació del mar, el perjudici a la Xarxa Natura 2000 d’espais naturals, la generació d’ones electromagnètiques, l’impacte visual, sonor i lumínic de les instal·lacions, l’aparició de boires i d’alteracions climàtiques i la devaluació dels habitatges del municipi.
==
Val a dir també que les al·legacions presentades han suscitat l’acord de totes les forces polítiques del consistori. El batlle de la vila, en aquest sentit, demana a la Generalitat de Catalunya que sigui més concreta en la determinació de les afectacions positives i negatives del Projecte sobre el turisme i la pesca, així com sobre les expectatives reals de creació de llocs de treball i de riquesa per a l’Ametlla de Mar i la comarca del Baix Ebre. Sense menysprear la inversió que pot suposar Zèfir, l’Ajuntament creu que cal debatre serenament els pros i els contres de la instal·lació dels aerogeneradors marins i, eventualment, instar una modificació del Projecte, el qual va rebre la llum verda del Parlament el proppassat 15 de març, amb la pràctica unanimitat dels grups de la cambra.
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
