25è aniversari del CREAF
El doctor en ecologia Carles Gràcia fa palès que l’expertesa que ha acumulat el CREAF durant els seus vint-i-cinc anys de vida és cabdal per conservar i gestionar de forma eficient, sense malbaratar recursos econòmics, el medi natural de la Mediterrània.
Les experiències viscudes en temes cabdals com la pluja àcida, el canvi climàtic o els incendis ens demostren que les àrees mediterrànies tot i respondre a les lleis ecològiques universals, presenten especificitats que resulta imprescindible considerar per a una correcta gestió, el que fa necessari comptar amb ecòlegs experts en aquests ecosistemes.
Sense les dades que el CRAEF aporta la comunitat científica no podríem conservar i gestionar de forma eficient el medi natural del mediterrani. Hem de pensar que aquesta informació no es pot substituir, ni es pot extreure de la informació que tenim sobre els ecosistemes temperats, i encara menys dels boreals remarcà el Carles Gràcies en la seva conferència.
El CREAF celebra aquest any el seu vint-i-cinquè aniversari. Durant aquest quart de segle el CREAF ha esdevingut un centre de recerca únic que aporta, a Europa i al món, informació científica de primer nivell sobre els ecosistemes terrestres mediterranis, un dels punts calents de biodiversitat al planeta i un dels territoris més vulnerables al canvi climàtic.
En els seus 25 anys d’història el CREAF ha facilitat una informació cabdal sobre la composició i el funcionament dels boscos mediterranis. Aquesta informació s’ha utilitzat per millorar-ne la gestió, per establir plans d’actuació a mida en zones cremades o per millorar els mapes de perill d’incendi, per exemple. De fet, aquest 2013 les dades acumulades sobre les taxes de creixement dels boscos mediterranis han permès adaptar el Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020 a la realitat dels boscos catalans, uns boscos amb un creixement limitat per la poca disponibilitat d’aigua, que no poden produir tanta biomassa com els d’altres zones centreeuropees.
En un futur proper, el CREAF i la resta d’ecòlegs de la mediterrània hauran de fer un esforç per assolir aquest mateix grau de coneixement però en altres temes que s’albiren cabdals si volem preservar els valors naturals del mediterrani. “El futur de l’ecologia es troba sota terra. Conèixer els nostres sòls serà clau per entendre alguns processos dels quals depèn el nostre futur. El sòl és la reserva més important d’aigua que pot tenir un bosc, i d’ell en depèn la seva supervivència”, va puntualitzar Gràcia.
La ciència ecològica és clau si es vol un desenvolupament socioeconòmic sostenible
Un altre repte de futur pels ecòlegs serà el del canvi climàtic. Vivim en una zona vulnerable que ja n’està patint molts dels seus efectes. En aquest sentit, Carles Gràcia reconeix que els ecòlegs tenen encara l’assignatura pendent de comunicar a la societat i als polítics els efectes del canvi climàtic sobre el nostre territori. Segons Gràcia, cal fer saber als ciutadans, per exemple, que disposar de neu serà cada cop més difícil i, fins i tot, la producció artificial és qüestionable atès l’augment de temperatura i la cada cop menys disponibilitat d’aigua, per no parlar del cost que suposaria en termes energètics produir-la de forma artificial. De fet, és essencial fer entendre a la societat que la veu dels ecòlegs s’hauria de tenir en compte en moltes de les decisions socioeconòmiques que es discuteixin en un futur.
Autors
Redactat per: Marga Torre i Anna Ramon
Per saber-ne més: Anna Ramon
