La Jornada

La proximitat del primer aniversari de l’incendi de l’Alt Empordà i dels gairebé vint anys des de l’any 1994 al Bages i al Berguedà ha fet reflexionar al voltant de quina gestió cal aplicar en la regeneració natural del bosc després del foc, amb l’objectiu d’afavorir-ne la resiliència davant les noves pertorbacions, la provisió de serveis ecosistèmics i també el futur aprofitament de fustes i llenyes. Per això, la Institució Catalana d


Estudis Agraris (ICEA), la Societat Catalana de Biologia (SCB) i el CREAF van organitzar, el passat 27 de juny del 2013, aquesta Jornada al voltant dels tres eixos cabdals per millorar la gestió de la regeneració natural després d’un incendi: les bases ecològiques en què basar l’actuació, les possibles estratègies i itineraris silvícoles que podem aplicar i quins instruments d’orientació poden ser el més eficients per planificar i executar aquestes actuacions.

Bases ecològiques, criteris per a la gestió forestal postincendi en boscos mediterranis, Jorge de las Heras, del Departament de Producció Vegetal i Tecnologia Agrària. Universitat de Castilla - La Mancha.

Què fer després d’un incendi en el bosc mediterrani? Coneixem els serveis que el bosc mediterrani dóna, però no els valorem econòmicament, la qual cosa que aniria molt bé per valorar què cal fer després d’un incendi, inclús valorar-los dins dels processos de canvi global, atès que alguns d’aquests serveis es poden perdre. Un incendi equival a un desastre, quan s’ha perdut sòl; per tant, la gestió d’incendis ha d’evitar que es perdi sòl.

També cal canviar el concepte de resiliència aplicat a aquest cas, ja que no és el concepte de restablir la situació anterior, sinó de prestar els serveis que donava.

Una altra qüestió que es planteja és què fer amb la fusta cremada? Cal treure-la tota? En part? Doncs depèn, cal actual segons el risc d’incendis i de la maduresa del bosc.

S’ha de procedir immediatament després del foc? El que cal és no deixar que es perdi el sòl, però encara no s’ha estudiat prou i, per tant, l’experiència en aquest temes a Espanya és molt poca.

S’ha de fer segons el balanç del carboni i, per analitzar aquest punt, cal tenir molt en compte tots els aspectes relacionats amb el sòl, perquè és un dels actors principals en el balanç del carboni.

Els reptes: quant costa un incendi? Quina és la pèrdua de capital social? Com situar comunitats resilients o resistents? Com tractar els punts calents de biodiversitat?

Estratègies silvícoles, models de gestió que integren el risc dels grans incendis forestals: aplicació en les fases de regeneració, Miriam Piqué, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Presenta els orientadors de la gestió forestal sostenible de Catalunya (ORGEST), que constitueixen una eina potent de suport a la gestió i a la coordinació de la política forestal, de les quals ja en disposen nombrosos països desenvolupats. Aquestes orientacions recullen un conjunt de criteris de decisió, models i recomanacions de gestió, ajustats als coneixements i les millores tècniques disponibles. Les ORGEST de Catalunya estan en procés d’elaboració i donen suport al gestor en el procés de presa de decisions, pel que fa a l’assignació d’objectius preferents i a la planificació i l’execució de les actuacions de gestió. Per exemple, estableixen les característiques de les tipologies forestals arbrades (TFA), i a Catalunya s’han establert seguint els dos principals atributs que condicionen la fixació d’objectius preferents i la gestió a escala de rodal:

  • La composició específica de l’estrat arbori o formació forestal.
  • La qualitat d’estació per a les espècies dominants/principals.

 


Ponències

Estratègies silvícoles, costos de tractament silvícoles: eficiència i optimització, Sònia Llobet, de l’Associació de Propietaris Forestals Boscos Bages Nord.

La ponent explica l’experiència en donar suport a dos grups de propietaris de boscos, en els quals s’ha fet el treball silvícola sobre la regeneració. Aquest suport es va iniciar amb l’objectiu de restaurar o recuperar superfície forestal cremada als devastadors incendis forestals de l’any 1994 a les comarques del Bages i del Berguedà, i el 1998 al Solsonès. L’acció s’inicia amb l’Associació de Propietaris Forestals (APF) quan va signar un conveni de col·laboració per redactar i executar el Pla marc o projecte forestal comú, amb els ajuntaments de l’àmbit territorial i la Diputació de Barcelona, en què es planifiquen les diferents accions a fer a l’àmbit forestal en el següents 15 anys -en el cas de bosc adult no cremat- o vint-i-cinc anys en bosc afectat per incendis; i s’executen en plans anuals que normalment finança la Diputació de Barcelona. Les etapes són les següents:

  • Anàlisis de l’àmbit territorial, determinació de la superfície sobre la qual es farà l’inventari forestal.
  • Inventari, per determinar les dades silvícoles i dasomètriques.
  • Determinació dels models silvícoles, en què es discuteixen i determinen les espècies principals i els models silvícoles que cal aplicar.
  • Planificació de les actuacions forestals, amb el suport d’eines informàtiques aplicades sobre la informació disponible –estudis, bibliografia, cartografia-.
  • Gestió del Pla marc per part de l’APF.

A la ponència es van presentar diferents exemples i propostes fetes, les quals es poden consultar al document: www.diba.es/documents

  • Efecte de l’aclarida de plançoneda sobre el creixement i les característiques reproductives del pi blanc (Pinus halepensis) en masses amb diferent edat de regeneració postincendi.
  • Efectes de la reservació intensiva en el creixement i la producció d’aglans en bosc baix de roure (Quercus cerrioides) i alzina (Quercus ilex L.) en regeneració postincendi.
  • Efecte de l’aplicació d’aclarides i reservació en bosc baix de roure (Quercus humilis) i d’alzina (Quercus ilex L.) afectats per sequeres extremes.

Estratègies silvícoles, costos de tractament silvícoles: quinze anys de seguiment de treballs de millora de la regeneració després de grans incendis. Què ens falta saber?, Josep Maria Espelta, CREAF.

A la ponència es van presentar els resultats del seguiment ecològic a llarg termini que ha fet el CREAF sobre els tractaments d’aclarida de boscos de rebrot d’alzina i roure que ha dut a terme l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona (OTPMIF). Com a conclusions, cal assenyalar:

  • Vuit anys després de la selecció de tanys, el creixement en diàmetre i altura segueix sent més gran en els rebrots seleccionats en relació amb els de control. També, l’orientació que tenen afavoreix aquest creixement, els individus creixen més a l’obaga. Per espècies, el creixement superior se l’emporta el roure, malgrat que les diferències amb l’alzina es redueixen a mesura que passa el temps.
  • Aquesta diferència d’altura entre els tanys seleccionats i els nous rebrots apareguts després de la selecció continua sent molt gran, més del doble, després de vuit anys de tractament. Diferències més pronunciades en el roure que a l’alzina.
  • L’aclaria té efectes positius en la capacitat de regeneració d’aquests boscos i en el funcionament de l’ecosistema, atès que ha augmentat el nombre d’alzines i roures productors d’aglans; en les parcel·les aclarides es produeixen una mitjana d’un 28% més d’aglans i el nombre de plançons ha augmentat un 15% cada any.


Autors

Redactat per: Marga Torre i Anna Ramon

Per saber-ne més:Anna Ramon

Back to Top

Informació del document

Publicat a 19/12/13
Acceptat a 19/12/13
Presentat el 19/12/13

Volum Notícies, 2013
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Planificació de la biodiversitat i del patrimoni natural

Tendències de la biodiversitat a Catalunya

Nous actors de la conservació

Nous objectes de conservació

Localització

Puntuació document

0

Visites 36
Recomanacions 0

Compartiu aquest document