(Created page with "Destaquem [http://w3.bcn.es/fitxers/premsa/120119notaillesautosuficients.460.pdf Ajuntament de Barcelona] <ul><li></li> <li></li> <li></li> <li></li> <li></li> <li></li> <li...") |
|||
(One intermediate revision by the same user not shown) | |||
Line 3: | Line 3: | ||
[http://w3.bcn.es/fitxers/premsa/120119notaillesautosuficients.460.pdf Ajuntament de Barcelona] | [http://w3.bcn.es/fitxers/premsa/120119notaillesautosuficients.460.pdf Ajuntament de Barcelona] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
<span id='bloc1'></span> | <span id='bloc1'></span> | ||
− | |||
Amb la intenció de generar un model urbà basat en l’eficiència energètica, l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Tinència d’Hàbitat Urbà, impulsa actualment el Programa d’illes autosuficients, que pretén que en la construcció i rehabilitació d’edificis o illes hi tinguin un paper central la producció autònoma de recursos energètics, el verd urbà, els sistemes de calefacció sostenibles i conjunts, el reciclatge d’aigua, l’ús de vehicles elèctrics i altres mesures encaminades a aconseguir l’eficiència esmentada. | Amb la intenció de generar un model urbà basat en l’eficiència energètica, l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Tinència d’Hàbitat Urbà, impulsa actualment el Programa d’illes autosuficients, que pretén que en la construcció i rehabilitació d’edificis o illes hi tinguin un paper central la producció autònoma de recursos energètics, el verd urbà, els sistemes de calefacció sostenibles i conjunts, el reciclatge d’aigua, l’ús de vehicles elèctrics i altres mesures encaminades a aconseguir l’eficiència esmentada. | ||
Line 35: | Line 26: | ||
<span id='bloc2'></span> | <span id='bloc2'></span> | ||
− | |||
− | |||
Line 43: | Line 32: | ||
<span id='bloc3'></span> | <span id='bloc3'></span> | ||
− | |||
− | |||
Line 52: | Line 39: | ||
<span id='bloc4'></span> | <span id='bloc4'></span> | ||
− | |||
En casos d’edificis o illes de titularitat totalment privada les actuacions rauran més aviat a posar en valor els paràmetres energètics i de serveis desitjables. | En casos d’edificis o illes de titularitat totalment privada les actuacions rauran més aviat a posar en valor els paràmetres energètics i de serveis desitjables. | ||
Line 85: | Line 71: | ||
<span id='bloc5'></span> | <span id='bloc5'></span> | ||
− | |||
− | |||
Line 94: | Line 78: | ||
<span id='bloc6'></span> | <span id='bloc6'></span> | ||
− | |||
Més enllà de les actuacions concretes en els edificis i en el teixit urbà, es preveu que el Programa d’illes autosuficients comporti canvis en la gestió i en la governança, a fi d’aglutinar els esforços dels diversos agents implicats: així, s’impulsaran els acords de col·laboració amb entitats científiques i de recerca, de la ciutat i d’arreu, per fer de Barcelona el laboratori de proves de noves tecnologies i solucions; també es buscarà la concertació amb la resta d’administracions perquè la transició als nous models de disseny i de gestió dels edificis i les xarxes es faci de manera ràpida i eficaç; es requerirà la col·laboració d’empreses gestores de serveis urbans i de companyies de materials, constructores i promotores, per assolir l’excel·lència en els processos constructius i fer que incorporin les novetats sorgides als seus propis procediments; i, finalment, es fomentarà la participació de les associacions veïnals i de les organitzacions ciutadanes en el debat i l’avaluació dels models que es vagin implantant. | Més enllà de les actuacions concretes en els edificis i en el teixit urbà, es preveu que el Programa d’illes autosuficients comporti canvis en la gestió i en la governança, a fi d’aglutinar els esforços dels diversos agents implicats: així, s’impulsaran els acords de col·laboració amb entitats científiques i de recerca, de la ciutat i d’arreu, per fer de Barcelona el laboratori de proves de noves tecnologies i solucions; també es buscarà la concertació amb la resta d’administracions perquè la transició als nous models de disseny i de gestió dels edificis i les xarxes es faci de manera ràpida i eficaç; es requerirà la col·laboració d’empreses gestores de serveis urbans i de companyies de materials, constructores i promotores, per assolir l’excel·lència en els processos constructius i fer que incorporin les novetats sorgides als seus propis procediments; i, finalment, es fomentarà la participació de les associacions veïnals i de les organitzacions ciutadanes en el debat i l’avaluació dels models que es vagin implantant. | ||
Line 101: | Line 84: | ||
<span id='bloc7'></span> | <span id='bloc7'></span> | ||
− | |||
Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfonso Martínez Jaume] | Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfonso Martínez Jaume] |
Latest revision as of 07:28, 17 April 2019
Destaquem
Amb la intenció de generar un model urbà basat en l’eficiència energètica, l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Tinència d’Hàbitat Urbà, impulsa actualment el Programa d’illes autosuficients, que pretén que en la construcció i rehabilitació d’edificis o illes hi tinguin un paper central la producció autònoma de recursos energètics, el verd urbà, els sistemes de calefacció sostenibles i conjunts, el reciclatge d’aigua, l’ús de vehicles elèctrics i altres mesures encaminades a aconseguir l’eficiència esmentada.
És per això que l’Ajuntament ha convocat un concurs de projectes per a les dues primeres illes autosuficients:
- N’és una la delimitada per l’avinguda de Rio de Janeiro, pel passeig de Valldaura i pel carrer d’Argullós, al barri de la Prosperitat, al districte de Nou Barris. Es tracta d’una parcel·la triangular de 12.633 metres quadrats, de propietat municipal.
- L’altra illa és la delimitada pels carrers de Cristóbal de Moura, Marroc, Puigcerdà i Josep Pla, al barri del Besòs i el Maresme del districte de Sant Martí. És una illa de 12.000 metres quadrats, que segueix la trama de Cerdà, i on hi conviuen la propietat pública i la privada.
En casos d’edificis o illes de titularitat totalment privada les actuacions rauran més aviat a posar en valor els paràmetres energètics i de serveis desitjables.
Les finalitats genèriques que s’han esmentat abans es materialitzaran en les actuacions concretes següents:
- Respecte de l’energia, es tendirà al balanç zero mitjançant la generació in situ d’energia de fonts renovables (solar, eòlica, geotèrmica, de biomassa, etc.).
- Això s’haurà de complementar amb l’ús de materials, sistemes i tecnologies que permetin l’aprofitament òptim dels recursos naturals: sistemes passius de control tèrmic, aïllants, proteccions solars, materials produïts de manera no contaminant i que siguin reciclables, sistemes de gestió intel·ligent dels equips, funcionament en xarxa amb altres edificis, control del cicle complet de l’aigua (tant pluvial com freàtica com dels recursos locals, i aprofitament de les aigües grises), models millorats de gestió de la recollida selectiva i el reciclatge de residus.
- A les illes autosuficients es fomentarà la presència de verd mitjançant microhorts urbans i cobertes vegetals.
- Seran construccions preparades per al subministrament d’energia a vehicles elèctrics.
Més enllà de les actuacions concretes en els edificis i en el teixit urbà, es preveu que el Programa d’illes autosuficients comporti canvis en la gestió i en la governança, a fi d’aglutinar els esforços dels diversos agents implicats: així, s’impulsaran els acords de col·laboració amb entitats científiques i de recerca, de la ciutat i d’arreu, per fer de Barcelona el laboratori de proves de noves tecnologies i solucions; també es buscarà la concertació amb la resta d’administracions perquè la transició als nous models de disseny i de gestió dels edificis i les xarxes es faci de manera ràpida i eficaç; es requerirà la col·laboració d’empreses gestores de serveis urbans i de companyies de materials, constructores i promotores, per assolir l’excel·lència en els processos constructius i fer que incorporin les novetats sorgides als seus propis procediments; i, finalment, es fomentarà la participació de les associacions veïnals i de les organitzacions ciutadanes en el debat i l’avaluació dels models que es vagin implantant.
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume