Introducció

Al llarg de la història, les inundacions són un dels desastres naturals amb més impacte socioeconòmic i de pèrdues de vides humanes, tant a escala mundial, com pel que fa al nostre país. Exemples d’inundacions que han comportat conseqüències catastròfiques amb una incidència directa sobre l’activitat humana han estat les d'octubre de 1907, que van afectar principalment a les conques de l'Ebre i del Segre; les d'octubre de 1940, a les conques del Ter i del Fluvià; les de setembre de 1962, a les comarques del Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme, les de la conca del Llobregat de 1971, les de la conca del Francolí de 1994, les de novembre de 1982 que van afectar les comarques pirinenques, sense oblidar les de l’entorn de Montserrat i del Vendrell al juny de 2000, i les del 18 de juny de 2013 de la Vall d’Aran.

El DTES, mitjançant l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Institut Geològic de Catalunya, va organitzar els passats 27 i 28 de novembre la Jornada <> amb l'objectiu de crear un espai d'intercanvi de coneixement i d'experiències des de les diferents òptiques implicades en la gestió d'aquest fenomen natural. La Jornada va tenir lloc en el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), de Barcelona, i es van superar les expectatives pel que fa al públic.

En aquest marc, els aspectes que es tractaren pels diferents agents foren diversos, des de la seva normativa, la delimitació de les zones inundables i la regulació dels seus usos, fins la seva predicció i gestió, passant per com la geologia aporta, amb el seu coneixement, dades importants en la determinació de la seva perillositat. Tots aquests aspectes són de gran utilitat per a l’ordenació del territori, l’ urbanisme, i la protecció civil i va quedar palès la necessitat de treballar de forma coordinada.

Es van analitzar quins són els reptes actuals de les diferents administracions davant la problemàtica de les inundacions, els avenços tècnics en les diferents matèries, així com el paper que ha de tenir la societat en el seu conjunt, així com quin és el paradigma de la informació sobre els riscos d’inundació, que ha de permetre cada cop més un fàcil accés a les dades i el coneixement existent, no només al personal expert i organismes competents sinó també a la població en general.

Pel que fa al treball que en aquest àmbit ha desenvolupat l’Institut Geològic de Catalunya, que es pot consultar en el document del final de l’article, es van presentar els efectes geomorfològics causats per l’aiguat i la riuada dels dies 17 i 18 de juny de 2013 a la Val d’Aran i a la Noguera Pallaresa. L’objectiu de l’estudi és doble, per una banda, documentar els efectes causats per l’acció combinada de la fosa de neu, l’aiguat i la conseqüent riuada i, per l’altra, alimentar el sistema d’informació de riscos geològics (SIRG) de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC), en el marc de les funcions que l’IGC té assignades en relació amb el coneixement de la perillositat i del risc.

Per assolir aquest objectius, es van fer diferents tasques in situ dos dies després de l’episodi de pluges, per poder avaluar la seva magnitud abans que les diferents actuacions d’emergència i urgència en modifiquessin els efectes. Per això, s’han inventariat i cartografiat tots els efectes identificats a la llera de la Garona i als seus tributaris, així com als vessants de la conca i als cons de dejecció.

A escala regional, el dia 20 de juny de 2013 l’IGC i el Cos d’Agents Rurals (CAR), van fer un vol d’helicòpter (CAR-IGC) per tenir una visió global dels efectes a tota l’àrea afectada. Aquest reportatge fotogràfic va ser la base per  dirigir la campanya sobre el terreny. Es va sobrevolar gran part de la Val d’Aran, concretament les valls de Ruda, Garona, Aiguamòg, Valarties, Bargadèra, Nere, Unhòla, Salient, Joeu i Toran, i part de la Noguera Pallaresa.


Inspeccions

A escala de detall, els dies 20 i 21 de juny, tres equips de dues persones del personal tècnic van realitzar una campanya de camp identificant els efectes ocasionats als principals cursos fluvials i als cons de dejecció. En aquestes inspeccions també es van prendre mesures dels calats a les seccions on va ser possible. Dues setmanes després, i amb el suport de la informació cartogràfica disponible a Internet i a d’altres organismes públics, es va catalogar tota la informació recollida. Amb aquesta informació es van cartografiar els efectes geomorfològics, principalment sobre els principals cursos fluvials afectats i als vessants coberts pels vols de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) que va dur a terme el dia 22 de juny, del curs de la Garona i la Noguera Pallaresa, i els dies 21, 22 i 23 de juliol dels cursos Aiguamòg, Joeu, Valarties i Varradòs.

Totes aquests tasques han permès determinar i cartografiar els elements següents per a les zones d’estudi:

  • Zones inundables als rius Garona i Pallaresa.
  • Cicatrius de soscavació als rius Garona i Pallaresa i els tributaris Aiguamòg, Joeu, Valarties, Varradòs i Ruda.
  • Superfícies erosionades als rius Garona i Pallaresa.
  • Moviments de vessant a la conca de la Garona.
  • Activitat torrencial al cons de dejecció de la conca de la Garona.


Resultats

En relació amb aquest estudi les consideracions finals han estat:

  • L’aiguat del 18 de juny de 2013 va afectar principalment les conques de la Garona, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. Els efectes geomorfològics més importants es van registrar a la conca de la Garona, on la soscavació dels marges va arribar fins a valors del 40% del tram analitzat.
  • Els cursos de la Garona i Joeu són els que presenten més erosió a les ribes. El 91% de l’erosió afecta a materials al·luvials que conformen els sediments del llit actual, de la plana d’inundació ordinària i les terrasses més baixes. La resta correspon a materials quaternaris col·luvials, al·luvials i glacials que formen els cons de dejecció i els vessants.
  • Als vessants, s’ha documentat 72 moviments gravitacionals, alguns dels quals han estat de moviment ràpid tipus flux de terres. La majoria d’aquests moviments s’han originat en la formació superficial col·luvial, glacial, o d’alteració del substrat.
  • Pel que fa als cons de dejecció, s’ha observat més activitat de fluxos torrencials als cons dels cursos tributaris, a cotes més altes, que a la vall principal de la Garona. En aquesta vall, el barranc de Salider és l’unic que ha mostrat activitat significativa. A les conques tributàries cal destacar el barranc de l’Aubeta, a Valarties, on s’ha registrat el flux més important, que enterra completament l’aparcament del Pònt deth Ressèc.
  • Els efectes geomorfològics documentats han ocorregut en zones on la perillositat és coneguda o previsible. Cal insistir, doncs, en les polítiques de prevenció, amb la planificació territorial i urbanística, que demostren ser més econòmiques i eficaces que la política de protecció.


Autors

Redactat per: Marga Torre i Pere Oller

Per saber-ne més: Pere Oller


Back to Top

Informació del document

Publicat a 11/04/14
Acceptat a 11/04/14
Presentat el 11/04/14

Volum Notícies, 2014
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos instrumentals

Previsió

Vulnerabilitat territorial

Tècniques de disseny, construcció i manteniment d'infraestructures

Auscultació geotècnica

Localització

Puntuació document

0

Visites 101
Recomanacions 0

Compartiu aquest document