Jornada: "Prevenció i Gestió dels residus municipals: cap al 2030".

Els residus a Catalunya: visió cap al 2030. Josep Maria Tost. Director de l’ARC.

En el trànsit del PRECAT al PINFRECAT (2011-2018) la situació ha canviat substancialment amb nous escenaris on la gestió de residus ha patit canvis significatius els darrers anys, amb un creixement progressiu del sector dels residus (6% PIB), la finalització dels mercats de recursos a baix preu i la necessitat d’abordar des de tots els àmbits la crisi climàtica amb una major consciencia. Per gestionar aquests nous escenaris, es preveu emprar noves eines com ara el PRECAT20 (Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2020) i el PINFRECAT20 (Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya 2020).  I fins al 2018 s’han aconseguit algunes fites:

Disposicions legals:

• Decret 152/2017 sobre la classificació, codificació i les vies de gestió dels residus de Catalunya.
• Decret Procediment de gestió de residus (en curs).
• Nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya (en curs).

  Consens i impuls de la fiscalitat de residus municipals (RM):

• Cànon abocador de 10€/t (2011) a 47,1 €/t (2020).
• Cànon incineradora de 5 €/t (2011) a 23,6 €/t (2020).

  Gestió de residus municipals (evolució 2011-2018).

• El tractament mecànic i biològic (TMB) de RESTA ha passat del 35,7% al 70 %.
• Residus i rebuigs a abocador d’1,6 a 1,3 milions de tones.
• La recollida selectiva de RM ha passat del 40,6 % al 41,8 %.
• La generació de RM ha passat del 1,47 a 1,43 (kg/hab·dia)

  Amb unes noves directives europees

• Objectius de “reciclatge de residus municipals” més ambiciosos.
• Obligació de recollida selectiva de biorresidus (abans de 31/12/2023).
• Obligació de recollida selectiva de residus perillosos i residus tèxtils (01/01/2025).
• Només els biorresidus de recollida selectiva computaran com a reciclatge. El bioestabilitzat deixa de computar com a reciclatge a partir del 01/01/2027.
• Objectius de reciclatge d’envasos” més ambiciosos.
• Limitar, l’any 2035, a un màxim del 10%, la quantitat de residus i rebuigs destinats a l’abocador.

  Pel que fa a la directiva abocadors del 2018, cal posar èmfasi en els residus municipals destinats a abocador, tenint en compte la situació que es mostra al gràfic.

En aquesta directiva s’estableix que no està permesa la deposició de residus sense tractament previ, i les restriccions per portar a l’abocador residus recollits selectivament.  El missatge és clar

Cap al “no abocament” de qualsevol residu susceptible de ser valoritzat (des de 2030)

Quan la Directiva d’envasos i residus d’envasos (2018), en xifres, amb objectius ambiciosos per als plàstics i  nous objectius d’alumini.

En relació al reciclatge de residus municipals, reforçament de l’obligació de recollida selectiva per afavorir el reciclatge d’alta qualitat; els estats membres han de justificar les derogacions.  Recollida selectiva d'almenys paper, metall, plàstic, vidre, biorresidus (2023), residus perillosos i residus tèxtils (2024).

 

La fiscalitat dels residus a Catalunya basada en un doble incentiu: bonificació + penalització

Aquest binomi ha demostrat ser un eficaç instrument per avançar. Ara cal continuar evolucionant i perfeccionant l’instrument, de manera que el cànon per la deposició de residus incrementi per evitar que es depositin i l’augment hauria d’ésser el que es mostra la figura.

 

Així doncs si es vol avançar en prevenció i recollida selectiva dels residus municipals cal una fiscalitat progressista i més justa [“Recomanació” de la Comissió Europea a Espanya (2017)], amb  taxes específiques per a la gestió dels residus: individualització i identificació per tenir  responsabilitat compartida. Taxa justa (aplicació del principi “qui contamina paga”) i per tant  pagament per generació (PXG) o pagament per aportació / participació (PxA) (PxP)). Tot això per assegurar la  robustesa jurídica i la transparència.

El Govern de la Generalitat continua assumint compromisos internacionals

El passat setembre de 2018, i en el marc de la Cimera Global d’Acció Climàtica, el govern de Catalunya va subscriure la Declaració Avançant cap al Residu Zero, promoguda per l’associació C40, per la qual els signataris es comprometen a avançar cap a ciutats de zero residus mitjançant:

• la reducció de la generació de residus municipals per càpita, almenys al 15% el 2030 respecte al 2015;
• la reducció de la quantitat de residus municipals disposats a l'abocador i la incineració en un mínim del 50% el 2030 respecte al 2015, i
• l’augment de la taxa de desviació dels abocadors i la incineració fins al 70% com a mínim el 2030.

  El mes de març de 2019, Catalunya s’ha adherit al New plastics economy global commitment, un compromís impulsat per la Fundació Ellen Mac Arthur, en col·laboració amb el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, per ajudar a eliminar la contaminació per plàstics a escala global. Un compromís que han signat, hores d’ara, més de 350 empreses i governs de tot el món per eliminar els envasos innecessaris o d’un sol ús i per innovar per garantir-ne la reutilització o el reciclat.

Recollida Selectiva: Per a què? Francesc Giró i Fontanals Director de Planificació Estratègica (ARC)

El 2018, en l’escenari de recollida selectiva bruta (RSB), on  294 municipis (31 % del total) superen el 50% de recollida selectiva 129 municipis (14 % del total) superen el 60% de recollida selectiva. En el cas de la recollida porta a porta a Catalunya, a setembre de 2019 ja hi havia 209 municipis i prop de 70 que estan preparant la seva implantació.

 

En Francesc Giró va descriure gràficament les millores que suposa en l’RSB de les diverses fraccions de residus municipals (kg/hab.any) diferenciant la recollida selectiva en contenidor i porta a porta (2018).

 

També va fer un resum de la Directiva UE 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell de 30 de maig de 2018 per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE de residus, i que entre d’altres té les característiques següents:

• Objectius de “Preparació per a la Reutilització i Reciclatge” – 55 % el 2025, 60 % el 2030 65 % el 2035.
• Obligació de recollida selectiva de biorresidus (abans de 31/12/2023).
• Obligació de recollida selectiva de residus perillosos i residus tèxtils (01/01/2025).
• Només els biorresidus procedents de recollida selectiva computaran com a reciclatge. El bioestabilitzat deixa de computar com a reciclatge a partir del 01/01/2027.
• Limitar l’any 2035 a un màxim del 10% la quantitat de residus i rebuigs destinats a l’abocador.
• La Comissió adoptarà les normes relatives al càlcul, verificació i comunicació de dades (abans de 31 de març de 2019).

  Així com la decisió d’execució (UE) 2019/1004 de la Comissió de 7 de juny de 2019 per la qual s'estableixen normes relatives al càlcul, la verificació i la comunicació de dades sobre residus de conformitat amb la Directiva 2008/98 /CE del Parlament Europeu i del Consell i per la qual es deroga en la Decisió d’Execució C (2012) 2384 de la Comissió:

• S’uniformitza el sistema de càlcul; passa de 4 mètodes a 1 mètode.
• La metodologia de càlcul és més clara i estricta.
• Fa èmfasi en la necessitat de disposar d’un sistema de control de qualitat de les dades (fiabilitat i exactitud) i en la seva traçabilitat.
• Suggereix recopilar les dades directament dels operadors i, sempre que sigui possible, mitjançant registres electrònics.

Identificació d’usuari multimodel – El cas del Bages Ricard Jorba. Gerent del Consorci de Residus del Bages.

Projecte RECAIU és el Pilot de REcollida amb Contenidors amb control d’Accés i Identificació de l’Usuari a partir de targetes personalitzades. És un projecte pilot liderat pel Consorci del Bages, amb la participació dels Ajuntaments de Balsareny, Rajadell i Sant Fruitós de Bages, per provar un sistema alternatiu al porta a porta en aquests àmbits. L’esquema d’implantació és:

  Pel que fa a la tecnologia, hi ha un sistema tecnològic de control d’accés amb identificació d’usuari i que inclou tant la mecatrònica per als contenidors con el programari de recollida i tractament de dades. Gràficament es poden veure els resultats després de 10 mesos d’implantació.  I el ponent mostra les avantatges:

S’ha assolit el 80% de recollida selectiva (RS) amb un percentatge d’impropis per sota de la mitjana catalana, no cal guardar els residus a casa.

I també en destaca els inconvenients: es mantenen els contenidors al carrer, no s’identifica el residu i cal fer una inversió en tecnologia amb la dependència tecnològica que això suposa.

El canvi de model és ben acceptat per la ciutadania, amb la importància de l’informador ambiental per resoldre incidències i avisos, que baixen en freqüència amb el pas del temps. Les àrees que han presentat més incidències/incivisme correspon a àrees ja complicades anteriorment.

Identificació d’usuari multimodel – La recollida porta a porta al Berguedà. Xavier Francàs. Exconseller de Territori i Medi Ambient del Consell Comarcal del Berguedà.

El mes d’octubre del 2018, s’inicià la recollida porta a porta als nuclis de dotze municipis de la comarca. Als habitatges disseminats d’aquests municipis i a la resta, els residus es recullen amb àrees tancades amb control d’accés. En el municipis amb PxP, es fa la recollida de les fraccions següents: resta, paper, envasos i orgànica; el vidre es manté a l’iglú a la via pública. Com es pot veure a la gràfica, el percentatge de reciclat ha augmentat molt significativament.

Identificació d’usuari multimodel – Nou model de recollida de residus al Segrià. Joan Ibars. Tècnic del Consell Comarcal del Segrià

S’estableixen dos tipus de model de recollida: el porta a porta i el d’àrees d’aportació. Els resultats en números d’aquesta recollida selectiva i la davallada en la fracció RESTA quan es produeix una recollida PxP es poden veure a les gràfiques.

Servei amb flexibilitat geogràfica i temporal- El nou plec de condicions a Barcelona. Carlos Vàzquez. Director de serveis de l'Ajuntament de Barcelona

El ponent exposa els mecanismes de flexibilitat que es duen a terme amb les clàusules de modificació contractual, ja que de vegades certes alternatives no es podien implantar perquè no estaven contemplades a la normativa. Es posa l’exemple de que certes clàusules poden suposar limitacions com ara:

“Els preus unitaris: la clàusula de modificació establirà, així mateix, que la modificació no podrà suposar l’establiment de nous preus unitaris no previstos en el contracte”.

Aquest mecanismes es poden substituir per altres com a clàusules de flexibilitat i/o clàusules de millora continuada o d’innovació.

Introducció. Experiències en prevenció. Alfred Vara. Cap del departament de prevenció i eficiència dels recursos de l'ARC

Exposa algunes de les experiències en prevenció per exemple el malbaratament alimentari, com ara l’ECOWASTE 4 FOOD, projecte del programa INTERREG on Catalunya participa amb altres 7 socis europeus. Aquest projecte es troba en fase d’implantació i en els propers dies s’inicia el procés d’avaluació del primer any d’implantació.

També es presenta una altra iniciativa “SOM GENT DE PROFIT” que és una campanya de comunicació de llarg recorregut compartida puntualment amb l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona.

En destaca alguns projectes de reutilització com ara el REWINE per demostrar la viabilitat d’implantació d’un esquema de reutilització d’ampolles de vi. També presenta el SYBTRACT, que és un projecte de l’INTERREG amb l’objectiu d’augmentar la sostenibilitat econòmica i la competitivitat de centres de reutilització a través de models de negoci innovadors. També remarca el FES-LO NOU de NOU, que és una campanya puntual de comunicació per fomentar la reparació d’objectes, la seva reutilització, intercanvi i l’allargament de la vida útil.

Com a iniciatives destaca les nombroses edicions tant de la setmana europea de la prevenció de residus i com del premi Catalunya d’Ecodisseny.

L’Alfred Vara deixa un capítol especial per als plàstics –bosses i safates – on hi ha un projecte de llarg recorregut (des de 2007) que ha inclòs acords voluntaris (actualment vigents fins 2020) per reduir, en primer lloc, les bosses de plàstic d’un sol ús i ara, a més, les safates d’un sol ús. El seu desenvolupament ha inclòs l’elaboració de normativa específica a Catalunya (un any abans que el reial decret estatal) que transposa la Directiva europea per garantir la participació de tota la distribució. L’objectiu és la comprovació de l’evolució del compliment dels objectius definits al PRECAT, i l’inici dels treballs de quantificació es durà a terme l’octubre d’enguany.

AMBITECA, un nou enfocament del punt verd. Marisa Álvarez. Cap de secció de neteja i recollida de l'Ajuntament de Sant Cugat.

L’AMBITECA és un espai per educar, reciclar i reutilitzar on entren diàriament molts objectes i amb el nou concepte que intenta posar en valor tots els subproductes. A aquesta botiga es poden adquirir productes mitjançant punts acumulats o preu simbòlic en funció del CO₂ que deixem d’emetre per la seva fabricació. També compta amb un portal web d’intercanvi i donació. On es mostren els objectes i es poden fer reserves, així doncs es fa una reutilització directa sense passar pel sistema de recollida municipal.

 

També compten amb l’aula ambiental, un espai per l’educació i la reflexió per un canvi del model de consum que intenta transferir coneixements sobre medi ambient, incidir en hàbits de consum de la població. Així mateix, es fan tallers de jardineria sostenible, horticultura, compostatge domèstic, reparació de bicicletes, eficiència energètica i que, a més, generen llocs de treball.

Reparatruck, servei mòbil d’autoreparació. Natividad Yesares. Cap de medi ambient de Solidança.

Solidança, que compta amb més de 20 anys d’experiència en prevenció i reutilització, posa en marxa un servei periòdic i itinerant d’autorepació de petits electrodomèstics, aparells electrònics i de telecomunicacions i de bicicletes. És uns servei gratuït per a la ciutadania i que compta amb eines i un tècnic especialitzat. I està pensat per desplaçar-lo cap a carrers i places cèntriques dels municipis.

Introducció. Nous àmbits de recollida selectiva: residus comercials. Teresa Guerrero. Cap del departament de foment de la recollida selectiva de l'ARC.

Teresa Guerrero exposa la magnitud del problema dels residus municipals, ja que es generen de l’ordre de 486 kg per persona a l’UE en el 2017; més visualment, 9,3 kg a la setmana.  Explica com per assolir uns objectius de reciclatge cada any més ambiciosos (que van des del 55% l’any 2025, fins al 65% al 2035), la recollida selectiva és clau per assolir-los. La problemàtica i el volum estan identificats ja que els residus comercials es generen de forma concentrada, elevada quantitat i qualitat, en pocs punts de generació. Per donar resposta a aquest repte, l’actuació de l’ARC  es produeix en diferents àmbits:

• L’obligació està a la Llei reguladora dels residus a Catalunya, on ja es disposa que els generadors de residus comercials han de lliurar els residus en condicions adequades de separació per materials, a una persona gestora autoritzada per a la seva valoració. En aquest àmbit la nova llei de residus i recursos a Catalunya és una oportunitat per millorar la regulació dels residus comercials.
• Econòmics. Com ara el cànon i el retorn del cànon, l’impuls al pagament per generació i les subvencions als productors d’orgànica.
• Aspectes tècnics. Impulsar els aspectes tècnics per a la transparència i traçabilitat dels circuits comercials per a la fracció orgànica.
• Aspectes organitzatius, com la col·laboració interadministrativa.

Incentivar la recollida selectiva de vidre al Canal HORECA, l'estratègia d'Ecovidrio. Pablo Muñoz. Responsable del Canal HORECA a Ecovidrio

La hostaleria genera el 52% dels envasos de vidre d’un sol ús. Ecovidrio fa dues dècades que recolza els ajuntaments i els professionals del sector en matèria de sostenibilitat, i ho fa amb els mecanismes que apareixen a la figura.

Els ajuntaments són un aliat estratègic per:

• Millorar les ràtios de recollida selectiva d’envasos de vidre.
• Mobilitzar un sector clau en les economies locals.
• Finançar activitats especials.

  I des de la seva experiència comenten que gairebé un 40% del vidre procedent de l’hostaleria s’està perdent i que l’única via per convèncer els no recicladors és l’aplicació de normativa. El canal HORECA veu una oportunitat per assolir que el 100% d’establiments siguin recicladors, partint del 60% que ho són ara. I mostra quin és el percentatge actual d’establiments recicladors, per comunitats autònomes. La seva forma d’actuar es treballar per canviar els hàbits en el sector hostaler i fer-los partícips dels èxits en el seu municipi en matèria de reciclatge.

Recollida d’envasos lleugers en establiments HORECA a Catalunya. Irene Luna. Especialista en gestió de residus a Ecoembes.

Pel que fa als envasos lleugers, els objectius que estableix l’UE pel 2025 són del 65% i pel 2030 del 70% i si es miren les proporcions dels residus generats fora de la llar, aquests són els que s’enduen el percentatge més petit.

  Per tant cal establir nous àmbits de recollida selectiva d’envasos lleugers i de paper i cartró, com ara papereres a les administracions públiques, contenidors lleugers per esdeveniments a l’aire lliure. I s’ha fet èmfasi als establiments HORECA, amb la contribució a la recollida selectiva municipal, així al llarg de l’any 2016-2017 es van dur a terme els primers projectes HORECA amb 18 entitats locals.

La companya HORECA compta amb les fases següents:

• Anàlisi. Cens real d’establiments per presentar la iniciativa. Localitzar-los i establir rutes de visita.
• Captació. Visita als establiments, per informar sobre el projecte i promoure l’adhesió de l’establiment, didàctica sobre la importància de la recollida selectiva i en particular dels envasos lleugers, que es completa amb la distribució de material informatiu.
• Activació. Lliurament de cubell (120 l) o paperera (90 l), amb nova informació sobre la recollida selectiva i resolució de dubtes i indicació dels contenidors d’envasos lleugers més propers.
• Fase de seguiment que es realitza mitjançant un call center per corroborar que els establiments adherits continuen realitzant la recollida selectiva i recollir comentaris i resoldre dubtes. El procediment és mitjançant dues onades de trucades espaiades en el temps i amb incentius després de cada fase de supervisió.

  Els resultats de la campanya en establiments HORECA (2018-2019) és que després de visitar més de 4.000 establiments, 60% d’aquests s’han adherit. Dels 1.307 establiments sumats al projecte al llargs del 2018, 1.223 continuaven reciclant després de la fase de seguiment, així doncs es pot establir en un 90% l’èxit de compromís.  I les xifres ja apunten a un increment en la recollida selectiva d’envasos lleugers.

 

La recollida d’orgànica en la distribució alimentària. Josep Castany. Cap de relacions externes de BonPreu

Els mecanismes de BonPreu per evitar els residus són diversos per exemple, emprar intel·ligència artificial per adequar l’aprovisionament dels establiments a la demanda prevista, amb ofertes de l’últim dia i donació de productes, a hores d’ara col·laboren amb més de 150 entitats que recullen aliments aptes per al consum.

També es fa una recollida de la fracció orgànica amb la separació de fracció orgànica en origen en un 100% dels establiments, per la qual cosa s’ha dissenyat aspectes de gestió, com ara en el disseny dels establiments:

• Cambra de residus refrigerada i accés a aquesta cambra des de l’exterior, la qual cosa comporta la reducció dels dies de recollida.
• Col·laboració amb tècnics municipals i empreses de recollida, per establir la flexibilitat d’horaris i la caracterització per reduir els impropis.

En tot aquest mecanisme, les persones són claus i per tant es té molt present la seva formació, conscienciació i motivació.

En el context següent

• Desembre 2015, la Comissió Europea aprova un Paquet d’economia circular amb un ambiciós Pla d’Acció.
• Gener 2018, la Comissió Europea adopta l’Estratègia europea pel plàstic en l’economia circular.
• Maig 2018, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea adopten la Directiva de reducció de l’impacte ambiental de determinats productes de plàstic.

L’acord del Govern de restricció de determinats productes de plàstic d’un sol ús a la Generalitat de Catalunya té com a objectius: reduir els envasos de plàstic d’un sol ús i els productes de plàstic d’un sol ús, així com utilitzar de forma prioritària productes reutilitzables (vidre, metall) o fabricats amb materials més sostenibles (metall, paper, fusta, plàstic compostable).

Aquesta directiva és d’aplicació a les dependències dels departaments i als organismes i ens de la Generalitat, amb dues excepcions: centres sanitaris i centres penitenciaris.

1. Incloure clàusules ambientals als plecs o documents de contractació pública.

• Restaurants i serveis d’àpats. Prohibició de vendre begudes en envasos de plàstic d’un sol ús. Prohibició d’utilitzar envasos, coberts, plats, gots, bastonets o productes de plàstic similars d’un sol ús. Preveure sistemes de distribució alternatius o productes de materials alternatius com vidre, metall, paper, fusta o plàstic compostable.
• Màquines de venda automàtica. Prohibició de dispensar gots i bastonets de plàstic d’un sol ús. Restringir la venda de begudes en envasos de plàstic d’un sol ús. Prioritzar la venda d’aigua de gran capacitat (format ≥ 1 litre).

1. Mesures pels treballadors i visitants.

Posar a disposició de les persones treballadores i visitants fonts d’aigua potable, als centres de treball.

1. Reunions i actes públics.

Prohibició de subministrar als participants i als ponents begudes en envasos de plàstic d’un sol ús i productes plàstics que siguin d’un sol ús (coberts, plats, gots, tasses, palles de begudes, bastonets per remoure begudes i bastonets de globus).

1. Seguiment de l’acord de Govern que es durà a terme per part de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Agència de Residus de Catalunya y la Direcció General de Contractació Pública.

Introducció. Nous àmbits de recollida selectiva de residus. Residus tèxtils. Pilar Chiva. Directora de l'àrea d'economia circular de l'ARC

Des de l’any 2000, les ventes de roba han augmentat el doble i el seu ús ha baixat, com el gràfic mostra.

A Catalunya, els residus tèxtils són el 4,11% del total dels residus municipals, que en el 2018, representarien 163.478 tones i només es recullen l’11,7%.  Aquestes 19.051 t van a parar bàsicament a 5 gestors autoritzats per fer preparació per a la reutilització de residu tèxtil. La resta van directament a la fracció RESTA que representen uns costos directes per les administracions públiques d’uns 29 M€.

I a més, les noves obligacions que es produeixen a partir de l’1 de gener del 2025 que els estats membres establiran recollides separades de tèxtils i residus perillosos de les llars. Per començar a preparar aquest tema s’està duent a terme el projecte CircE, que té com a línies bàsiques la producció tèxtil sostenible, el consum responsable de productes tèxtils, l’increment de la recollida selectiva de residus tèxtils, gestió de residus tèxtils transparent i eficaç i optimització de la valorització.

L’acció municipal conjunta, el cas francès. Olivier Castagno, responsable del departament de residus d’AMORCE.

El sistema francès de residus tèxtils i sabates (TLC) compta amb una Llei que es va votar conjuntament amb la Llei de finances del 2007, posada en marxa l’any 2009 i que comença per la roba i les sabates. La llei atorga la responsabilitat als productors i importadors d’organitzar la recollida i el tractament.

El plec de condicions comprèn una clàusula social que afavoreix la contractació de persones en dificultat (sense exclusivitat) amb els objectius següents fixats cap a final del 2019: recollir el 50% dels TLC posats al mercat, amb un punt de recollida per a cada 1.500 habitants. 95% de valorització de la matèria (reutilització i reciclatge) i màxim de 2% de residus eliminats en abocador.

El finançament associat, dotacions als operadors de triatge segons el tipus de valorització final del tèxtil. I s’obren les alarmes a certs punts de vigilància on es donen els dificultats:

• Forta degradació de les condicions del mercat, de la qualitat de la matèria i alerta dels operadors sobre la manca de sortides pel reciclatge.
• El Ministeri francès de Medi Ambient proposa una reforma del Sistema de gestió de tèxtils. Algunes proposicions que seran discutides al 2020: com  ara incrementar el reciclatge de tèxtils a través la R&D i fixar una modulació més important de la contribució dels productors per augmentar el reciclatge.

Autors

Redactat de la noticia: Marga Torre

Per saber-ne més: http://residus.gencat.cat/ca/lagencia/publicacions/jornades/021019_jornada_prevencio_rm/