Webinar “COVID-19 i el futur del transport públic de viatgers", promogut pel DTES.
Va tenir lloc el passat 23 de juliol, en sessió virtual, i en destaquem algunes reflexions,
Transport Públic post-Covid19. Pere Calvet Director FGC & UITP President
Tres llissons i una imatge que ens deixa la crisi: TP és un servei públic essencial, a la vegada que vulnerable i està infravalorat.
En fer anàlisi d’allò que els usuaris esperen és, i endreçat d’importància major a menor:
- Més de la meitat dels enquestats volen mesures que facin més visible la neteja i la desinfecció i, en un percentatge encara superior i proper al 60%, fer obligatori l’ús de mascareta.
- Prop de la meitat voldrien que es donés publicitat als riscos científicament provats.
- Més d’una quarta part voldrien que s’ampliés la distància física entre usuaris.
- I un percentatge insignificant, del 5%, creu que serà impossible restaurar la confiança en el TP.
El director d’FGC exposa les cinc oportunitats que la crisi ens pot oferir:
- 1. Ciutats per la gent, amb la distribució de l’espai urbà, taxes per congestió i la possibilitat de que les necessitats de mobilitat disminueixin.
- 2. Redefinició del TP amb la filosofia MaaS
- 3. Salut i resiliència que s’han de garantir amb aparells i aplicatius, que es tinguin en compte amb nous dissenys i gestió de la demanda.
- 4. Governança i regulacions: amb la necessitat de balancejar els ingressos i les despeses, mitjançant flexibilitat contractuals i cooperació público-privada. Aquest vessant és tant important i a hores d’ara tan deficitari que fins la presidenta de la Comissió de Transports i Turisme del Parlament Europeu, Karima Delli, va manifestar que la crisi ha impactat també els recursos financers de les ATM, per tant les decisions europees no han d’oblidar aquest sector i aquests fets.
- 5. Confiança en el TP i autoconfiança com ATM, que s’ha de restaurar amb fonaments racionals, no emocionals, per guiar cap a actuacions responsables. Aquest procés s’ha de fer amb comunicació positiva.
Public Transport during and in the aftermath of COVID-19. Karen Vancluysen, Polis Secretary General
Durant la COVID-19
No hi ha receptes per encarar aquesta crisi la crisi-desastre, i posa exemples de com les ciutats i les regions han reaccionat de forma ràpida i han respost a aquesta pandèmia, implementant mesures com més carrils bici, més vies i zones pacificades, més carrils bus, entre d’altres. Remarca com els ciutadans perceben canvis que afectaran la mobilitat: augment del teletreball a la vegada que els desplaçaments tendiran a fer-se a peu o bé amb bicicleta, i que el TP quedarà afectat negativament.
La caiguda massiva de cotxes a les carreteres ha deixat molt clar la quantitat d'espai que ocupa aquesta modalitat a les nostres ciutats, amb carrils gairebé buits durant el tancament enfront vies i voreres estretes molt utilitzades. I un altre cop, posa de manifest l’oportunitat que ha aprofitat Barcelona han d’aprofitar les ciutats per recuperar aquest espai.
Ara bé, el TP en temps de COVID-19 ha estat un factor d’estabilitat durant el tancament, la base de la mobilitat urbana. Però cal implementar un factor de seguretat com ara la distància física de seguretat, recuperar la confiança en el TP i el nombre de passatgers, ja que no hi ha cap mode alternatiu que pugui transportar de forma tan eficient un gran nombre de persones. Així mateix, és necessari per raons d’equitat, accessibilitat física i econòmica.
Post-COVID-19. Accions a mig termini.
Estan articulades en tres grups: adaptar infraestructures, pensar en multimodal i finançament, per arribar a tenir un ecosistema de mobilitat multimodal integrat i sostenible. Així doncs, és el moment d’unir esforços i recursos, amb aquestes guies:
- Integració TP i mobilitat compartida.
- Reduir la pressió de TP
- difondre la capacitat i traslladar els viatgers a bicicletes compartides, bicicletes electròniques i e-scooters
- adoptar una definició més àmplia de TP
- Incloure una barreja de trànsit massiu i la mobilitat compartida
- Associacions públic-privades
- nous models de negoci
- subvencions
- Dades. La mobilitat com a servei
Pel que fa al finançament, està clar que s’ha produït una disminució dels ingressos i un augment dels costos. Així doncs, proposa:
- Revisar els contractes de gestió per assegurar la viabilitat financera
- Supervisar els mecanismes de suport financer a nivell nacional i europeu
- Revisar els marcs de finançament i de govern que són més resistents als canvis en la demanda de viatges. Cal una estabilitat de finançament a llarg termini, que permeti planificar despeses tant en capital com en operacions.
- Incloure taxes de congestió i costos de manteniment.
- Analitzar nous models de negoci i partenariats públic-privats.
