Destaquem
Informe del New York City Council
Entre el 14 de novembre i el 10 de desembre de 2011 van tenir lloc a París les proves d’un servei tramviari de mercaderies, sobre el traçat de la línia T3, que ressegueix el contorn meridional del bulevard perifèric de la capital francesa entre el Pont du Garigliano i la Porte d’Ivry. La iniciativa va partir de l’Atelier Parisien d’Urbanisme i va comptar amb la participació de Réseau Ferré de France. Els assajos van confirmar que seria factible la convivència de l’ús de passatgers i de mercaderies al si de la xarxa tramviària, com ja s’havia estat fent de manera generalitzada a França, de fet, fins al període d’entreguerres. Es preveu que aquestes proves es complementin, cap a començament de 2013, amb avaluacions de la demanda eventual de noliejadors i un estudi econòmic.
La potencialitat d’aquest mode de transport de mercaderies resta palesa si es considera que diàriament es fan a la regió d’Illa de França prop d’un milió de lliuraments, el 90% per la xarxa viària, molts dels quals podrien acollir-se al nou mode, amb la consegüent millora ambiental: en aquest sentit, cal destacar que el tramvia de mercaderies admet càrregues de fins a 80 t, cosa que equival a tres camions de grans dimensions, i que no l’afecten els embussos, raó per la qual pot ser més puntual que el transport de mercaderies viari. Cal no oblidar tampoc que la xarxa tramviària de París i rodalia creix contínuament: aviat assolirà els 100 km de longitud, i la mateixa T3 es troba avui dia en fase de perllongament, per duplicar pràcticament la seva llargada actual fins arribar a la Porte de la Chapelle, al sector nord del bulevard perifèric. Precisament, l’elecció de la ruta T3 per dur a terme els assajos del tramvia de mercaderies ha estat motivada pel fet que la implantació futura del model requeriria l’existència de plataformes logístiques en zones extremes de les ciutats properes, alhora, als llocs de destinació dels productes transportats.
Val a dir malgrat tot que aquesta modalitat de transport de mercaderies assajada a París no és nova a Europa: a Amsterdam hi va haver un intent d’introduir aquest mitjà de transport, tot i que no es va mostrar reeixit financerament; a Dresden (Saxònia, Alemanya), l’any 2000, l’operadora de transport de la ciutat (Dresdner Verkehrsbetriebe AG) i Volkswagen Dresden GmbH van signar un acord per portar peces des del centre logístic de l’automobilística, al barri de Friedrichstadt, fins a l’interior de la nova factoria d’Straßburger Platz, fent servir la xarxa tramviària existent, en principi destinada a passatgers, a través de la ciutat vella de Dresden –cosa que pràcticament faria impossible l’ús de camions–. El fet que les dues instal·lacions de Volkswagen es trobessin prop de línies de tramvia ja existents va fer que no calgués gaire infraestructura nova, més enllà dels ramals d’accés als edificis; alhora, la constància en la cadena de subministrament feia el projecte viable econòmicament.
La siderúrgica Schalker Eisenhütte Maschinenfabrik GmbH va construir dos tramvies de mercaderies, amb un cost total aproximat de 3,2 M€. En la seva fabricació es van reutilitzar components, com ara els bogis, dels antics tramvies Tatra de pis alt, de l’època en què Dresden era part de la RDA. Els nous vehicles van començar a circular en proves el gener de 2001.
El CarGoTram de Dresden circula cada hora, durant vint-i-una hores al dia, tot i que admet freqüències de quaranta minuts. La DVB AG és la responsable del transport i la seguretat de la càrrega. A part de la ruta principal, que fa prop de 4 km, el servei pot utilitzar itineraris alternatius, com el que passa per l’estació central, en casos de congestió.
El CarGoTram és un vehicle bidireccional, cosa que en facilita el canvi de sentit. Habitualment circula en composició de tres vagons de càrrega, al mig, i dos automotors, als extrems: lògicament, aquests ofereixen una capacitat menor (7.500 kg cadascun, la meitat que un vagó de càrrega), ja que han d’allotjar la cabina del conductor. La capacitat total del comboi assoleix els 214 m3. La composició completa fa 59,4 m de longitud i pesa prop de 96 t. Té una potència de 900 kW i pot assolir 50 km/h de velocitat. Utilitzat a temps complet i al màxim de la seva capacitat, el servei pot arribar a transportar unes 1.900 t al dia, fent la feina de quasi cent camions.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
