Destaquem
El Projecte SARTRE (Safe Road Trains for the Environment), parcialment finançat per la Comissió Europea en el 7è Programa marc, aspira a desenvolupar estratègies i tecnologies que permetin a trens de carretera circular per vies convencionals, en plena interacció amb la resta de vehicles, amb els avantatges mediambientals, de seguretat i de confort que això pot comportar. Participen en el Projecte institucions com Idiada-Applus, l’Institut d’Enginyeria d’Automoció d’Aquisgrà (IKA – Institut für Kraftfahrwesen Aachen) o l’Institut Suec de Recerca Tècnica (SP – Sveriges Tekniska Forskningsinstitut), i empreses com Ricardo UK Ltd. (d’enginyeria) i Volvo. El Projecte va arrencar el setembre de 2009 i té una durada prevista de tres anys. Cap a final de 2011 se n’han fet proves en circuit tancat, prop de Göteborg (Suècia).
Aquesta nova modalitat de transport de viatgers consisteix bàsicament que un vehicle-guia (un taxi, un camió o un autobús), conduït per un professional que coneix bé la ruta, assumeix la responsabilitat sobre els vehicles que s’incorporen al comboi (road train o platoon), que entren en un mode de control semiautònom que permet a les persones conductores dedicar-se a tasques que, altrament, com és lògic, els estarien vedades durant el trajecte: mirar una pel·lícula, llegir, descansar, treballar, menjar...
Per a això no cal modificar les infraestructures viàries existents, ja que la tecnologia necessària es redueix, a grans trets, a un sistema d’emissió/recepció de ràdio en vehicles que disposin de conducció autònoma –és a dir, que puguin controlar per si sols l’acceleració, la frenada, la direcció i les distàncies de seguretat respecte del cotxe que els precedeix–: en principi és tot el que cal perquè el vehicle pugui formar part d’un d’aquests trens de carretera, que hom preveu compostos de fins a vuit vehicles circulant a 90 km/h.
A part del confort per al conductor del vehicle guiat, SARTRE presenta, segons els seus promotors, altres avantatges, com ara la reducció del consum de combustible i d’emissions, de fins a un 20%, gràcies a l’aerodinàmica i a la velocitat constants; la minoració del risc d’accidents deguts a factors humans com la fatiga; o la millora de la fluïdesa del trànsit que suposa l’optimització de l’espai viari disponible, atesa la curta distància de separació (6 m) entre els vehicles del comboi. El sistema permetria, a més, noves línies de negoci o nous models d’explotació de la via, ja que es podria implantar un peatge per l’ús dels road trains.
Qui desitgi unir-se a un d’aquests trens de carretera només n’haurà de buscar el més proper amb el seu sistema de navegació, i incorporar-s’hi ocupant la darrera posició de la cua: el sistema prendrà llavors el control sobre el vehicle, mitjançant senyals de ràdio. Quan ho vulgui, per exemple si veu que arriba a la seva destinació, el conductor podrà recuperar el control del seu vehicle, abandonar el comboi i incorporar-se novament al trànsit convencional. El buit que deixi en el comboi serà ocupat pel vehicle immediatament posterior. El tren de carretera es desfarà quan arribi al final de la ruta preestablerta.
Val a dir, però, que poden sorgir problemes d’acceptació del sistema per part de la ciutadania i, sobretot, d’harmonització de la legislació viària dels diferents països de la UE per tal d’adoptar el model SARTRE. Un altre factor crític per a l’èxit del Projecte i la instauració del sistema és la seva interacció amb el trànsit convencional.
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
