Introducció
La cartografia oficial és una infraestructura de servei, és a dir, una eina per conèixer, organitzar, gestionar i moure’s pel territori. La sèrie del mapa topogràfic a escala 1:25.00, que va presentar l’ICC el passat juliol del 2012, és una de les sèries que, a Catalunya, pot aconseguir millor aquestes finalitats.
Els antecedents d’aquesta sèrie es remunten a l’any 1995, en concret la sèrie formada per 84 fulls, dels quals se’n van publicar 6. L’Associació Internacional de Cartografia (ICA) va premiar un d’aquests fulls, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en el seu congrés quadriennal de l’any 1997. En una segona etapa, l’any 2008, es va reeditar una sèrie de 77 fulls dividida en tres col·leccions: capitals comarcals, espais naturals protegits i unitats geogràfiques. A la imatge següent es mostra la distribució sobre el territori.
La sèrie que ara es presenta obté la informació vertebradora de la base topogràfica 25.000 que, al seu torn, és una generalització de la base topogràfica 1:5.000. Aquesta base està actualitzada sempre amb els vols més recents, no més enllà de dos anys d’antiguitat pel contingut general. Pel que fa a la xarxa de carreteres i a les àrees residencials, aquesta dada temporal s’escurça fins a 1 mes.
La informació de base s’enriqueix amb una acurada classificació de camins, una jerarquització de la toponímia, així com amb una acurada representació de les àrees rocoses. L’escala i la tipologia del mapa fan factible la incorporació de la informació turística i de serveis.
Així doncs, un dels resultats directes en l’elaboració del mapa és la representació gràfica d’una acurada catalogació de camins.
Com es pot veure, es distingeixen els camins pavimentats dels que no ho són i, dins de cada categoria, es fa una classificació per amplades. El criteri escollit per discernir els dubtes és triar la categoria inferior. El resultat ha estat el que apareix a la figura següent.
Fonts d'informació
La generació de la informació a escala 1:25.000 des de la base 1:5.000 comprèn un procés de selecció i simbolització que, a grans trets, es desglossa en:
- Selecció d’elements
- Agregació de tots els fulls que comprenen la zona (de 14 a 19 fulls)
- Generació de nodes
- Simplificació de línies
- Generació d’eixos
- Generalització de topònims
Pel que fa als topònims, després és fa un procés de revisió/edició que, a banda de resoldre conflictes, incorpora nova informació que té molt a veure amb el tractament específic que s’ha fer a cada zona. Aquest procés ha de respondre a premisses bàsiques entre les quals cal remarcar les que s’han d’emprar a diferents nivells d’ús i de lectura (mbits): comarcal, zonal i local i, particularment, ha d’aproximar l’usuari a una realitat immediata gràcies a la presència de microtopònims.
Per a aquestes incorporacions s’ha comptat amb nombroses i variades fonts d’informació:
- El recull de camp de toponímia de l’ICC, pas a pas a escala 1:5.000.
- Bibliografia catalana existent amb el treball de gabinet associat.
- Pàgines web oficials tant d’administracions públiques com d’entitats i associacions registrades.
- Informacions externes i pàgines web particulars.
- Els consells comarcals i els parcs fan aportacions, esmenes i densificacions.
A més, la toponímia ha d’ésser rica i precisa com correspon a una escala que representa el territori de manera detallada.
Com a norma general, la informació toponímia ha d’adequar-se al territori, com mostra aquesta imatge comparativa.
Tot i així, el tractament de la densitat toponímica del conjunt de la sèrie mostra una tendència homogènia que dóna una continuïtat visual al mapa. El territori català és d’una riquesa toponímica extraordinària en qualsevol sector del país. Tanmateix, el relleu i la instal·lació humana en condicionen la densitat la qual, tot i que és relativament homogènia, com ja s’ha dit, presenta alguns contrastos.
La retolació ha de tenir un disseny clar i intel·ligible amb un ús restrictiu i ideogràfic de les famílies de fonts tipogràfiques. En veiem un exemple amb els orònims i els hidrònims.
La sèrie, els conjunt dels, aproximadament, 120.000 topònims quedaran integrats dins de la base toponímica de Catalunya de l’ICC.
A les àrees rocoses, atès l’especial interès que tenen pel que fa a la interpretació del relleu i a la morfologia de la zona, s’ha optat per una elaboració individualitzada amb un procés manual de edició que aportarà dades al procés que, des del model d’elevacions del terreny, genera les ombres.
El procés de formació del mapa es duu a terme en dos entorns diferents:
- MicroStation i les eines desenvolupades associades a aquest entorn.
- ArcGIS i les taules d’interpretació i generació associades.
En qualsevol cas, les passes sempre són les mateixes, s’inicia amb l’extracció dels arxius d’altimetria i de planimetria des de la base de dades 25.000 (BTC25) per als dos entorns i convergeix en la preimpressió.
En el procés de transformació de dades s’apliquen criteris cartogràfics.
Com s’ha esmentat al començament, en determinats casos cal fer l’actualització amb dades molt recents:
- Zones residencials molt denses
- Nuclis urbans
- Zones amb alta concentració de vials i/o ferrocarrils
Finalment, cal remarcar que, a part de la llegenda fixa del mapa topogràfic, també es dissenya una llegenda variable per cada cas, que pot arribar a incloure els pictogrames dels punts d’informació turística així com les informacions pràctiques dels espais naturals i dels parcs.
Autors
Redactat per: Marga Torre i Isabel Ticó
Per saber-ne més: Isabel Ticó
