La Llei de barris i altres programes de regeneració urbana a la Unió Europea. M2008

Coordinació de l’activitat: Direcció General d’Arquitectura i Paisatge

Altres participants: D’Aleph

Període: setembre de 2008 – desembre de 2008

Objectiu:

Anàlisi comparativa de la Llei 2/2004, de barris, amb altres experiències europees de programes integrals de regeneració urbana, aquells en què la transformació física va associada amb la dotació de serveis per millorar les condicions socioeconòmiques.

Descripció:

L’estudi fa una anàlisi comparativa d’altres experiències europees amb la Llei 2/2004, de barris, en concret, en els àmbits següents:

• Integració dels projectes
• Fórmules de finançament
• Criteris de selecció de projectes i àrees d’intervenció
• Participació ciutadana
• Integració de la perspectiva de gènere en els projectes amb la finalitat d’identificar les bones pràctiques, per extreure conclusions i recomanacions.

 

Integració. Els països amb més tradició en polítiques de recuperació de barris han evolucionat cap a programes que aborden de manera simultània la transformació física dels barris, la seva dotació de serveis, el treball per millorar les condicions socioeconòmiques de la seva població i la cohesió social. La contínua evolució de les formes d’implementació d’aquest tipus de programa donen idea de les dificultats que comporta garantir la coordinació interadministrativa necessària per dotar els programes d’integració real. Com a conclusions:

• Unificar recursos i processos administratius afavoreix l’avaluació i el seguiment dels projectes i simplifica l’estructura de finançament i administrativa de les actuacions de regeneració.
• Millorar la flexibilitat en la definició de les accions que es poden dur a terme afavoreix l’experimentació i l’adaptació de les accions a la realitat local específica, essent font d’innovació.

 

Finançament. L’anàlisi comparativa de les dades de finançament és molt difícil atès que el nombre i la identificació de les partides és molt diferent en cada cas. Tot i així, s’ha conclòs:

• Ajustar el percentatge i el volum de finançament a la naturalesa del projecte.
• Potenciar l’efecte arrossegador de la inversió pública a través del reforçament dels mecanismes de partenariat públicoprivat.

 

Criteris de selecció. La selecció de les àrees d’intervenció pren sempre en consideració l’estat relatiu de degradació de l’àrea respecte del seu entorn i la coherència i la qualitat del projecte. S’analitzen algunes experiències en què una preselecció de l’àrea permet garantir la concentració dels recursos disponibles en els barris amb més necessitats. No obstant això, es planteja la qüestió de com establir el compromís entre la necessitat de destinar els recursos –escassos- de l’administració pública a aquelles zones que han de gestionar més dificultats i la conveniència de deixar la iniciativa als governs locals. Conclusió:

• Reforçar la priorització de les àrees més degradades en l’assignació dels recursos.
• Garantir la viabilitat dels projectes i la seva execució en temps i forma.

 

Participació ciutadana. Malgrat sovint es limiten a mecanismes d’informació i seguiment, les fórmules participatives han anat guanyant espai. Més enllà dels processos de seguiment dels projectes, existeixen ara exemples de mecanismes participatius des de la seva planificació o, fins i tot, des de l’establiment del diagnòstic. Com a conclusions s’extreuen:

• Definir mecanismes d’avaluació per conèixer l’impacte dels projectes als barris.
• Afavorir l’establiment de diagnòstics compartits entre els agents, que facilitin una planificació participada dels projectes.

 

Integració de la perspectiva de gènere. De l’anàlisi s’extreu una feble implantació d’aquesta perspectiva en els diferents programes, tot i que molts experts assenyalen l’especial rellevància de les dones en la transformació dels barris. Sembla raonable insistir en l’aplicació de la perspectiva de gènere, no només a través de la previsió d’accions específiques en resposta a les necessitats que poden manifestar-se de manera més clara entre les dones, sinó integrant de manera transversal la diferència de gènere, considerant l’impacte diferencial de les actuacions previstes en el conjunt del projecte.

 

Beneficiaris:

• Administracions públiques competents
• Gestors urbans
• Legisladors/ores

 

Productes derivats:

Publicació: La Llei de barris. Una aposta col·lectiva per la cohesió social. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

 

Projectes relacionats:

• La Llei de barris i els programes d’intervenció integral. Noves formacions per a nous perfils professionals (UAB/CIREM/D’Aleph)
• La inversió pública i el Programa de barris. La inversió pública als barris de la Llei 2/2004 (INCASÒL)
• Els impactes socioeconòmics i organitzatius de la Llei de barris. Avaluació dels impactes del programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial sobre les característiques urbanes de les àrees objecte d’intervenció i sobre les formes d’organització dels ajuntaments (CIREM)
• Avaluació de la incidència de la Llei de barris sobre el sector immobiliari (INCASÒL/UAB)
• Anàlisi de la participació d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya i de les diputacions catalanes en la Llei de barris (D’Aleph)

Imatge