Quatre propietats essencials i dotze punts clau per a l'elaboració dels EIIP

El mètode exposat a la Guia reuneix quatre propietats essencials:

  • És operatiu: està concebut perquè els EIIP permetin a l’òrgan competent de l’Administració determinar amb rigor la compatibilitat de les actuacions amb els objectius establerts per la normativa en matèria de paisatge.
  • És flexible: permet l’adaptació a les característiques específiques de cada actuació i cada lloc, seleccionant en cada cas les variables més significatives.
  • Es basa en el raonament sintètic i integral dels criteris o decisions de projecte aplicades en cada cas.
  • Es basa en documentació predominantment gràfica.

  Atès que la Guia vol ser un instrument pràctic, recull dotze punts clau per a l’elaboració dels EIIP, d’entre les quals cal remarcar:

  • El caràcter sintètic en la formulació, amb llenguatge concís i directe, i amb la informació estructurada, precisa i fidel, resultat d’un procés rigorós d’elaboració.
  • El reflex sistemàtic i exhaustiu de l’estat inicial de l’indret en contraposició amb l’estat final, preferentment amb documentació gràfica.
  • L’ús de recursos gràfics expressius per mostrar i valorar els canvis perceptibles induïts per l’actuació en el paisatge, com ara plànols de descripció de l’actuació i simulacions de representació de l’encaix de la proposta en el lloc.
  • El reflex de l’adaptació del programa de l’activitat als trets i valors de l’emplaçament, amb indicació de les solucions adoptades per assolir l’equilibri entre la satisfacció de les necessitats funcionals i la màxima integració paisatgística.
  • La formulació de propostes d’integració alternatives, relatives a l’elecció de l’emplaçament de l’actuació o a qualssevol altres variables d’ordenació, sempre que la naturalesa i les característiques de l’actuació permetin, justifiquin o requereixin sospesar més d’una opció.
  • La previsió de tots els impactes paisatgístics potencials, tant els directament relacionats amb la transformació física generada pels elements previstos en la intervenció com els referits a les activitats que ha de generar, amb explicació concreta dels criteris i les mesures d’integració.

  A mode de conclusió, podem afirmar que el mètode desenvolupat constitueix una innovació rellevant en l’àmbit dels instruments paisatgístics, que satisfà una demanda latent entre els professionals i que la Guia d’estudis d’impacte i integració paisatgística reuneix les característiques per esdevenir una eina que estimuli els projectistes a assolir una integració més gran de les seves actuacions en el paisatge i que faciliti la redacció dels EIIP.


Guia d'EIIP


Estudis d'Impacte i integració paisatgística

Després d’una tasca de recerca de més de dos anys, el Servei de Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l’Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona han desenvolupat un mètode per a l’elaboració d’estudis d’impacte i integració paisatgística (EIIP) que probablement satisfarà una demanda latent entre els professionals de la matèria, facilitant-los el compliment de les exigències de la nova legislació sobre paisatge i estimulant-los a assolir el màxim nivell d’integració de les seves actuacions en el paisatge. Alhora vol donar resposta a les aspiracions socials de més qualitat paisatgística en les intervencions sobre el territori. El nou mètode s’ha publicat amb el títol de Guia d’estudis d’impacte i integració paisatgística i es pot consultar en línia a www.gencat.cat/ptop.

El Decret 343/2006, de 19 de setembre, que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, estableix que els EIIP són documents tècnics la finalitat dels quals és considerar les conseqüències sobre el paisatge de l’execució d’actuacions, projectes, obres o activitats, i exposar els criteris adoptats per integrar-les. El Decret disposa que l’Administració competent en la matèria (la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, en el nostre cas) ha d’emetre, per avaluar la idoneïtat i la suficiència dels criteris o mesures d’integració previstos als EIIP, els corresponents informes d’impacte i integració paisatgística (IIIP), preceptius i no vinculants, que s’incorporen als expedients de certes actuacions abans que les comissions territorials d’urbanisme acordin autoritzar els projectes o aprovar definitivament els documents urbanístics (plans especials, plans parcials). Així doncs, els EIIP i els IIIP són documents complementaris destinats a promoure la integració paisatgística d’actuacions, projectes, obres o activitats.

Arran de les experiències acumulades durant més de quatre anys pel personal tècnic del Servei de Paisatge, i un cop constatats els dèficits més habituals dels EIIP, deguts sobretot a la manca de referents metodològics que en guiïn la realització, s’ha dut a terme una proposta metodològica per elaborar-los, plasmada a la Guia. Aquesta té una primera part teòrica, on s’exposa de manera sistemàtica la metodologia proposada, i una segona part pràctica, on es presenten nou estudis reals, sobre supòsits diversos previstos per la legislació vigent, amb una intenció aclaridora i exemplificativa.

Els nou casos pràctics han estat reelaborats (amb el consentiment dels seus promotors i redactors) per tal d’il·lustrar de manera eficient l’aplicació del mètode desenvolupat, amb una especial atenció a l’anàlisi de partida del paisatge, al disseny de l’actuació amb criteris d’encaix en el lloc i al tipus de documentació, factors que han de fonamentar les propostes d’integració de cada cas. No s’ha perseguit l’excel·lència absoluta en el disseny de les actuacions, sinó que s’ha optat per mostrar mesures eficaces, realistes i positives envers els valors del paisatge, que aporten un plus d’integració paisatgística que en garanteix la bona inserció al lloc.

Una de les dificultats que presenta el desenvolupament d’un mètode d’EIIP és assolir l’adaptabilitat a diversos contextos paisatgístics, tant en sòl urbà i urbanitzable com en sòl no urbà. En el cas del sòl urbà i urbanitzable, en general les intervencions consisteixen a afegir noves peces en un entorn planificat o construït, adaptant-les a la normativa urbanística i edificatòria: tot això defineix uns límits de partida que poden predeterminar, en part, el resultat formal de les intervencions i condicionar-ne la integració a l’entorn. En el cas del sòl no urbanitzable les actuacions generalment són aïllades, acostumen a ser més visibles i solen tenir més protagonisme. En aquest tipus de sòl normalment no hi ha paràmetres reguladors tan precisos com en sòl urbà i, per això, en els espais oberts, el principal condicionant de partida per assolir una integració paisatgística satisfactòria és l’anàlisi rigorosa de la configuració, els valors i les característiques de l’indret.


Mapa de covisibilitat d’un parc eòlic i dels quatre parcs eòlics veïns

Mapa de covisibilitat d’un parc eòlic i dels quatre parcs eòlics veïns

Mapa de covisibilitat d’un parc eòlic i dels quatre parcs eòlics veïns


Autors

Redactat per: Marga Torre i Júlia Rubert

Per saber-ne més : Júlia Rubert


Back to Top

Informació del document

Publicat a 03/01/11
Acceptat a 03/01/11
Presentat el 03/01/11

Volum Notícies, 2011
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Paisatge

Projectes paisatgístics

Gestió integrada del paisatge

Localització

Puntuació document

0

Visites 74
Recomanacions 0