Context

El marc en el qual s’inscriu el treball de l’indicador global d’adaptació és l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2013-2020 (ESCACC), document estratègic aprovat pel Govern, el qual proposa 182 mesures d’adaptació per reduir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic mitjançant la generació, la transferència del coneixement i l’augment de la capacitat adaptativa. Entre les mesures d’adaptació previstes, l’ESCACC proposa l'establiment d'un sistema de monitorització i d’indicadors de les mesures d'adaptació, per tal d'avaluar-ne el progrés i l'eficàcia.

Alhora, i en el marc del Projecte Life 12 ENV/ES/000536 Demonstration and validation of innovative methodology for regional climate change adaptation in the Mediterranean area, altrament conegut amb el nom de LIFE MEDACC, i del qual el Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, n’és beneficiari coordinador, s’hi preveu també una acció adreçada a l’establiment d’indicadors de les mesures d’adaptació als impactes del canvi climàtic. Efectivament, l’acció B.1 del Life MEDACC preveu la definició de noves mesures d’adaptació basades en l’avaluació dels impactes del canvi climàtic i la vulnerabilitat, així com en l’avaluació de les mesures d’adaptació existents. Amb aquest objectiu, la subacció B.1.2. estableix que és necessària la compilació i revisió de metodologies, mitjançant anàlisi estadística o anàlisi de la literatura existent, adreçades a desenvolupar un paquet d’indicadors d’adaptació als impactes del canvi climàtic.

 

Metodologia

En el treball d’elaboració de l’indicador global cal tenir en compte quatre requisits bàsics:

  • Que siguin fàcils d’aconseguir, és a dir, que sigui possible accedir fàcilment a la informació
  • Que hi hagi dades històriques del que es mesura
  • Que l’indicador sigui fàcil d’interpretar i, finalment,
  • Que la informació i les dades siguin específiques per l’àmbit geogràfic de Catalunya 

Fase 1. Recerca de dades amb una proposta inicial de 83 indicadors potencialment avaluadors de la bondat de les mesures d’adaptació.

Cada indicador porta associada una fitxa que recull les característiques associades:

  1. Sector socioeconòmic o sistema natural
  2. Objectiu operatiu de l’ ESCACC en el qual s’emmarca:
    1. Generar i/o transferir coneixement
    2. Augmentar la capacitat d’adaptació i/o mitigació del sector o sistema.
  3. Mesura/es de l’ ESCACC a la qual/a les quals correspon l’indicador
  4. Font o referència bibliogràfica de les dades
  5. Metodologia d’obtenció de les dades
  6. Dades en format taula amb els valors anuals
  7. Representació gràfica
  8. Tendència desitjada de l’indicador per tal d’afavorir l’adaptació al canvi climàtic


Figura 1: Fases metodològiques per l’elaboració de l’indicador global d’adaptació

Figura 1: Fases metodològiques per l’elaboració de l’indicador global d’adaptació


Fases 2 i 3

Fase 2. Selecció dels indicadors vàlids que mesurin directament el resultat de l’aplicació de la mesura, mentre que es descarten aquells indicadors que mesuren més la sensibilitat o el grau d’exposició d’un sector o sistema. (figura 2)

Fase 3. Selecció d’aquells indicadors que disposin d’una sèrie històrica de dades de, pel cap baix, 10 anys consecutius, per poder generar un indicador global quantitatiu a través de l’anàlisi de components principals. (figura 3)

El resultat és una relació final de 29 indicadors distribuïts entre 10 sectors socioeconòmics i sistemes naturals.

D’aquests 29 indicadors finals, 20 estan més relacionats amb l’adaptació al canvi climàtic i la resta estan relacionats amb la mitigació de gasos amb efecte d’hivernacle.

Nota. La franja vermella correspon a aquells indicadors que no han superat el procés de selecció.


Figures 2 i 3 . Indicadors resultat de les fases 2 i 3

Figures 2 i 3 . Indicadors resultat de les fases 2 i 3


Resultats

Fruit de l’aplicació de l’anàlisi de components principals, s’ha obtingut un indicador sintètic d’adaptació que ens permetrà fer un seguiment de l’evolució de la capacitat adaptativa de Catalunya als impactes del canvi climàtic.

L’anàlisi de components principals va generar dos factors numèrics que expliquen el 100% de la variabilitat de la informació original dels 29 indicadors. El primer factor explica el 61% de la variabilitat i el segon factor el 39%. La significació dels dos factors ha estat interpretada de la manera següent: el primer factor avalua l’ús dels recursos –bàsicament, aigua i energia– mentre que el segon factor avalua la qualitat ambiental –bàsicament, emissions a l’atmosfera–.

L’indicador sintètic d’adaptació, expressat segons el resultat d’ambdós factors, mostra un nivell mitjà pel que fa a la capacitat adaptativa als impactes del canvi climàtic; un aprovat just. L’evolució d’aquesta capacitat ha estat lleugerament decreixent en els darrers anys (2011 vers el 2005).  Més informació sobre l'indicador es pot trobar a la web: canviclimatic.gencat.cat, en particular en Indicador global d’adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya


Comparativa interanual dels factors finals d'acord amb la informació al 2005 i al 2011

Figura 4: Comparativa interanual dels factors finals d'acord amb la informació al 2005 i al 2011


Autors

Redactat per: Unitat d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Per saber-ne més: Unitat d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic


Back to Top

Informació del document

Publicat a 30/10/15
Acceptat a 30/10/15
Presentat el 30/10/15

Volum Notícies, 2015
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Canvi climàtic i energia

Adaptació

Eixos instrumentals

Previsió

Medi ambient i sostenibilitat

Localització

Puntuació document

0

Visites 89
Recomanacions 0

Compartiu aquest document