Introducció

Durant els anys 2011 i 2012, i fruit de la signatura d’un Conveni de Col·laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), s’ha desenvolupat el projecte ESCAT amb un triple objectiu: generar projeccions climàtiques de diferents variables meteorològiques a una resolució espacial de 10 km per a Catalunya, avaluar la incertesa d’aquestes projeccions (especialment per a la temperatura i la precipitació) i proporcionar informació adequada a l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) per a l’elaboració i el seguiment de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020.


Simulacions

Per avaluar la incertesa de les projeccions climàtiques és necessari disposar d’un cert nombre d’escenaris possibles, i per fer totes les simulacions a partir de les quals s’obtenen les diferents projeccions és necessari disposar de gran potència de càlcul. Per tant, l’ús del superordinador Mare Nostrum (gestionat pel BSC-CNS) ha estat fonamental per obtenir els resultats de totes les simulacions amb un temps suficient per poder analitzar les projeccions i subministrar informació a l’OCCC. Només com a curiositat, per generar totes les simulacions del projecte ESCAT s’han utilitzat 1,62 milions d’hores de “cpu”, que si només s’hagués disposat d’una “cpu” (d’un únic ordinador) equivaldrien a un temps de 185 anys. En comptes d’aquests 185 anys de processament i càlcul informàtic, l’ús de 1.280 processadors (“cpu”) en paral·lel del Mare Nostrum ha permès reduir el temps de càlcul a menys de tres mesos, generant un volum d’informació que ocupa uns 15 TB d’espai de disc.

La tècnica desenvolupada per obtenir els escenaris climàtics de Catalunya a una resolució de 10 km és l’anomenada regionalització dinàmica, en la qual es consideren els resultats proporcionats pels models climàtics globals (amb una resolució de l’ordre del centenar de km) com a condicions inicials i de contorn per a les simulacions amb els models d’àrea limitada (que poden treballar a resolucions espacials molt més altes). Al projecte ESCAT s’ha treballat amb dues simulacions del model global ECHAM5-MPIOM (desenvolupat al Max-Planck Institut für Meteorologie d’Hamburg, i avaluat al quart informe de l’IPCC publicat l’any 2007) i amb el model d’àrea limitada WRF (desenvolupat als Estats Units i emprat arreu del món, també a l’SMC per donar suport a la predicció diària del temps). A més, per disposar d’un ventall més ampli de possibles projeccions per al segle XXI, s’han executat les simulacions considerant tres possibles escenaris d’emissions a l’atmosfera de gasos amb efecte d’hivernacle: escenari A2 (greu), escenari A1B (intermedi) i escenari B1 (moderat).

El període analitzat amb totes les simulacions és 1971-2050, tenint en compte que el període 1971-2000 ha servit per verificar la metodologia (comparant els resultats de les simulacions amb les dades enregistrades a Catalunya) i és el període de referència per donar els resultats projectats per al període 2001-2050.

Els principals resultats es poden consultar al document “Resum executiu del projecte ESCAT”, però tot seguit se n’esmenten alguns dels principals:

  • Augment significatiu i robust de la temperatura mitjana anual a Catalunya durant el període 2001-2050 respecte del valor mitjà al període de referència 1971-2000, amb una tendència mitjana igual a +1,3 °C en 50 anys.
  • Aquest augment de la temperatura mitjana anual a Catalunya segueix una relació directa amb la latitud i l’altitud, de manera que el màxim augment s’assoleix al Pirineu occidental i el mínim s’obté al litoral Sud.

 

Draft Garcia 539747588-El-Servei-Meteorologic-de-Catal-SMC noticia 1 imatge 2.jpg


imatge_1


Resultats

  • A escala estacional, en general s’assoliria la variació màxima de temperatura a l’estiu, mentre que la variació mínima seria a l’hivern.
  • Durant les properes dècades hi hauria un augment de la probabilitat d’ocurrència dels mesos molt càlids i poca variació de la dels mesos molt freds. A més, per al mateix període, es projecta un augment del nombre de nits tropicals (dies amb temperatura mínima superior a 20 °C) i una disminució del nombre de dies de glaçada (dies amb temperatura mínima igual o inferior a 0 °C).
  • Les tendències projectades per a la precipitació mitjana anual presenten més incerteses, i depenen força de la simulació considerada i de la zona geogràfica. La tendència mitjana considerant totes les simulacions és -7,5% en 50 anys, però el rang de variació més probable és entre -10% i +5% en el mateix període temporal.
  • Malgrat la incertesa comentada, es pot dir que la precipitació mitjana anual tendeix a disminuir a gran part del territori, especialment al Pirineu occidental, però a zones del litoral podria arribar a augmentar, sobretot al litoral Nord. A més, la variabilitat interanual de la precipitació durant el període 2001-2050 seria més elevada que l’enregistrada durant el període 1971-2000, especialment a la zona Litoral – Prelitoral.
  • Existeixen diferències a escala estacional, segons l’escenari d’emissions considerat, però la majoria de simulacions proporcionen un augment de la precipitació a l’hivern (sobretot al litoral) i una disminució a la primavera. L’estiu i la tardor presenten més incertesa.
  • Comparant els valors extrems de la precipitació dels períodes 2011-2050 i 1971-2000, hi hauria un augment de la probabilitat de mesos secs i una disminució de la de mesos plujosos. Ara bé, estudiant el comportament de les precipitacions diàries màximes, a Catalunya es projecta un augment en la probabilitat d’episodis de precipitació extrema (superior als 200 mm en 24 hores), malgrat aquesta probabilitat continuaria essent baixa.
  • L’anàlisi dels índexs climàtics relacionats amb la precipitació no mostra tendències molt clares, però es pot destacar un augment de la longitud màxima de la ratxa seca (LMRS, nombre màxim de dies consecutius en un any amb precipitació inferior a 1,0 mm).
  • Disminució lleugera de la velocitat del vent mitjana anual durant el període 2001-2050 respecte del valor del de 1971-2000. La tendència mitjana, considerant totes les simulacions, és -2,7% en 50 anys.

  A partir dels resultats del projecte ESCAT, és d'esperar que es produeixin impactes significatius en diversos àmbits del país, com una reducció dels recursos hídrics, de la cobertura de neu a l'hivern i del potencial de generació elèctrica d'origen eòlic, així com un augment del risc d’incendis forestals.


Autors

Redactat per: Marga Torre i Roger Vendrell

Per saber-ne més: Roger Vendrell


Back to Top

Informació del document

Publicat a 18/12/12
Acceptat a 18/12/12
Presentat el 18/12/12

Volum Notícies, 2012
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Meteorologia

Modelització climàtica

Millora de la qualitat de la predicció

Meteorologia d'escala local

Localització

Puntuació document

0

Visites 89
Recomanacions 0

Compartiu aquest document