Recerca i Innovació del Departament us recomana les següents publicacions:
- Metz, T.; v.d.Heuvel, M. Sweet & Salt: Water and the Dutch
- Grichting, A.; Guallart, V. How a Willow Tree Changed Russia: A Manual for a Participative Public Spaces Design in the Republic of Tatarstan
Metz, T.; v.d.Heuvel, M. Sweet & Salt: Water and the Dutch. Rotterdam: Nai010 Uitgevers, 2016. 304 p.
L’any 2016 va entrar a reimpressió aquesta obra, publicada originàriament l’any 2012, centrada en un dels fets diferencials del poble neerlandès: la gestió de l’aigua, en què els Països Baixos es juguen, literalment, l’existència. Des de sempre el país ha hagut d’esforçar-se a rebutjar l’aigua i a mantenir-se sec.
El llibre mostra, amb multitud d’imatges, l’evolució de la relació del país amb l’aigua al llarg de la història, i presenta al públic no especialitzat les pràctiques de disseny de paisatge que cada cop més sembla que tindran importància vital per a la seguretat de les poblacions vora les aigües, als Països Baixos i arreu de fet, a causa de l’elevació del nivell del mar o la creixent intensitat de les precipitacions, fenòmens als quals caldrà fer front no només amb infraestructura sinó també, i sobretot, amb gestió dels processos naturals i amb una bona governança.
És aquest darrer aspecte el que volem ressaltar de l’ obra, més enllà de dics i pòlders: per exemple, d’un temps ençà són cada cop més freqüents les inundacions greus a l’Europa central. El mes de juliol d’enguany un episodi de pluges intenses va provocar quasi dues-centes cinquanta víctimes mortals, gairebé dues-centes a Alemanya i més de quaranta a Bèlgica. Els Països Baixos, en canvi, ala mateixa zona geogràfica, en van sortir relativament indemnes, i per bé que hi hagué alguns danys materials, no s’hi produí cap mort.
L’explicació es podria trobar en la relació que els Països Baixos, amb un terç del seu terreny sota el nivell del mar i la seva mateixa capital en cota zero, han hagut d’establir històricament amb l’aigua. De fa temps, el país ha après a gestionar les inundacions, en part mitjançant una institució que data de l’Edat Mitjana: els “consells de l’aigua” (waterschappen o hoogheemraadschappen), que al llarg de la història han tingut un paper crucial en la lluita dels Països Baixos contra les aigües. Gràcies a una comunicació robusta entre la ciutadania i els waterschappen, en cas d’inundació les evacuacions són ràpides, i la construcció de dics provisionals, àgil.
Els hoogheemraadschappen van néixer al s. xii i inicialment eren constituïts per agricultors que s’agrupaven a fi de protegir els seus conreus de l’aigua, i que comptaven amb el suport de tota la comunitat per mantenir les terres agrícoles en sec. Des del seu naixement, els waterschappen s’han proveït de fons de manera independent de l’Estat, amb taxes i impostos propis. I tot i que el seu funcionament no ha estat democràtic en el sentit modern del terme fins fa relativament poc (actualment sí que n’escullen els membres els ciutadans), la seva gestió ha estat sempre comunitària, a càrrec primer dels agricultors i, corrent els segles, també de la burgesia. Els hoogheemraadschappen han estat un element clau de la vida local als Països Baixos, i ho segueixen sent avui dia, quan encara en funcionen vint-i-un. A les seves funcions originàries de manteniment de les defenses contra les inundacions i de sanció als contaminadors de les aigües, els consells han anat sumant noves tasques, i actualment també s’encarreguen d’assegurar la qualitat de l’aigua, de portar a terme el manteniment de rius i canals, i de tractar les aigües residuals. Com s’ha apuntat, totes aquestes activitats són possibles gràcies a l’autonomia fiscal dels waterschappen, que generen el 95% del seu pressupost gràcies als impostos propis, amb aportacions estatals o provincials mínimes, de manera que la seva activitat té poca repercussió en els comptes públics.
Els vint-i-un “consells de l’aigua” que funcionen als Països Baixos en l’actualitat (2019) (elaboració pròpia de Jan-Willem van Aalst, CC BY-SA 4.0)
Atès que l’aigua tindrà un paper cada cop més crític en els temps a venir, tant pel que fa a la disponibilitat com als riscos naturals que se’n deriven, potser la resta del món faria bé d’articular institucions independents encarregades de gestionar aquest recurs escàs, i que disposin de prou autonomia com perquè les seves decisions siguin obeïdes i executades.
Podeu comprar l’obra aquí.
Grichting, A.; Guallart, V. How a Willow Tree Changed Russia: A Manual for a Participative Public Spaces Design in the Republic of Tatarstan. Barcelona: Actar, 2022. 470 p.
Aquesta obra, l’aparició de la qual s’espera per a l’any vinent, descriu el programa d’espais públics de la república del Tatarstan, a Rússia (us n’hem parlat en aquest mateix Trimestral), en tant que model de disseny participatiu. Vol també retre reconeixement i donar veu a les persones i entitats que en els darrers anys han pres part en la co-creació dels espais públics, tant al Tatarstan rural com a l’urbà, de diferents dimensions i tipologies.
Anna Grichting i Vicente Guallart descriuen a l’obra com la inversió pública en projectes d’espai públic poden tenir efectes econòmics multiplicadors, per exemple a través de la creació de noves oportunitats laborals: a la república del Tatarstan ara hi ha més de quaranta companyies dedicades a la fabricació de mobiliari urbà, una feina que abans requeia principalment en els tallers de les institucions penitenciàries.
Pel que fa al títol de l’obra, fa referència a un incident que va servir de punt d’inflexió en la concepció del procediment de disseny de l’espai públic, i que va ajudar a instaurar una aproximació des de baix, més que no des de dalt: pel que sembla, el juliol de l’any 2015 es va talar un desmai centenari del parc Uritski, a Kazan’, com a part dels primers passos que llavors duia a terme el Tatarstan dins els seus ambiciosos projectes de desenvolupament de nous espais urbans. Val a dir, però, que la reacció ciutadana va ser contundent, ja que l’arbre era molt estimat a la ciutat, i que, arran dels fets, l’Administració va entendre que és necessari parlar amb la ciutadania, i escoltar-la, abans d’emprendre la construcció dels nous projectes.
Vicente Guallart és prou conegut a casa nostra, no cal traçar-ne aquí la trajectòria professional. Pel que fa a Anna Grichting, coautora de l’obra, és una arquitecta i urbanista suïssa, doctorada en disseny per Harvard, i centrada sobretot en el disseny que harmonitza amb la Natura i no mira d’oposar-s’hi, per tal d’abandonar la visió antropocèntrica del món i incorporar tots els organismes vius en un model de desenvolupament equilibrat.
Podeu reservar el vostre exemplar de l’obra aquí.
