Introducció

Fins ara el procés seguit en el desenvolupament de les Infraestructures ha estat orientat a que els diversos proveïdors de geoinformació facilitessin l’inventari i la catalogació dels recursos. És a dir, ha primat una estratègia d’OFERTA o acumulació de recursos, com a base per a les utilitats potencials que es deriven de la compartició dels recursos a través d’Internet.

I en aquest etapa evolutiva de les IDE s'ha incidit exclusivament en el que podem considerar com l’objectiu de les IDE: disposar d’una xarxa de servidors de geoinformació i geoserveis, identificats i caracteritzats (metadades) i cercables a través de Catàlegs i accessibles mitjançant Internet, confonent-lo amb la finalitat de les mateixes, que no és més que fer ús de la plataforma Internet per connectar i fer utilitzables, en una estructura distribuïda, els recursos d'informació existents en multiplicitat d'organismes públics i privats.

El que vol dir que l'èmfasi s'ha situat, i encara està, en l'aprovisionament dels recursos (QUÉ), i no tant en la seva utilització (PER A QUÉ), amb les mancances d'efectivitat que això comporta.


Assolint la finalitat

Els països i organitzacions que s’han incorporat darrerament al moviment creacional d’IDE’s estan definint els seus objectius, i en definitiva el concepte d’ IDE, d’una manera més estesa i ambiciosa que les que donaren suport a les iniciatives inicials de primers de la dècada del 2000- 2010, que foren basades en les definicions que abans hem presentat i que semblen circumscriure-les a eines de catalogació i accés a les dades espacials. Això és degut a l’evolució general i a la visió que es té ja actualment de les IDE, i que va més enllà, com s’ha dit, dels simples catàlegs amb accés a visualització de dades. Així, es ressalta tot allò que fa referència o es deriva de la configuració en xarxa en què una IDE consisteix o en la que es recolza. Aquest és el cas de la National Spatial Data Infrastructure de Corea [1], de la que extraiem la següent definició:

Una IDE inclou aplicacions, estàndards, tecnologies i organització (governança institucional) per a l’efectiva i eficient gestió de dades i serveis a través de les organitzacions o entre elles. La seva finalitat és promoure el desenvolupament econòmic, estimular les millores en el Govern i donar suport a la sostenibilitat ambiental.

Ja es constata, en aquesta definició, que la finalitat és "l’efectiva i eficient gestió de dades i serveis" a través "o" entre "les organitzacions", el que implica una estructura col·laborativa no jeràrquica o en xarxa.

Precisament entenem que el valor i impacte de les IDE esdevé de les transferències entre els diferents actors que hi participen o en fan ús. Com més interdependent és, la complexitat de l’entorn augmenta i es precisen estructures institucionals més complexes per a solucionar els problemes fonamentals derivats de l’escassetat de recursos. Noves institucions estan desenvolupant-se per a permetre l’intercanvi en el temps i espai, en resposta a la necessitat de gestionar, minorant-los, els costos de transacció en les activitats públiques i també privades. Així, l’intercanvi i distribució de dades espacials pot ser contemplat en termes de transaccions de mercat, que les infraestructures contribueixen a facilitar, fent transparents els actius d’informació i potenciant l’ús distribuït dels mateixos. [2] Sense oblidar la seva inserció en les actuals responsabilitats dels governs relatives a la transparència i disponibilitat de la informació pública, en el context del que s’anomena Open Data.


Miscel·lània PRG

Fig. 1.- Projectes amb recursos distribuïts a la IDEC Varis geoportals, visualitzadors, atlas, mapes temàtics, etc., generats amb aplicacions disponibles a la plataforma de recursos IDEC (PRG), utilitzant geoserveis web distribuïts en la xarxa i que ofereixen multitud de capes de geoinformació d’una gran varietat de proveïdors. Algunes d’aquestes aplicacions son interactives, permetent la col•laboració entre organitzacions, p.e. en el manteniment i actualització de bases de dades.


Les IDE com a incentivadores de la integració de processo de negoci

Precisem una visió de l’operativa de les IDE com a fluxos de dades/informació, serveis i altres recursos de geoinformació. Una IDE comença per ser un servei de Catàleg, que es complementa amb un servei de visualització, i posteriorment amb serveis de Descàrrega i transformació (visió INSPIRE). Però a banda d’aquests components “estàtics”, una IDE, com a infraestructura, ha de poder donar suport a aplicacions d’usuari final distribuïdes (dades, serveis, aplicacions), el que comporta un constant flux de dades, com un procés industrial d’encadenament de matèria primera i eines de manufactura per acabar amb productes finals del gust de l’usuari-comprador. Aquest sistema precisa també de la possibilitat que el proveïdor pugui anunciar nous productes o noves dades o modificacions, anunci que ha de ser traslladat de manera automàtica a tots aquells usuaris que prèviament s’hagin subscrit a aquest servei de “notícies”[3], inclús configurant unes relacions subministrador-usuaris automàtiques, estables i en xarxa , on els sistemes s’interconnectin (interoperabilitat) i constitueixin la base tecnològica per a un nou paradigma en la gestió de la geoinformació.

Considerem que les IDE:

  • Han de permetre també l’accés a dades no estrictament o nominalment espacials, tal com inventaris de recursos, estadístiques sociodemogràfiques i sanitàries, documents administratius....És a dir, tot tipus d’informació que pugui ser afegida a un inventari de recursos georreferenciat.
  • Han de promoure, desenvolupar i publicitar els models de dades o el models d’informació dels principals agents, com proposa INSPIRE a escala europea, fent possible una situació similar a la que es proposa la Directiva, però a escales locals (equipaments públics, trànsit, xarxes de comunicacions, edificis, punts d’interès, punts de risc, etc.).
  • El seu desenvolupament” ha de centrar-se ara, quan ja es donen les condicions per a compartir dades i altres recursos, en la materialització d’aplicacions multi-organitzacionals,
  • Han de facilitar els serveis de connectivitat entre organitzacions i els usuaris de la informació, proveint mecanismes de diàleg entre els sistemes i l’actualització automàtica de nova informació produïda (models PULL o PUSH), en un context distribuït i estable.


Una arquitectura sociotècnica basada en la Infraestructura

Quin és el model al que hauríem d’atançar-nos? En principi, i tal i com ja s’està fent, cal que les organitzacions publiquin les seves dades a Internet, a través dels corresponents geoserveis web. I no es tracta solament de les cartografies o mapes, sinó de tota aquella informació que, referida al territori, pot ser geocodificada o georeferenciada, i per tant, tractada com a dada espacial, amb els seus corresponents atributs, molts dels quals provindran de la gestió administrativa i tècnica que es realitza en dita organització. Exemple: una carretera té una expressió geomètrica (gràfica) representada mitjançant coordenades geogràfiques. Aquesta carretera té, com a objecte geogràfic, un únic identificador i uns atribuïts, tal com data construcció, empresa constructora, característiques constructives, dades de manteniment, etc. etc., que poden estar en entorns diferents del SIG, en diferents BdDades inclús, i procedir de la gestió d’expedients administratius, etc., però en la mesura que tots ells tenen un nexe amb l’objecte carretera (l’identificador únic), poden representar-se i gestionar-se com a atributs de la mateixa amb independència de la seva seu física.

Una vegada aquesta geoinformació està disponible a Internet, servida a través d’un geoservei WMS, donant a conèixer a l’exterior les seves característiques (metadades en el Catàleg), i feta accessible per a altres usuaris, combinable amb moltes altres capes de geoinformació de la mateixa organització o de moltes altres, per a l’usuari extern (que pot ser també qualsevol usuari d’aquestes organitzacions) és com si tractés amb un sol “repositori” de dades, car el que ell fa és anar seleccionant les capes que l’interessen i treballar amb elles, com si totes elles estiguessin en el seu entorn local, a l’igual que l’aplicació que fa servir per a visualitzar-les i treballar-hi. Amb això haurem passat de múltiples i variats entorns de producció a un espai, virtual, únic, d’explotació. I aquesta explotació pot consistir en simplement la visualització de varies capes, fins a la modificació (interacció) de les dades per a la seva actualització en la BdD origen, via serveis WFS-Transaction. El que dóna un mon de possibilitats a les aplicacions pluri participatives a que abans hem fet esment. En aquest model d’arquitectura de components, en el que cal anar molt més enllà del que son aplicacions de simple visualització per a començar a desenvolupar aplicacions de gestió distribuïda, poden ser imprescindibles els registres, com a eines d’enregistrament de modificacions i/o altres operacions realitzades sobre els objectes espacials.


Draft Garcia 973983385-ICC noticia idec-icc3 esquema.jpg


Exemples d'aplicacions i sistemes amb l'arquitectura IDE (solucions en xarxa)

S’han iniciant experiències i projectes concrets per desenvolupar projectes comuns, que afecten per una banda a organismes autonòmics, per altra als ens locals i per altra a projectes comuns. Respectant les competències de cada nivell d’administració i el principi de subsidiarietat, aquesta plataforma permet afrontar en comú projectes que convergeixen en el territori.

a.- Protecció civil

La plataforma de IDEC s'està utilitzant per crear una nova base de dades de punts d'acció prioritaris, que permet a tots els actors involucrats, especialment autoritats locals, gestionar el risc d’inundacions i d’altres en aquests llocs. Utilitzant aquesta plataforma, la Direcció General de Protecció Civil amb la col·laboració dels ens locals pot, via Internet, inventariar, actualitzar i revisar la informació de la base de dades de punts d’acció prioritària elaborada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

b.- Adreces i Carrers

També és un exemple el projecte en curs de manteniment del mapa de carrers de Catalunya, consistent en una aplicació de la plataforma que dona accés als ens locals a la base de dades de Carrers i mapes carrerers gestionats per l’ICC, amb opcions d’edició per tal d’assenyalar, sobre el fons del mapa topogràfic, els nous carrers o nous portals, modificacions dels existents, o eliminació si s’escau.

c.- Sincronització de BdDades de l’Ajuntament de BCN, l’Autoritat del Port de BCN i l’ ICC

Creació d'una infraestructura automatitzada per compartir i harmonitzar dades, utilitzant estàndards de l'Open Geospatial Consortium (OGC), Geography Markup Language (GML) i especificació de funcions Web (CMA). L'objectiu comú ha estat l'automatització de la transferència de dades des del productor fins al consumidor de dades de dades mitjançant estàndards WFS OGC, donant com a resultat un accés a les dades d'altres organitzacions més senzill i més ràpid així com recollir els canvis que hagi introduït cada quan el consumidor precisa.

d.- Projecte MARIE

Preparació d’una IDE temàtica per a mostrar i analitzar informació sobre les característiques dels edificis, des de la seva perspectiva energètica, per tal de proveïr el suport informatiu necessari per a la presa de decisions en la planificació urbana, de cara a l’establiment de polítiques amplies de renovació de les edificacions per a millorar-ne el seu consum energètic. (veure figura següent)

Fig. 3.


Draft Garcia 973983385-ICC noticia idec-icc3.jpg


Similituds amb el paradigma Cloud Computing

Contextualitzar, en l’entorn de l’evolució de les TIC, la proposta anterior pot aportar arguments de reforç de la mateixa. I en uns moments en que el que s’anomena "Computació al núbol" o Cloud Computing (CC) es van estenent i van sent cada cop més utilitzada per empreses, organitzacions i particulars, podem trobar punts de convergència entre els seus principis i els que hem exposat referent a les IDE.

CC és fonamentalment provisió i gestió de serveis, a través de l’accés i utilització a la xarxa, sobre demanda i segons necessitats, a un conjunt de recursos informàtics compartits. Els seus beneficis reconeguts, tal com agilitat, ubiqüitat, compartició, confiança i escalabilitat han estat contrastats. Sense oblidar que permet als seus usuaris desvincular-se del manteniment dels recursos, el qual corre a càrrec dels proveïdors de serveis. El progrés del CC permet ja avui en dia parlar de “TIC com a serveis”. El CC no solament té capacitat per a emmagatzemar i servir dades, també de servir aplicacions i actuar com a plataforma tecnològica. Els processos poden construir-se sobre la base de l’encadenament o de col·leccions de serveis (amb processos més simples, configurables i reutilitzables). Configurant un sistema on múltiples components treballen conjuntament sobre la base de l’estandardització (que aporta la interoperabilitat que es precisa).

Els termes "Service Oriented Architecture" (SOA), "storage as a Service" (StaaS), "software as a Service" (SaaS), "Process as a Service" (PraaS), son ja comuns en la nostra terminologia i cultura informàtica, traduint les capacitats del CC en donar serveis en l’emmagatzematge de dades, en la provisió de software, i en la utilització de serveis de processament. De fet els anomenats "Virtual Globes" (Google Earth, Bing Maps, NASA WorldWind...) i altres recursos Internet (ArcGis Online, Map Maker, Waze, Usuhaia i molts més) ja fa temps que ens ofereixen funcions similars: podem editar amb un software que ofereixen, emmagatzemar la informació generada en el seu "nubol", utilitzar geoserveis, etc.

Però l’evolució del CC continua, i s’estan ja utilitzant funcionalitats CC com ara "Infrastructure as a Service" (IaaS), "Platform as a Service" (PaaS), "Database as a Service" (DbaaS), "Security as a Service" (SeaaS), inclús "Information as a Service" (IfaaS).[4]

  En definitiva, l’evolució tecnològica, que és l’origen a la seva vegada d’importants canvis en els models de gestió de les organitzacions, ens duu cap a un context de compartició i reutilització de recursos distribuïts a la xarxa, més obert, senzill i econòmic. I aquesta es la proposta que plantegem com a evolució de les Infraestructures de Dades: el convertirse en plataformes de serveis i recursos distribuïts, amb comportaments i garanties similars als que ofereixen els serveis de Cloud Computing.


Conclusió

Com a conclusió, volem considerar que la defensa que hem fet d’un model de gestió distribuïda basat en la Infraestructura i en la xarxa, és una aposta de futur que té plena lògica en el context tecnològic i econòmic actual, en que l’eficiència ha de prevaldre en les decisions i activitats dels organismes públics, i no hi ha dubte de que “compartir” n’és un dels instruments.

REFERENCES

[1] National Spatial Data Infrastructue. The Case of the Republic of Korea http://infodev.org/article/national-spatial-data-infrastructure-case-republic korea Desembre 2010

[2] Value of Spatial Data: Networked Performance beyond Economic Rhetoric∗Joep Crompvoets1, Erik de Man2, Cathy Macharis³International Journal of Spatial Data Infrastructures Research, 2010, Vol.5, 96-119

[3] Universal Service Bus – Beyond SDI. Ron Lake. Blog. Galdos Inc. Març 2013

[4] Cloud Computing as an Innovation in GIS&SDI. M. Naghavi. Journal of Goegraphic Information System, vol 4, 2012.


Autors

Redactat per: Jordi Guimet

Per saber-ne més:Jordi Guimet


Back to Top

Informació del document

Publicat a 26/07/13
Acceptat a 26/07/13
Presentat el 26/07/13

Volum Notícies, 2013
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos instrumentals

Observació territorial, ambiental i climatològica

Generació de geoinformació de referència

Localització

Puntuació document

0

Visites 71
Recomanacions 0

Compartiu aquest document