El 2 de juny de 2020 es va celebrar la Sessió d’alimentació, bioeconomia, recursos naturals, agricultura i medi ambient de l'Horizon Europe week organitzada per ACCIÓ.
L’objectiu de la setmana era acostar el 9è programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea que enguany comença, l’Horitzó Europa (HE), a les empreses catalanes, amb la intenció de fomentar-ne la participació, facilitar-los la identificació d’oportunitats i promoure l’establiment de xares i col·laboracions amb altres entitats.
La jornada tenia 3 parts: a la primera es presentaven tendències, reptes i oportunitats en el sector de l’agroalimentació i l’agricultura, a la segona, en biodiversitat, i a la tercera s’exposaven les noves convocatòries 2021 del clúster 6 d’HE, que inclou els temes d’alimentació, bioeconomia, recursos naturals, agricultura i medi ambient.
Carla Ruiz, d’ACCIÓ va conduir la jornada i va presentar els diversos serveis de suport que ACCIÓ ofereix a les empreses, els quals es poden veure resumits a la imatge següent.
Tendències, reptes i oportunitats en biodiversitat
Sara Pont, de la DGPAMN, va exposar que l’Informe de la Natura 2020, elaborat pel CREAF i el CTFC en col·laboració amb l’ICO i l’Institut de Ciències de l Mar, ha constituït una fita clau en el coneixement de l’estat de la biodiversitat al nostre país. Els resultats confirmen les sospites i són molt preocupants.
Com a dada de síntesi, va destacar que l’indicador Living Planet Index (LPI) s’ha determinat a Catalunya i ha mostrat que, en els darrers 20 anys, les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons dels quals es tenen dades han perdut de mitjana el 25% dels seus individus. Això coincideix amb el descens de l’LPI detectat a nivell global, que arriba al 60% des del 1970, i amb els resultats de l’Informe IPBES, que mostren que les tendències de deteriorament de les xarxes de la vida són alarmants a escala planetària.
Els informes indiquen que les causes directes principals de la pèrdua de biodiversitat són els canvis en els usos del sòl (per exemple, per augment de la superfície agrària intensiva l’abandonament de l’agricultura tradicional o l’expansió del sòl urbà) i l’explotació directa. El canvi climàtic i l’arribada d’espècies invasores també són factors de canvi d’impacte creixent.
Va exposar que el full de ruta de les polítiques públiques en matèria de biodiversitat és l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, que es pot consultar a la web i s’estructura en 6 àmbits, per a cadascun dels quals s’estableixen objectius estratègics, objectius operatius i línies d’acció.
Per desplegar l’Estratègia es preveuen plans d’acció, i actualment s’està executant el pla d’acció 2019-2020, que inclou accions, pressupost i indicadors.
Corina Basnou, del CREAF, va exposar els àmbits de recerca del centre (bàsicament agrupables en biodiversitat, funcions dels ecosistemes, canvi global i observació de la Terra) i com encaixaven plenament en les tendències potenciades per HE.
Va apuntar els trending tòpics d’HE, com serveis ecosistèmics, verd urbà o solucions basades en natura, que estan en la base de de molts dels projectes del CREAF. I va exposar la concepció integradora de la biodiversitat que es treballa des del centre.
També va explicar sintèticament els projectes europeus en els quals participa el CREAF actualment:
- CONEXUS: co-creació de solucions basades en la natura (SBN) per donar suport a la restauració d’ecosistemes urbans en ciutats d’Europa i Amèrica Llatina.
- CLEARING HOUSE: en col·laboració amb la Xina, que busca utilitzar els arbres i els boscos urbans com a mitjà per millorar la qualitat de vida dels habitants de les ciutats.
- [uforest.eu uforest]: projecte Erasmus+ que vol crear aliances de coneixement entre universitats, empreses i administracions per formar ambaixadors del verd urbà.
Finalment, va expressar l’interès del CREAF en participar a HE, i molt especialment en les línies d’innovació educativa i solucions basades en natura, mostrant-se oberta a establir col·laboracions i networking amb empreses que vulguin impulsar projectes vinculats a la biodiversitat.
Kattherine Franco, de VOLTERRA, va exposar que l’origen de la seva empresa era Transfer consultancy, una consultora per al disseny de projectes que es presenten a HE. Volterra és una spin-off que ofereix diferents serveis i productes sorgits de projectes en els quals havien participat. Va explicar alguns dels productes (coccon, mychorrizae, ) i serveis (agroforestals, de restauració, d’assessorament en ecosistemes, biochar...) desenvolupats. I va subratllar les oportunitats que suposa la participació en projectes europeus per a les empreses (millores en diversificació d’activitat, creixement, co-finançament, internacionalització, màrqueting, renovació o sostenibilitat).
Tendències, reptes i oportunitats en agroalimentació
Beatriz Romanos, de The Tech Food, va exposar tendències i reptes en el sector de l’agroalimentació. En alimentació va destacar el creixement dels productes que substitueixen a productes animals, ja siguin basats en proteïnes vegetals o basats en el cultiu de cèl·lules animals en laboratori.
En tecnologia, hi ha una gran tendència cap a la transparència i l’ús del blockchain, també la robotitizació del camp i la logística agrícola. Pel que fa a reduir l’impacte de l’agricultura en el medi ambient la tendència creixent és analitzar l’estat del sòl.
Silvia Fernández, de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries, va presentar aquest ens de recerca i les tendències marcades per HE en les quals està treballant. Hi destaquen temes de circularitat i bioeconomia, proteïnes alternatives i productes innovadors i saludables, tecnologies netes i sanitat vegetal.
Peter Jongebloed, de la Universitat de Wageningen, va assegurar que la Comissió Europea veu imprescindible transicions profundes en la direcció de la sostenibilitat i la digitalització i va mostrar-se receptiu a trobar línies de col·laboració amb Catalunya en les 3 esferes principals d’activitat de la Universitat de Wageningen i de Wageningen Research: societat i benestar, recursos naturals i ambient viu i alimentació humana i animal i producció biobasada. Va remarcar que Horitzó Europa és un instrument i permet reforçar les estratègies que cada entitat es marca per contribuir a augmentar el coneixement i el valor afegit dels productes i serveis.
El resum del Cluster 6
Marta Conde, national contact point del clúster 6 de CDTI, va exposar sintèticament el context polític i les oportunitats que ofereix aquest clúster amplíssim, que concentra aproximadament un 10% del finançament total del programa HE.
La importància del clúster 6, en un context en què els objectius de la UE viren cap a reptes ambientals de primer ordre, és clau. Agrupa continguts que a H2020 estaven a clústers diferents i inclou 7 àrees d’intervenció molt extenses: observació ambiental, biodiversitat i capital natural, agricultura i boscos, sistemes alimentaris, mars, oceans i aigües continentals, sistemes biobasats i sistemes circulars.
Va explicar com s’estructura el programa, que es desglossarà en dos plans estratègics, dins dels quals es convocaran els programes de treball (work programs) que finançaran projectes concrets.
Aquest cluster, com tots, segueix una estructura en cascada des de la planificació estratègica al programa de treball. Així, en el pla estratègic s’estableixen impactes desitjats, cadascun dels qual es trasllada a destinations. I dins de cada destination es convoquen diferents tòpics als quals es presenten els projectes concrets.
Per últim, va repassar sintèticament els gairebé 200 tòpics d’aquest cluster.
Autors
Redactat per: Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més: Sara Pont i Corina Basnou
