Martinez et al 2011a

• El projecte
• Situació i característiques del talús
• Climatologia i vegetació
• Tipologies del talús
• Mesures correctores aplicades
• Conclusions
• Autors

El projecte

La Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya ha impulsat un estudi per conèixer els condicionants i/o les limitacions de tècniques de revegetació que intenten mitigar i/o corregir les afectacions paisatgístiques i les inestabilitats geomorfològiques que provoca la implantació d’infraestructures viàries en el territori.

Es van escollir dues tècniques diferents: aplicació d’hidrosembra i col·locació d’una malla de jute envers l’aplicació d’hidromanta (hidrosembra reforçada amb fibres i lligant). Es van aplicar en dues superfícies diferents del mateix talús, fent un seguiment temporal de la cobertura herbàcia, durant el qual s’observa la seva evolució mitjançant la comparació cromàtica de les fotografies preses al llarg de dos anys.

Els objectius han estat analitzar els resultat per optimitzar l’aplicació d’aquestes tècniques, així com extrapolar aquests resultats d’integració paisatgística a d’altres talussos de característiques agroclimàtiques i geomorfològiques similars.

Aquest estudi, desenvolupat a la DGC per l’Eugènia Álvarez Álvarez, la Maria Mercè Martínez Moliné, la Yolanda Molina Cáceres i el Ramón Torres Valdivia (fotografia) es publica al juny a la revista RUTAS de l’Asociación Técnica de Carreteras (ATC).

Ramón Torres Valdivia, Yolanda Molina Cáceres i Maria Mercè Martínez Moliné

Situació i característiques del talús

El talús està a la carretera C-38, en el terme municipal de Camprodon. En concret a les coordenades UTM 31N: 447716, 4682121 que corresponen, aproximadament, al PK 7 i a una alçada de 920 m.

El talús s’ha executat en desmunt i té 19 m d’alçada mitjana, 23 m de desenvolupament i 102 m de llargada. La cara del talús té orientació NE i 40 graus d’inclinació mitjana. Com no tenia vegetació, en el front es produïa una erosió diferencial, per un costat el rentat de la matriu colmatava la cuneta i per l’altre el despreniment de blocs decimètrics.

Climatologia i vegetació

Dins de la divisió climàtica, la zona correspon a un clima mediterrani prepirinenc oriental, amb pluviometries de 850-1.100 mm anuals, una temperatura mitjana de 9-12 graus anuals i una amplada tèrmica anual que varia entre 16 i 19 graus centígrads. Les èpoques de màxima pluviositat són la primavera (mesos d’abril i maig) i la tardor (novembre i desembre).

Pel que fa a la vegetació autòctona, correspon a la província submediterrània de rouredes seques i pinars de pins silvestres i negrals.

  Situació geològica i descripció litològica'

La zona d’estudi està dins del Pirineus orientals, en un sistema d’encavalcaments i plecs que delimiten diferents mantells estructurals. Aquests encavalcaments posen en contacte formacions diverses de diferents èpoques i litologies, en concret, en aquest cas, els materials secundaris (Cretàcic - Paleocè) encavalquen sobre els primaris (Pèrmic), tots disposats en direcció EW. Després, al llarg de l’època Quaternària, es produeixen diferents processos erosius que meteoritzen els materials antics i els dipositen a zones més deprimides, cosa que dóna lloc a dipòsits d’origen al·luvials i col·luvial.

L'Eugènia Álvarez Álvarez a peu del talús

Tipologies del talús

Pel que fa a la litologia, el talús hi compta amb tres tipologies:

• L1. Calcària grisa, molt fracturada, amb petits filons de calcita i intercalacions de margues gris marronoses entre els estrats, disposades amb una inclinació aproximada de 42 graus.
• L2. Argiles vermelles, amb un elevat contingut en aigua, que estan disposades en estrats mil·limètrics amb la mateixa inclinació que els anteriors, que s’intercalen amb calcàries micrítiques fracturades. L’aigua, present a les argiles, proporciona una elevada plasticitat.
• L3. Està dipositat horitzontalment sobre el dos anteriors. Té una textura externa que correspon a sòl arenós-franc i es pot subdividir verticalment en:
  • L3a. Terrassa mitjana del riu Ter. Dipòsits heteromètrics granodecreixents, que acumulen a la base clastes arrodonits d’origen metamòrfic d’entre 5 i 30 cm.
  • L3b. Dipòsits col·luvials. Capa amb clastes heteromètrics angulosos de roca calcària de mida variable de entre 1 i 20 cm, i amb matriu arenosa-argilosa de color marró rogenc.

Distibució litològica

Mesures correctores aplicades

Amb aquestes litologies es distingeixen dues zones:

• Roca, que inclouria L1.
• Sòls, que correspondria a la resta.

  Mesures correctores aplicades

Per evitar l’erosió s’han aplicat diferents tècniques a les dues zones. A la roca només s’ha posat una malla de triple torsió, ja que no es pot aplicar cap tècnica de revegetació. Als sòls, en tenir la matriu tova, és possible incorporar la malla esmentada i dues tècniques de revegetació, a les quals no els cal actuacions prèvies:

• T1: Hidromanta.

  Una mescla de fibres de fusta, activadors orgànics i minerals, juntament amb agents de lligam, aplicada per projecció hidràulica, amb canó o mànega. Un cop instal·lada, la hidromanta es biodegrada, enriquint el terreny.

• T2: hidrosembra amb malla de jute.

  Es projecta, igual que la hidromanta, una mescla d’aigua i una sèrie de productes i llavors, així com fertilitzants orgànics, fibres vegetals i un estabilitzant adherent natural, amb l’objectiu d’aconseguir una coberta herbàcia inicial, que serveixi de base perquè després s’hi estableixin espècies autòctones.

La xarxa de jute està formada per fibres vegetals biodegradables que afavoreixen el desenvolupament de la vegetació, perquè aporten matèria orgànica, estabilitat i fa de reserva d’aigua.

Seguiment i resultats

S’han mesurat tres evolucions del recobriment en el temps segons:

• El tractament (T1, T2).
• Les litologies i tractament.

  Recobriment segons el tractament:

Estat inicial 15 de maig de 2008

Als 76 dies de l’inici del tractament

Conclusions

Algunes de les conclusions que se n’extreuen són:

• La geometria del talús, a la zona sobre la berma, afavoreix els processos d’erosió i, per tant, no deixa aflorar la coberta vegetal.
• Els afloraments de rocam no faciliten la revegetació òptima.
• Tot i aquest factors, la vegetació induïda ha fet d’element difusor de l’erosió superficial, impedint el rentat de la matriu i el despreniment associat.

 

 D’altra banda:

• El percentatge de recobriment vegetal es pot considerar un èxit, i és totalment independent de la litologia present.
• Tot i que qualsevol de les dues tècniques és valida per aconseguir, a llarg termini, el cobriment vegetal de la superfície del talús, el temps de resposta es redueix considerablement a la zona de xarxa de jute i hidrosembra. El motiu d’aquesta millora, sembla atribuïble a la més gran quantitat de material susceptible d’emmagatzemar aigua en la superfície- la xarxa de jute-.

  Per obtenir la resta de conclusions, així com per consultar les tècniques en més detall, podeu accedir a l’article complet.

Informació relacionada

• Estudi comparatiu de dues tècniques de revegetació per optimitzarl'estabilitat en talussos amb pendents superiors al 3H:2V
  

  [1,76 MB ]

Autors

Redactat per: Marga Torre, Eugenia Álvarez i Mercè Martinez Moliné

Per saber-ne més:Eugenia Álvarez i Mercè Martinez Moliné