Diagnosi sociodemogràfica municipal i comarcal

El Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili ha fet una anàlisi, encarregada per CIMALSA, per valorar l’impacte que pot tenir la construcció i posada en servei del LOGIS Penedès sobre la dinàmica sociodemogràfica dels municipis més propers. En primer lloc, s’avalua el creixement previst de la població i les possibles necessitats d’habitatge que se’n deriven; en segon lloc, s’aprofundeix en el planejament territorial vigent i en l'anàlisi dels impactes socioeconòmics que pot tenir el projecte en el territori.

Atesa la seva disposició natural, el corredor del Penedès és un eix de comunicacions que relaciona les comarques del nord i el sud de Catalunya, raó per la qual el territori és candidat a acollir activitats especialitzades en el transport i la logística. En aquestes condicions, la pressió dels sectors implicats podria convertir el Penedès en un espai repartit entre múltiples instal·lacions d’emmagatzematge, distribució, manipulació de productes, etc., que hi provocarien un fort increment del trànsit de vehicles, una elevació considerable de costos econòmics i un augment de les tensions psicològiques en les persones que usen les carreteres i en els habitants de la zona.

Diagnosi sociodemogràfica municipal i comarcal

Les consideracions de l’anàlisi demogràfica no s’han restringit a l’Alt Penedès, sinó que s’han ampliat al Baix Penedès atesa la bona accessibilitat intercomarcal. L’objectiu de l’anàlisi ha estat identificar l’evolució recent i els paràmetres principals de la població, per fer-ne les previsions de creixement a curt i mitjà termini i calcular possibles escenaris de l’evolució de cada municipi estudiat per a l’horitzó temporal de 2021.

En els darrers anys, les dues comarques afectades pel Pla director urbanístic (PDU) del LOGIS Penedès han experimentat un fort creixement de població i s’han situat prop dels 100.000 habitants, principalment pel flux immigratori, tant internacional —que sembla haver-se estancat amb la crisi econòmica actual— com provinent de l’àrea central metropolitana —Barcelona i la seva conurbació, que han tendit a desconcentrar-se en favor de comarques més perifèriques.

Cal tenir presents, en primer lloc, les projeccions elaborades per l’IDESCAT, que preveuen el manteniment del creixement demogràfic tot i que en supediten la magnitud als increments recents i a l’evolució de la immigració que resulti del moment actual d’incertesa econòmica.

Cal considerar, en segon lloc, el creixement del parc immobiliari, paral·lel al de la població tot i que, pel que sembla, sense una relació de causalitat directa: l’eclosió constructora del període 2003-2006 podria haver estat relacionada amb la voluntat dels agents urbanitzadors del territori més que no pas amb la necessitat real de la població. A curt i mitjà termini la construcció de nous habitatges podria mantenir aquesta tendència, per bé que és qüestionable que el gran volum d’habitatge sigui ocupat ràpidament, i, encara més, que ho sigui com a residència principal de nous habitants.


Diagnosi sociodemogràfica municipal i comarcal

Àmbit territorial de l’estudi dels impactes demogràfics, socials i econòmics del LOGIS Penedès.


Gràfics evolució habitatges per municipi

Gràfics evolució habitatges per municipi

Nombre d’habitatges acabats (1992-2009) i tendència projectada (2010-2021) en alguns municipis.


Territorialització de l’impacte del LOGIS Penedès

Territorialització de l’impacte del LOGIS Penedès

A partir de la diagnosi sociodemogràfica del territori, s’ha dut a terme un exercici prospectiu sobre l’evolució a curt i mitjà termini de cada municipi de l’àmbit. La metodologia és extremament senzilla: es basa en el càlcul de l’evolució recent del pes percentual de la població de cada municipi sobre el conjunt comarcal, que després s’aplica al càlcul d’evolució futura. Segons quines siguin les dades de partida, s’obtindrà un escenari alt, mitjà o baix. El principal desavantatge del sistema és l’excessiva simplificació de la tendència de creixement o de decreixement en relació amb el global comarcal. Per corregir-ho, s’ha reforçat el mètode precisant la dinàmica demogràfica municipal, amb les tendències de fecunditat, mortalitat i migracions detectades en la diagnosi prèvia en cada municipi. Comparant aquestes tendències municipals amb les del total comarcal es poden detectar diferències de comportament que permetin determinar més acuradament l’evolució probable de la població municipal.


Resultats

Els resultats preveuen sobre l’espai agrícola un impacte lleu (vegeu, tot seguit, la taula 10 de l’estudi), compatible amb el canvi d’usos del sòl que es pretén, atesos els rendiments agrícoles i l’escassa repercussió que tindrà la superfície de conreu que es perdrà sobre el paisatge de vinyes i sobre la producció de vi del Penedès. Cal remarcar, a més, que els viticultors que han venut les terres continuen conservant els drets de plantació dins la denominació d'origen del Penedès.


Superfícies i produccions afectades a l’àmbit del Pla director urbanístic

Taula 10. Superfícies i produccions afectades a l’àmbit del Pla director urbanístic d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques

(PDU IVFL) del Penedès, en relació amb les dades comarcals (1999).


Mobilitat

Sobre el sòl urbà i urbanitzable (taula 13 de l’estudi) hi ha un impacte negatiu, poc rellevant si es té en compte la política d’expansió urbana que han seguit els municipis i la proliferació d’urbanitzacions i de polígons industrials que acullen activitats del sector terciari per tot l’àmbit.

Pel que fa a la mobilitat, hi podria haver un impacte negatiu, moderat, si la plataforma logística es construís i s’ocupés ràpidament i tot el personal hi vingués des de fora, però aquesta possibilitat sembla altament improbable a la llum de la conjuntura econòmica actual i atès el gran nombre de persones aturades de la comarca, moltes de les quals passarien, de ben segur, a treballar en les noves instal·lacions, que, a més, incentivarien noves transformacions socioeconòmiques, impulsant el sector primari i terciari, fomentant noves implantacions i afavorint l’ocupació de naus properes a la plataforma logística que actualment estan en desús.


Sòl urbà i urbanitzable en hectàrees dels municipis afectats pel PDU

Taula 13. Sòl urbà i urbanitzable en hectàrees dels municipis afectats pel PDU IVFL del Penedès (2003).


Autors

Redactat per: Marga Torre i Sergi Badia

Per saber-ne més:Sergi Badia


Back to Top

Informació del document

Publicat a 03/01/11
Acceptat a 03/01/11
Presentat el 03/01/11

Volum Notícies, 2011
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos transversals

Nous mètodes i criteris d'avaluació

Avaluació socioeconòmica de plans i projectes

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Centres logístics

Avaluació territorial de les activitats logístiques

Eixos instrumentals

Observació territorial, ambiental i climatològica

Observació sistematitzada de l'impacte de plans i projectes

Localització

Puntuació document

0

Visites 102
Recomanacions 0

Compartiu aquest document