Superbus.

Destaquem

Superbus Project

International Association of Public Transport (UITP)

Superbus a la 59a Exposició Mundial de la UITP (Dubai)

Universitat Tecnològica de DelftMinisteri d'Infraestructura i Medi Ambient dels Països Baixos

Llista de partícips de Superbus

Prova de Superbus a Lelystad (Països Baixos) (vídeo 1)

Prova de Superbus a Lelystad (Països Baixos) (vídeo 2)

• Superbus
• Característiques del superbus
• Superbus 2
• Superbus 3
• Superbus 4
• Superbus 5-6
• Superbus 7-8
• Autors

Superbus

Característiques del superbus

Superbus és un mode de transport que pretén constituir-se en alternativa al tren i al cotxe, oferint una mobilitat confortable, flexible, porta a porta sense transbordaments, amb tarifes competitives i adaptada a la demanda per superar limitacions com els horaris i les rutes predefinides. A més, segons els promotors del sistema, l’impacte ambiental del Superbus és molt menor que el d’un tren d’alta velocitat, ja que el vehicle presenta un consum energètic més baix i la infraestructura necessària és menys costosa.

Superbus consta de tres elements: un nou vehicle, dotat dels darrers avenços en tecnologies d’automoció i d’informació; un nou tipus d’infraestructura dedicada, consistent en pistes construïdes amb formigó, de cost relativament baix i paral·leles a les carreteres principals, que haurien de permetre que el Superbus assolís velocitats màximes d’uns 250 km/h; i les aplicacions d’informació i logística pertinents. Dels tres elements, el que es troba en fase més avançada de desenvolupament és el vehicle, el prototip del qual es va presentat el 10 d’abril de 2011 a la 59a Exposició Mundial de la UITP, a Dubai (EAU). El vehicle ja ha estat provat, val a dir, en nombroses ocasions, des del 2008, en carreteres i circuits d'Holanda.

Un dels principals avantatges de Superbus, segons els seus impulsors, és el fet que s’adapta a la demanda: la persona usuària pot sol·licitar el Superbus per Internet o per telèfon, i el pot agafar prop de casa seva, o en algun lloc cèntric de la zona, en funció del trajecte que hagi de fer la resta del passatge. En aquest sentit, el vehicle disposa de connexió a sistemes centralitzats d’optimització de rutes.

El disseny i el desenvolupament del model experimental del vehicle Superbus s’han dut a terme a la Universitat Tecnològica de Delft (Països Baixos). El Ministeri d’Infraestructura i Medi Ambient del país ha aportat al Projecte 7 MEUR, mentre que la Universitat i la resta de patrocinadors n’hi han aportat 1,5.

El vehicle Superbus:

• Té unes dimensions similars a les d’un autobús convencional (15 m de longitud, 2,55 m d’amplada), però la disposició dels seients, sense passadís central, permet que el vehicle tingui una alçada de només 1,65 m.
• Té un pes màxim de 9.500 kg (34% sobre l’eix davanter, 66% sobre el posterior), que s’aconsegueix amb materials lleugers: fibra de carboni per al xassís, fibra de vidre IXIS® per a la carrosseria, alumini per al bastidor auxiliar, policarbonat LEXAN® per als vidres.
• Ha estat desenvolupat a partir de tecnologies de l’aeronàutica i de la fórmula 1, que permeten aconseguir baixa resistència aerodinàmica i estabilitat i control a altes velocitats (en aquest sentit, ha participat en el Projecte l’enginyera d’aerodinàmica dels equips de fórmula 1 Ferrari i BMW Williams, Antonia Terzi).
• En lloc de disposar d’unes poques portes laterals grans, presenta vuit portes per cada banda, cosa que permet l’accés directe a quasi tots els seients.
• Ofereix una capacitat màxima de vint-i-tres persones. Les dues cabines interiors permeten viatjar sol o en grup. Disposa d’elements propis dels automòbils de gamma alta, amb detalls com l’equipament multimèdia individual.
• Pot anar autopilotat, si circula per la infraestructura dedicada, o portar conductor, si va per carretera convencional.
• És elèctric, propulsat per un conjunt de bateries recarregables de polímer de liti, complementades amb un sistema de frenada regenerativa.
• Disposa de sistemes de suspensió pneumàtica progressiva que garanteixen el confort del passatge a altes velocitats. El rang d’alçades respecte del terra és de 70 mm a 400 mm.
• Està equipat amb un radar per detectar possibles obstacles uns quants centenars de metres més endavant, i amb sistemes de navegació i de comunicacions a prova de fallades.
• Disposa d'un sistema de frenada amb prestacions excepcionals (de 250 km/h a 0 km/h en 200 m).

Vegeu a continuació algunes imatges del vehicle Superbus:

Superbus 2

Superbus 3

Proves del vehicle a Lelystad (Països Baixos), setembre de 2010. Vídeos disponibles a http://www.youtube.com/watch?v=K7wEaG2u-BY i a http://www.youtube.com/watch?v=BqWL8_ZHTzA (demostració de gir a les rotondes gràcies a l’eix posterior direccional)

Superbus 4

Les bateries, d’uns 1.000 kg, rendeixen 300 kW, però poden assolir puntes de 600 kW durant un minut. Proporcionen una autonomia de 210 km

Superbus 5-6

Superbus 7-8

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume