Digitalització dels documents de transport. M2019-21

#M2021

Descripció

Totes les operacions de transport per carretera que es realitzen a Catalunya i al conjunt de l’Estat han d’estar documentades conforme a les disposicions legals aplicables. Aquestes disposicions obliguen a empreses transportistes i carregadores a consignar en un document  la identificació del carregador contractual, el transportista efectiu, origen i destinació de l’expedició, naturalesa i pes de la mercaderia, data, matrícula dels vehicles que s’utilitzin en l’operació i les observacions que els subjectes que hi intervinguin consideren oportunes. El format del document és el paper i la seva finalitat és acreditar que l’expedició realitzada i les parts contractants del servei de transport resten adequadament identificades en cas que els vehicles siguin objecte d’una inspecció en ruta. Però, què ocorre si les dades dels documents de transport deixen de restar confinades en el format paper, s’introdueixen en un servidor i es transformen en informació explotable?. En aquest escenari s’obre un ampli ventall d’opcions.

Del document a les dades: La proposta de digitalització documental de la Subdirecció General d'Ordenació del Transport i Desenvolupament Sectorial impulsa un canvi de paradigma en el tractament de la documentació de transport en el que la importància resideix en les dades i no en el document. Mitjançant la corresponent modificació del règim regulador, se suscita la transformació del format en què les empreses consignen les dades de cada operació de transport, tot incorporant-les a una plataforma pública de gestió de la informació per tal d’assolir els següents objectius estratègics:

• Optimització de la gestió administrativa de les empreses i augment de la productivitat. Les empreses del sector del transport i la logística produeixen un gran volum de documentació en paper que constitueix un obstacle per a l’automatització de processos i causa importants ineficiències. La manca de directrius clares en relació amb els requeriments exigits per les Administracions Públiques concernides, la resistència al canvi de les empreses i la manca d’eines digitals de gestió en un sector atomitzat creen barreres que retarden la transformació digital que el nou model regulatori contribuirà a superar.

• Confiabilitat en les relacions comercials entre els actors del sector del transport i la logística. La competitivitat sectorial no es mesura a escala catalana ni estatal, sinó europea i global. Aquesta perspectiva requereix d’un replantejament de les estratègies empresarials que integrin la cerca d’una competència situacional no estàtica. En aquest sentit, dues empreses que competeixen en el mateix sector poden identificar segments de la cadena logística i/o de producció de serveis de transport que els permet, en aquell segment concret, col·laborar i augmentar la seva productivitat per mitjà d’instruments de cooperació flexibles i adaptatius. L’antecedent necessari d’un escenari de competència situacional rau en promoure la confiabilitat en les relacions comercials dels actors que operen en el sector del transport i la logística. La creació d’una plataforma pública en la què es dipositin les dades de les operacions de transport sota la custòdia de l’Administració de Transports fomenta exponencialment la confiança mútua i la fluïdesa dels acords comercials.

• Inspecció enfocada. La funció d’inspecció sectorial persegueix la realització dels objectius de la política de transport en un sentit social (cohesió, protecció dels drets dels treballadors, sostenibilitat del sistema de seguretat social) econòmic (productivitat, competitivitat del sector en un context europeu i global, respecte al principi de competència legítima, impuls d’una cadena logística sanejada), ambiental (reducció d’emissions de CO₂ i òxid de nitrogen, micropartícules PM₁₀ i PM_2,5, contaminació acústica, ocupació de l’espai públic) i de seguretat vial (temps de conducció i descans dels conductors de vehicles de transport de mercaderies i de viatgers, control de transport de mercaderies perilloses etc.)

En línia amb els objectius descrits, les actuacions de la Inspecció de transport ha d’evitar que l’incompliment de les disposicions regulatòries constitueixi un avantatge competitiu per als infractors, i d’ altra banda, les esmentades actuacions han de contribuir a corregir les disfuncions en la dinàmica del mercat i reconduir-les als objectius d’ordenació sectorial.

Un exemple evident d’aquesta situació és el que conforma la presència en territori català d’empreses bústia, denominació que reben les empreses deslocalitzades que ubiquen les seves seus socials a països determinats de la Unió Europea (molt recurrentment Bulgària i Romania) però actuen de forma permanent a Catalunya sota l’aparença fraudulenta d’un transport de cabotatge autoritzat.

L’accés a les dades de contractació dels serveis de transport per carretera en el seu origen i en el moment precís en que es produeix la contractació, permetrà obtenir la dades necessàries per fer aflorar les expedicions de transport il·legals i, de la mateixa manera,  coresponsabilitzar els actors de la cadena logística en una contractació responsable.

• Mapa de fluxos del transport de mercaderies (i discrecional de viatgers) per carretera. Les dades consignades als documents de transport contenen una informació molt completa sobre les expedicions, referint el tipus de mercaderia, el seu pes, l’origen, la destinació, la data de l’enviament, el vehicle etc. La digitalització de les dades en el format que proposa la Subdirecció General d'Ordenació del Transport i Desenvolupament Sectorial propicia, per mitjà del la corresponent agregació i tractament adequat, la definició dels fluxos del transport amb àmplies utilitats en ordre a la planificació i gestió d’infraestructures, habilitació d’una fiscalitat ajustada i la gestió del trànsit. Cal subratllar que la informació obtinguda mitjançant aquest canal s’actualitzaria constantment a cost.

• Mineria de dades. De conformitat amb la proposta, l’Administració de Transports serà dipositària de les dades agregades, completes, exactes, constantment actualitzades i segmentables per capes en relació amb la gran majoria de les operacions de transport de mercaderies i discrecional de viatgers que tenen lloc al territori de Catalunya. Aquesta circumstància és per sí mateixa un valor que dota a l’Administració de la facultat de cedir-les degudament anonimitzades per a aplicacions múltiples a les empreses i persones emprenedores del país.

La proposta que ens ocupa s’articula en forma de ponència elaborada per Subdirecció General d'Ordenació del Transport i Desenvolupament Sectorial. Aquesta ponència es completa amb les aportacions expressades pels representants de les associacions d’empreses carregadores i transportistes, i empreses de gestió digital que formen part del Grup de Treball de Digitalització creat per la pròpia Subdirecció per tal de contrastar punt de vista en relació amb el projecte i fer-lo transversal i participatiu.

Actuacions dutes a terme al llarg del 2020

Preparació d’una prova pilot en base a una experiència real amb un transportista per carretera, un carregador i la incorporació de l’opció intermodal per a operadors ferroviaris.

Aquesta prova pretén demostrar la viabilitat del salt digital en relació amb les dades relacionades amb les operacions de transport de mercaderies per carretera i també per ferrocarril.

A l’hora es vol detectar les incidències i oportunitats de millora en el projecte de digitalització documental.

Finalment la prova pilot inclourà un mòdul de difusió i didàctic per fer paleses tant a operadors econòmics concernits (carregadors, transportistes, operadors logístics i del transport) com  a les distintes Administracions (Transports, Infraestructures, Economia , Empresa, Planificació i Ordenació del Trànsit, Administració Local) l’aportació de valor que s’obtindria en cas  d’impulsar-lo mitjançant instruments regulatoris (normes prescriptives).

Actuacions dutes a terme al llarg del 2021

S’ha desenvolupat el pilot que al 2022 està previst entri en fase de proves.

Per saber-ne més

Responsables: Laia Mercadè i Daniel Fernández Ruíz-Capillas