- RetBus
- Esquema de la primera proposta d’un sistema ortogonal d’autobusos per a Barcelona
- Característiques
- Esquema que probablement s’adoptarà finalment, amb onze eixos principals (2010)
- Fonts
- Autors
Contents
RetBus
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) preveu començar a reestructurar la clàssica xarxa d’autobusos urbans durant els primers mesos de 2011. La implantació total del nou sistema ortogonal i interconnectat de transport en superfície (RetBus) hauria d’estar enllestida el 2018. De moment, sembla imminent la posada en servei d’almenys dues de les línies del nou esquema, que es corresponen, a grans trets, amb les actuals rutes 30 (Sants – Sarrià) i 74 (Zona Universitària – Fabra i Puig per la ronda del Mig).
Aquestes noves línies d’alta velocitat cobriran 220 km per onze eixos viaris (sis de transversals, cinc de longitudinals) dins la ciutat de Barcelona. El sistema, però, no està tancat, i per aquesta raó es podran desdoblar els extrems dels recorreguts per cobrir àrees amb menys demanda de mobilitat. També es podran implantar noves línies intermèdies, i fins i tot estendre l’esquema a altres municipis de l’àrea de Barcelona.
L’objectiu principal de la nova xarxa és augmentar l’escassa velocitat comercial del servei d’autobusos actual per assolir mitjanes de 15 km/h, amb pics de 20 km/h, cosa que s’espera aconseguir combinant la prioritat semafòrica amb la reducció substancial del nombre de parades, en les quals, a més, haurien de desaparèixer els tradicionals embussos atesa l’extinció progressiva de línies que, a data d’avui, se solapen. D’altra banda, TMB vol que el nou servei sigui atractiu per a la clientela, de manera que es proposen altes freqüències de pas, d’entre 3 i 5 minuts. L’empresa creu que el nou sistema podrà absorbir fins a 60.000 persones en hora punta.
Esquema de la primera proposta d’un sistema ortogonal d’autobusos per a Barcelona
Esquema de la primera proposta d’un sistema ortogonal d’autobusos per a Barcelona, amb vint-i-sis línies (2006)
Característiques
El nou esquema suposa un canvi radical de paradigma en el transport públic de superfície, i per això les persones usuàries s’hauran d’acostumar:
- Al fet que les noves parades estiguin més espaiades entre si (entre 400 m i 600 m).
- A la nova nomenclatura de les línies (amb denominacions com H0, H3A, V2, V7B, etc.).
- A fer transbordaments per anar a llocs on abans arribaven directament. Val a dir, però, que sempre hi haurà dos recorreguts possibles per arribar a destí, i que sovint caldrà un únic transbordament, fàcil i ràpid, en parades especialment dissenyades.
- A l’aspecte dels vehicles que serviran els nous recorreguts. En aquest punt, val a dir que en un principi l’única diferència amb els vehicles actuals serà el color, però més endavant es preveu la implantació de vehicles de fins a 24 m de longitud, triples i articulats, dels quals TMB calcula que en caldran dos-cents setanta per cobrir adequadament els corredors RetBus –en comparació amb els més de nou-cents que calen per satisfer l’esquema actual.
La instauració de RetBus no requereix adaptacions dràstiques de la via pública, més enllà de retalls de voreres, atenuació de girs, desplaçament d’elements de mobiliari, col·locació de nous senyals o modificacions de prioritats a les cruïlles. S’estudia la possibilitat d’adoptar la idea moving cocoon, original del Volvo Center for Future Urban Transport de la Universitat de Berkeley (Califòrnia, EUA), consistent a tractar els autobusos com si fossin ambulàncies: es permet que els cotxes particulars i els taxis utilitzin el carril bus quan no hi ha cap bus ocupant-lo, però se’ls obliga a deixar-lo quan sí que està ocupat.
Totes aquestes actuacions han de situar RetBus al capdamunt de la jerarquia del transport de superfície a Barcelona, juntament amb el tramvia, per sobre de les línies convencionals que eventualment subsisteixin –bàsicament, línies de barri i línies entre barris de baixa demanda.
Esquema que probablement s’adoptarà finalment, amb onze eixos principals (2010)
Esquema que probablement s’adoptarà finalment, amb onze eixos principals (2010)
Fonts
(Fonts: University of California – Berkeley Institute of Transportation Studies, http://its.berkeley.edu/btl/2010/spring/Barcelona-BRT; Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), http://transportpublic.org; Xarxa MOBAL, mobilitat local, Diputació de Barcelona, http://xarxamobal.diba.cat; El Periódico de Catalunya, edició de 5 de novembre de 2010, http://www.elperiodico.cat)
Autors
Redactat per: Marga Torre i Leif Thorson
Per saber-ne més: Leif Thorson
