L’anàlisi relacional és una tècnica basada en un conjunt d’eines d’anàlisi espacial per entorns SIG(Sistema d'Informació Geogràfica) basades en la topologia de la xarxa viària. La topologia fa referència a la geometria de la posició, és a dir centra la seva anàlisi en estudiar més les propietats derivades de la posició que las purament mètriques de las figures. L’aplicació d’aquesta metodologia a l’anàlisi territorial ha estat ideada per l’ equip d’investigació de la Universitat Politècnica de Catalunya liderat per en Francesc Magrinyà.
Es pren com a referència el graf de la xarxa viària de la base topogràfica 1:25.000, que elabora l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) en què es representa la vialitat mitjançant el eixos dels segments de xarxa.
Per a realitzar la caracterització relacional s’ha utilitzat per una banda, el mètode d’elaboració pròpia anomenat downstream visualisation que permet carregar les conques d'activitat sobre la xarxa viària que les suporta, establint l’esquelet vertebrador regional sobre el qual es manifesten les portes d’accés a les estructures urbanes objecte d’estudi (en aquest cas les urbanitzacions, les àrees d’activitat econòmica i els equipaments conferidors de centralitat).
Per altra banda, s’han utilitzat les anomenades mesures de centralitat closeness i betweenness. Els fonaments d’aquest conjunt d’eines analítiques derivaria de la pròpia teoria de grafs, així com de la sociologia estructural. S’utilitzarà la notació “element” per descriure el punt mig de cada segment –arc de xarxa viària comprès entre dues interseccions–. Closeness centrality d’un element en un graf és l’invers de la distància total des de a tots els altres elements assolibles en un radi sobre camins mínims. Es tracta de desvetllar la noció proximitat d’un determinat element a tots els altres. Betweenness centrality d’un element en un graf calcula el nombre de vegades que l’element es troba en el camí mínim entre parells formats per dos altres elements, per a un radi r mesurat sobre la xarxa. Es vol posar de manifest el valor de posició com a potencial lloc de pas de les relacions entre els elements de la xarxa.
Els mètodes quantitatius assenyalats es combinen amb les cartografies convencionals per identificar les vocacions –els potencials endògens– del territori a l’hora de posar en marxa estratègies de transformació urbana. L’objectiu és evidenciar la vocació de cadascuna de les peces del territori a partir de la caracterització individualitzada, per tal d'establir-hi, finalment, l’estratègia més adequada, sempre a escala territorial, contribuint així a desenvolupar i donar contingut al procés dissenyat per l’Equip redactor del Pla territorial.
- Aplicació de la metodologia al pla Territorial Parcial del Penedès
- Redacció de la notícia i més informació
Aplicació de la metodologia al pla Territorial Parcial del Penedès
Esquelet regional i portes dels sistema d’assentaments obtingut per a l’àmbit del Pla territorial del Penedès a partir del mètode downstream visualisation.
Closeness centrality per un radi de 500 m. obtinguda per a l’àmbit del Pla territorial del Penedès. Betweeness centrality per un radi de 10.000 m. obtinguda per a l’àmbit del Pla territorial del Penedès.
Redacció de la notícia i més informació
Redactat per: Albert Vaca
Per a saber-ne més: Albert Vaca
