La ciutat russa de Kazan’ utilitza el disseny anticipatiu per crear desenes de nous projectes per a l’espai públic.
La transformació de la ciutat, des de baix (però no sense crítiques)
Kazan’ és una ciutat russa d’aproximadament 1,2 milions d’habitants. És capital de la república autònoma del Tatarstan i es troba a uns set-cents quilòmetres a l’est de Moscou, a la riba del Volga i el Kazanka. Com en moltes altres ciutats russes, hi sovintegen les obsoletes construccions de formigó pròpies de l’època soviètica, els espais públic en desús, els descampats reconvertits en aparcaments improvisats... I és que des de la caiguda de la Unió Soviètica, Rússia ha dedicat tradicionalment pocs recursos a la recuperació i revitalització dels espais urbans derelictes, o a la construcció de nous amb estàndards de qualitat –tret d’algunes excepcions a les grans capitals, Moscou i Sant Petersburg.
I també, d’un anys ençà, a Kazan’, la cinquena ciutat russa per població, que ha vingut aplicant un programa de desenvolupament de l’espai públic, llençat pel president de la república del Tatarstan, amb el qual s’ha aconseguit de canviar radicalment la fesomia de la ciutat, mitjançant la creació o l’adequació de prop de quatre-cents vint projectes, a la capital i de fet a tota la república: parcs, jardins, zones de vianants i actuacions paisatgístiques de tota mena.
Això no tindria res d’especial si no fos per l’aproximació aplicada per a les actuacions: una de les fites principals de l’equip del programa de desenvolupament de l’espai públic ha estat la democratització del procés de disseny, amb pràctiques participatives. Cada projecte de millora urbana és precedit d’una fase de reunions, seminaris, discussions públiques i enquestes, on es dona veu als residents sobre què volen aconseguir, què volen preservar i què volen suprimir. Si menys del 75% de la població involucrada està d’acord amb el projecte que se’ls presenta, el projecte es modifica d’acord amb la retroalimentació rebuda. Certament, aquesta manera de fer dilata els terminis d’execució dels projectes, i pot donar origen a successives revisions de l’actuació a implantar, però, segons els promotors del programa de desenvolupament, serveix per assegurar que a la llarga s’imposi el sentit comú en les actuacions de renovació i reforma urbana, per bé que es perdi l’eficiència a curt termini de les aproximacions no participatives.
Els resultats d’aquesta manera de procedir es fan visibles ja des del centre de la ciutat. Hom hi troba per exemple els molls i dics dels llacs Kaban, completats l’any 2017. En aquest projecte una antiga parcel·la industrial en desús, construïda al voltant dels llacs Kaban, es va transformar en un passeig fluvial amb arbrat, escocells de plantes herbàcies i entarimats de fusta, i s’hi van restaurar les zones humides per potenciar la seva funció de descontaminació de les aigües.
Dues vistes de les actuacions portades a terme als molls dels tres llacs Kaban. L’abundant vegetació lacustre ajuda a mantenir netes les aigües (© Daniil Xvedov; Egor Aleiev, TASS)
A dalt, aspecte general de la zona dels llacs abans de la seva rehabilitació. A baix, un cop rehabilitada
O, cap al sud-est de la ciutat, el parc Gorkinsko-Omet’evski, on es va descartar de construir-hi centres mèdics i vials, per fer que el parc renasqués com a espai forestal, amb vuitanta-set hectàrees, amb turons i pendents per a esquiadors, i travessat per nombroses pistes per a ciclistes.
Espai de jocs al bell mig del bosc de Gorkinsko-Omet’evski, i vista d’un dels racons del nou parc: es descartà de construir-hi vials i centres mèdics. El cost de la transformació del parc, de grans dimensions, ha estat relativament baix, de quelcom menys de quatre milions d’euros. (© Daniil Xvedov)
El projecte més ambiciós per a la transformació verda de Kazan’ és l’Estratègia per al riu Kazanka (un afluent del Volga). Es tracta d’un pla per transformar els vint-i-dos quilòmetres del tram del riu que discorre per Kazan’ així com els seixanta-vuit quilòmetres corresponents de molls i dics. Constitueix un dels projectes paisatgístics de més envergadura a Rússia, a hores d’ara, i ha implicat la desviació d’infraestructures de transport i la cancel·lació de projectes urbanístics incompatibles amb els nous valors proposats.
L’Extreme Park URAM, a la riba del Kazanka, poc abans de la desembocadura al Volga, es va construir l’any 2020 com a part dels projectes de reforma i revitalització dels espais fluvials de la ciutat. És a hores d’ara el parc d’esports extrems més gran d’Europa. (© Emil Xarifullin)
Una de les raons principals per les quals altres regions de Rússia miren d’emular el programa de desenvolupament de l’espai públic que s’aplica a la república del Tatarstan és que aquesta manera de fer permet contenir els costos econòmics associats als projectes, ja que s’aconsegueix mantenir l’escala i l’ambició de les actuacions dins uns límits raonables. Gràcies a la implicació de la ciutadania directament afectada. I és que el programa de desenvolupament de l’espai públic de Kazan’ i el Tatarstan no és terreny apte per als somnis eixelebrats dels arquitectes, segons Natalia Fishman-Bekmambetova, responsable de les polítiques paisatgístiques que s’estan aplicant a la república (a diferència per exemple d’alguns dels projectes menats a Moscou, amb dimensions i costos prohibitius per a la majoria d’altres regions i ciutats de la Federació Russa; vegeu, a tall d’exemple, el parc Zariad’e, amb costos propers als dos-cents milions d’euros segons xifres oficials).
Els esforços de la república del Tatarstan han atret força atenció internacional. Per exemple, l’any 2019 Kazan’ va acollir la Conferència Mundial de Parcs Urbans, i el mateix any la república va ser reconeguda amb un dels premis d’arquitectura de la Fundació Aga Khan. Segons alguns dels arquitectes internacionals que van analitzar les candidatures als premis, el guardó atorgat a la república del Tatarstan va ser fruit més de l’impacte social de les polítiques de paisatge aplicades que dels dissenys com a tals. Es va constatar que els nous espais públics de Kazan’ i el Tatarstan eren d’alta qualitat, certament, però el que va decantar el jurat a premiar les actuacions va ser més la visió a llarg termini dels projectes implantats, la implicació de la ciutadania en el procés de desenvolupament (en el que constitueix tota una innovació pel que fa als procediments de presa de decisions al país), i la facilitat de transposició a projectes de la resta de la Federació Russa, per a la qual el programa del Tatarstan ha esdevingut una mena de plantilla i de guia d’actuació.
També fora de Rússia, les maneres de fer de Kazan’ i de la seva república poden servir de model a altres ciutats, en una època de ràpida urbanització a moltes parts del món i amb una pandèmia que ens recorda la importància vital dels espais públics de qualitat.
Podreu assabentar-vos de més detalls de les noves pràctiques de la república del Tatarstan a la secció “I també...” d’aquest mateix Trimestral.
D’altra banda, seguint el vincle que trobareu més avall, podreu llegir també algunes de les crítiques que rep la feina de Natalia Fishman-Bekmambetova, especialment pel que fa a l’excés de personalisme del tàndem que formen ella i el president del Tatarstan amb el seu programa de desenvolupament de l’espai urbà, i d’una certa exageració respecte de les pràctiques reals de diàleg previ a les actuacions de rehabilitació i reconstrucció dels espais urbans del Tatarstan.
Sigui com vulgui, però, les actuacions es fan, i sembla que amb un cost raonable.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: The Calvert Journal
