m (Rdites moved page Draft Garcia 680490805 to Martinez 2014b) |
|||
| Line 33: | Line 33: | ||
<span id='bloc5'></span> | <span id='bloc5'></span> | ||
| − | Per aconseguir-ho, Hamburg parteix d'un concepte formulat fa una trentena d'anys: els Landschaftsachsen o eixos paisatgístics, compostos per zones verdes i per superfícies lliures (o, a tot estirar, ocupades per camps esportius, parcs infantils o cementiris), que penetren cap al centre de la ciutat a partir dels afores, escolant-se entre zones habitades. En certa manera, en la seva funció de connexió entre les zones extremes i el teixit urbà més dens, podrien recordar el (malaguanyat?) projecte de [ | + | Per aconseguir-ho, Hamburg parteix d'un concepte formulat fa una trentena d'anys: els Landschaftsachsen o eixos paisatgístics, compostos per zones verdes i per superfícies lliures (o, a tot estirar, ocupades per camps esportius, parcs infantils o cementiris), que penetren cap al centre de la ciutat a partir dels afores, escolant-se entre zones habitades. En certa manera, en la seva funció de connexió entre les zones extremes i el teixit urbà més dens, podrien recordar el (malaguanyat?) projecte de [[Martinez_2012t|les portes de Collserola]] que es volia implantar a Barcelona. A Hamburg la idea sí que va arrelar. El resultat dels eixos paisatgístics és una xarxa de natura que va més enllà de les anelles verdes que presenten moltes ciutats (Hamburg inclosa, amb la 1a i la 2a anella verda). Els eixos paisatgístics d'Hamburg són de tipologies molt variades: hi ha recorreguts fluvials al llarg de l'Elba, zones de pastura, de bosc, d'aiguamoll i de conreu, planes i turons. Molts d'aquests elements gaudeixen d'alguna figura de protecció. |
Latest revision as of 12:31, 16 May 2019
Destaquem
El nou objectiu d'Hamburg és eliminar la necessitat de fer servir el cotxe particular a la ciutat, i pretén assolir-lo en un horitzó de vint anys. L'instrument bàsic per al foment de la mobilitat a peu, en bicicleta o en transport públic es la planificació urbanística: les actuacions necessàries per desterrar el vehicle privat de la ciutat es concreten en el pla Grünes Netz (xarxa verda), presentat el gener de 2014, que es proposa crear una xarxa de vies ciclistes i per a vianants que relliguin totes les zones verdes de la ciutat i permetin l'accés als seus principals punts d'atracció. Grünes Netz preveu la creació d'intercanviadors a l'exterior de la ciutat on es pugui deixar el cotxe i enllaçar amb mitjans de transport alternatius.
Però a més de fomentar l'ús de modes de transport poc o gens lesius per al medi mitjançant la implantació d'infraestructura específica, Grünes Netz també pretén augmentar la qualitat de vida de la ciutadania a través d'aspectes com el gaudi dels espais naturals, la calma o la possibilitat de realitzar activitats d'esbarjo a l'aire lliure. En aquest sentit, el pla s'ha marcat com a objectiu que el 40% de la superfície de la ciutat estigui constituït per zones verdes interconnectades.
La primera i la segona anella verda de la ciutat. Aquest sector de la segona relliga l'Elba amb els eixos del Volkspark i d'Eimsbüttel.
Per aconseguir-ho, Hamburg parteix d'un concepte formulat fa una trentena d'anys: els Landschaftsachsen o eixos paisatgístics, compostos per zones verdes i per superfícies lliures (o, a tot estirar, ocupades per camps esportius, parcs infantils o cementiris), que penetren cap al centre de la ciutat a partir dels afores, escolant-se entre zones habitades. En certa manera, en la seva funció de connexió entre les zones extremes i el teixit urbà més dens, podrien recordar el (malaguanyat?) projecte de les portes de Collserola que es volia implantar a Barcelona. A Hamburg la idea sí que va arrelar. El resultat dels eixos paisatgístics és una xarxa de natura que va més enllà de les anelles verdes que presenten moltes ciutats (Hamburg inclosa, amb la 1a i la 2a anella verda). Els eixos paisatgístics d'Hamburg són de tipologies molt variades: hi ha recorreguts fluvials al llarg de l'Elba, zones de pastura, de bosc, d'aiguamoll i de conreu, planes i turons. Molts d'aquests elements gaudeixen d'alguna figura de protecció.
Des de mitjan dels anys vuitanta a Hamburg s'hi han anat implantant els anomenats eixos paisatgístics, que fan penetrar la natura circumdant al cor de la trama urbana (amb un esquema que recorda el projecte de les portes de Collserola). La xarxa verda s'articula relligant aquests eixos radials mitjançant les anelles verdes.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
