Tres projectes per a un litoral més resilient

Tres projectes per a un litoral més resilient

El passat 19 de maig el Departament de Territori i Sostenibilitat va presentar tres projectes en què hi participa, que ajudaran a fer front a les amenaces i als efectes del canvi climàtic sobre el litoral català, fent-lo més resilient. Aquests projectes formen part d’un conjunt de 10, tots finançats pel Fons Climàtic, creat pel Departament i previst a la Llei de canvi climàtic, que es nodreix de la recaptació de l’impost de CO₂ dels vehicles. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que va presentar la jornada, va dir que d’aquesta manera, el que és recapta amb aquest impost revertirà a la societat mitjançant aquests projectes que ens ajudaran a adaptar-nos, ser més resilients i a reduir les emissions.

La directora de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del DTES, Mercè Rius, va explicar que en aquests projectes hi participen el Servei Meteorològic de Catalunya(SMC), l’Institut Cartogràfic i Geològic de catalunya (ICGC) i, dins de la seva direcció, l’Oficina de Canvi Climàtic. Els projectes tindran una durada de quatre anys, durant els quals es recollirà exhaustivament la informació, de caràcter molt canviant en el temps, relacionada amb la problemàtica a resoldre per tal d’aconseguir una base sòlida per fer previsions de cara al futur. Justament aquesta característica de la informació farà que esdevingui un sistema viu.

En un principi es va pensar en que les aplicacions fossin només per ús intern del Departament però finalment s’ha decidit que siguin una eina per a tothom.

Aquests van ser els tres projectes presentats:

1. Pla d’Informació Integral del Canvi Climàtic a Catalunya (Plataforma ClimCat) a càrrec de l’SMC i el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS)

2. Monitorització i predicció meteo-oceanogràfica a la costa, impulsat per l’SMC.

3. Sistema d’Informació Dinàmica del Litoral (SIDL), que impulsa l’ICGC.

Eliseu Vilaclara, director de l’SMC

Vilaclara va destacar el paper clau que té la meteorologia per planificar i ordenar el territori adequadament. La meteorologia va més enllà de les prediccions del temps a curt i mig termini, i té com a gran objectiu conèixer el clima de tots els racons del país.

Per saber què, com i on hem de construir cal conèixer les condicions climàtiques del territori per tal d’evitar futurs riscos derivats d’aquestes condicions. Ja no es pot construir com es feia abans, sense tenir en compte aquesta informació.

Marc Prohom, cap de l'àrea de Climatologia del SMC

Prohom va fer la presentació de la Plataforma ClimCat, projecte en col·laboració amb el BSC-CNS.

Catalunya, com a tota la mediterrània, està sotmesa a sequeres cada vegada més prolongades i a un augment de les temperatures a conseqüència del canvi climàtic. La gran quantitat de fonts de dades fa que de vegades s’arribi a conclusions discrepants depenent de la font utilitzada. La plataforma ClimCat pretén proporcionar als principals usuaris de dades climàtiques, una solució a llarg termini i sostenible per a la generació periòdica d’informació sobre el canvi climàtic. I per això, proporcionarà el següent:

• Un catàleg complet amb fonts de dades climàtiques per a l’estimació del canvi climàtic a Catalunya

• Un programari per mantenir el catàleg actualitzat regularment

• Una metodologia per combinar fonts de dades climàtiques, i identificar les que ofereixen una informació més sòlida a Catalunya

• Documentació a la metodologia, accés i formació al programari utilitzat

L’estudi es centrarà en les Essential Climate Variales(ECV): temperatura de l’aire superficial, velocitat del vent, i nivell i temperatura de l’aigua del mar. El projecte el desenvoluparà el BSC-CNS i tindrà una durada de 24 mesos.

Un cop finalitzat el projecte, la plataforma donarà resposta a les següents preguntes:

• Quin és el pes del canvi climàtic en la radicalització dels extrems?

• Quines projeccions regionals són les més fiables, o les que ofereixen menys incerteses?

• Quins models funcionen millor per a la projecció d’extrems de precipitació o de temperatura?

• Quina és la capacitat dels sistemes de predicció estacional i decennal a Catalunya?

ClimCat serà un sistema d’actualització regular i amb impacte sobre la gestió de la biodiversitat, els recursos hídrics i les infraestructures, i els sectors agropecuaris, forestal, energètic i de la salut.

Abdelmalik Sairouni, cap de l'àrea de Recerca Aplicada i Modelització de l’SMC

La presentació del segon projecte de l’SMC, Monitorització i predicció meteo-oceanogràfica a la costa, va anar a càrrec d’Abdel Sairouni, que va constatar que es disposa de moltes menys dades oceanogràfiques que meteorològiques, com a punt de partida a l’hora de desenvolupar el projecte. Degut al canvi climàtic cada vegada són més freqüents els temporals marítims al nostre país, que causen greus danys a les nostres platges i litoral i que repercuteixen també en l’economia. D’aquí l’interès en desenvolupar aquesta eina.

El projecte consta de tres fases:

1. Creació d’una xarxa de boies al llarg de la costa catalana. Partint de l’experiència de la Xarxa d’Instrumentació Oceanogràfica i Meteorològica (XIOM), pionera arreu de l’estat, es volen distribuir quatre boies al llarg de la costa catalana que mesurin les variables marítimes més significants, com l’onatge, les corrents, el vent i la temperatura de l’aigua. Les dades d’onatge obtingudes serviran per fer estudis climatològics i per validar els models.

2. Instal·lació i posada en marxa d’un radar HF d’alta freqüència. El sistema Radar HF proporciona informació en temps real de la trajectòria i velocitat dels corrents marins superficials i de l’onatge. Actualment, el sistema consta de dues estacions radar HF situades al port d’Arenys de Mar i al port de Barcelona, cobrint una zona de transit marítim i activitat pesquera importants. Però es preveu que la futura Xarxa Meteo-Oceanogràfica estigui formada per tres estacions, una que cobreixi la zona de Begur fins al cap de Creus, la segona que abasti el litoral de Barcelona i el Maresme, i la tercera que cobreixi la regió del delta de l’Ebre. Els radars tenen un abast d’uns 80 km mar endins respecte la costa i una resolució de 3 km. Les dades dels corrents i d’onatge registrats serviran per estudis climatològics i per validar els models.

3. Implementació d’un sistema de predicció oceanogràfica. El sistema estarà compost de dos models, el primer, d’apropament a la costa a molt alta resolució fins a 100m, i el segon, un model probabilístic que rep com entrada els diferents patrons de vent a partir dels models operatius disponibles a l’SMC. Aquest sistema permetrà millorar els avisos en situacions en les què es puguin produir danys a la costa provocats per l’increment dels temporals.

Per concloure, el projecte pretén ser d’utilitat per a la presa de decisions davant situacions de risc, i també, disminuir els danys estructurals deguts als temporals, l’onatge, el vent i els corrents. A més, permetrà estudiar el comportament de l’estat del mar i preveure les tendències climàtiques.

Jaume Massó, director de l’ICGC

El Sistema d’Informació Dinàmica del Litoral (SIDL) ha estat concebut com un sistema d’informació geogràfica, amb una interfície de visor de mapes, que aglutinarà el coneixement geolocalitzat de la costa, obtingut de la monitorització, l’anàlisi de l’evolució costanera i de la modelització dels fenòmens produïts.

El SIDL vol tenir una visió holística, analitzant el litoral des dels màxims punts de vista per tal de proporcionar informació rellevant sobre la costa catalana, que sigui útil a les Administracions, ciutadania i empreses, a l’hora de prendre les decisions més adients davant la situació de vulnerabilitat provocada pel canvi climàtic.

Així doncs, el SIDL catalogarà i inclourà dades pròpies i coneixement de l’ICGC, informació externa, com per exemple dades de l’SMC, i informació obtinguda de l’anàlisi aplicat a les dades primàries. Tot i que la durada inicial del projecte és de quatre anys, en realitat es tracta d’un projecte viu que caldrà anar alimentant amb noves dades de manera continuada.

Tal com va explicar Jaume Massó, l’ICGC no parteix de zero de cara a afrontar aquest projecte, ja que del 2013 al 2015, l’Institut va participar en el projecte europeu i-Coast, liderat pel Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), que tenia per objectiu desenvolupar un sistema d’alerta de temporals per a la costa catalana. A més l’ICGC ja disposa de múltiples visors de temàtiques molt relacionades amb la que es vol abordar, de tal manera en molts casos només caldrà evolucionar-los per adaptar-los a les necessitats del projecte.

Autora

Redactat per: Cristina Gil Riba