El projecte
El pont del Petroli (figura 1) és el nom amb el que es refereixen els badalonins al pantalà construït els anys seixanta per l’antiga CAMPSA. El pantalà s'endinsa uns 250 metres, fins a uns 12 metres de fondària, en un entorn de platja oberta lliure d’obstacles. Aquestes característiques i la seva fàcil accessibilitat fan que sigui una infraestructura única i de gran interès científic per a l’estudi del medi mar i la dinàmica sedimentària, comparable amb altres infraestructures existents arreu del món (Scripts i Superduck, als Estats Units o HORS i TOP al Japó).
Des de l’any 2007 el pantalà compta amb una estació meteorològica i diferents sensors hidrodinàmics que donen informació sobre l’estat del mar (onatge i corrents), la qualitat de l’aigua i les condicions atmosfèriques (temperatura de confort, recomanació de nivell de protecció solar, etc.). Aquesta informació pot ser consultada en directe a través de la seva pàgina web (http://www.pontdelpetroli.org)
Al desembre de 2011 El Centro de Estudios de Puertos y Costas (CEPyC) i el Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) signen un conveni de col·laboració per tal d’instrumentar una de les potes del pantalà de Badalona i obtenir informació sobre les característiques de l’onatge incident, els corrents marins i la concentració de sediment en suspensió en condicions d’alta energia.
En el marc d’aquest conveni, el passat 7 de març de 2012 amb l’ajut del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (LIM/UPC) i l’Escola del Mar. Centre d’Estudis Marins de Badalona es realitzà el fondeig de 2 correntòmetres tipus Doppler, 4 sensors de terbolesa de l’aigua de tipus OBS, un sensor de pressió, un sensor acústic i un sensor de contacte de la superfície lliure del mar en una de les potes del pantalà a 3.5 m de fondària. Aquests sensors estan planificats perquè estiguin donant informació sobre la dinàmica marina i sedimentària durant aproximadament 2 mesos.
Part d’aquesta informació es rep on-line en les instal·lacions del CIIRC. En la figura 2 és mostra un petit episodi de resuspensió de sediment enregistrat durant el dia 8 de març on s’aprecia l’efecte de l’onatge en la remoció del fons.
Les dades obtingudes en el projecte han de permetre (si les condicions són favorables) quantificar de manera precisa el transport de sediment en condicions de temporal, responsable de l'evolució de l'estat de les platges i, entre altres aplicacions, permetrà avaluar l'evolució de les diferents regeneracions de platja realitzades en la costa del Maresme.
A més, els resultats seran utilitzats per a validar i calibrar el sistema MOS, M'orphodynamic Operational System, un sistema de predicció de l’estat morfodinàmic de les platges desenvolupat per el CIIRC i el LIM/UPC actualment en fase pre-operacional. MOS està pensat com una eina d’ajuda a la gestió de platges com les del pont del Petroli així com un sistema d’alarma de situacions de riscos d’origen marí. MOS haurà de ser capaç de predir amb suficient antelació episodis com els del desembre de 2008 (amb un balanç de 3 persones mortes i grans destrosses en part de les infraestructures del litoral de Catalunya) per tal de poder prendre les mesures preventives suficients per minimitzar el seus impactes.
Figura 2. Evolució temporal de la concentració de sediment en suspensió a diferents nivells del fons (superior) i onatge (inferior) el 8 de març de 2012.
Autors
Redactat per: Marga Torre i Daniel Gonzalez Marco
Per saber-ne més:Daniel Gonzalez Marco
