Contents

Introducció

La primera edició, que va tenir lloc en 2009, va aplegar personal tècnic d’administracions ambientals de diferents comunitats autònomes per intercanviar punts de vista i establir col·laboracions. El paper i l’interès del GBIF (Global Biodiversity Information Facility) en aquesta proposta està relacionat directament amb la seva missió de fer accessible mitjançant Internet tota la informació disponible sobre els organismes vius coneguts arreu amb la participació de tothom. La Jornada, que durava quatre dies, va dedicar el 9 d novembre a la ciència ciutadana de la qual fem un resum. Les Jornades van ser organitzades per la DIBA i el DTES amb el suport de GBIF.


Prismàtic


Josep Perelló, OpenSystems-UB. Oficina de ciència ciutadana de Barcelona.

Els objectius de l’Oficina són:

  • Promoure la ciència ciutadana, així com les dades obertes i la multidisciplinarietat.
  • Compartir experiències i metodologies entre els grups i donar retroalimentació a la ciutadania perquè es considera la ciutat com a laboratori.
  • Pel que fa a les regulacions, aplica les de governança oberta en un entorn no competitiu.

  Per més informació sobre jornades, projectes i premis de l’Oficina http://lameva.barcelona.cat/barcelonaciencia/


Jaume Piera, CSIF-CREAF. Observatoris ciutadans per a la monitorització de la biodiversitat: estat actual i reptes de futur.

El ponent va presentar la European Citizen Science Association (http://ecsa.citizien-science.net/) de recent creació, 2015, però que ja disposa de més de 100 membres a més de 20 països europeus. D’entre els seus objectius en cal destacar promoure projectes de ciència ciutadana a escala europea i facilitar plataformes, instruments i eines als membres de l’associació.

Cal assenyalar dos dels seus deu principis:

  • Els projectes de ciència ciutadana produeixen un resultat científic nou.
  • La ciència ciutadana representa un tipus de recerca com qualsevol altre, amb les seves limitacions i biaixos que cal considerar i controlar. Tanmateix, ofereix oportunitats per a una  participació pública més gran i democratització de la ciència.

  La gran pregunta que es planteja, així com la possible resposta és:

                                 

Torre 2017f-VIII-Jornades-sobre-Informacio-DIBA Imatge2.png

Així doncs, tenint en compte el nombre més gran d’oportunitats que presenta la tecnologia es classifiquen els tipus d’observacions: confiables o verificables, la metodologia d’observació: guiades o d’oportunitat i la metodologia de validació: experts o validació col·laborativa. Aquest seria un esquema de validació col·laborativa:

                                           

Torre 2017f-VIII-Jornades-sobre-Informacio-DIBA Imatge3.png

Els reptes del futur

  • Com integrar dades de diferents observatoris ciutadans? Tenint en compte els diferents grups poden aportar informació molt heterogènia i asimètrica.
  • Com reconèixer l’esforç associat als observatoris? Es crea la necessitat de tenir notificacions d’ús de dades i mètodes, cosa que pot implicar la continuïtat en el finançament. Un proposta és potenciar nous indicadors internacionals de contribució científica (altimètrics).

 

Jesús Miguel Santamaría, ESFRI. LifeWatch-ERIC. Una infraestructura virtual europea per a la recerca de la biodiversitat i els ecosistemes.

ESFRI és un fòrum estratègic de infraestructures científiques, pel que fa a les ambientals:

  • EMSO: European Multidisciplinary Seafloor Observatory
  • EURO-ARGO: Research Infrastructure for Ocean Science and Observations
  • IAGOS: In-Service Aircraft for a Global Observing System.
  • ICOS: Integrated Carbon Observing System
  • LifeWatch: e-Infrastructure for Biodiversity and Ecosystem Research
  • EISCAT_3D: The next generation European incoherent scatter radar System.
  • SIOS: Svalbard Integrated Artic Earth Observing System.
  • EPOS: European Plate Observing System.

  Pel que fa al LifeWatch (http://www.lifewatch.eu) un dels seus grans reptes és ajudar a entendre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes considerant els diferents nivells d’organització. LifeWatch coopera amb centres distribuïts en diferents països (regions), Aquesta missió s’assoleix mitjançant l’accés a una gran quantitat de conjunts de dades, serveis i eines que permeten la construcció d’entorns virtuals de  recerca i faciliten entorns d’integració, de dades, programari –modelització i anàlisis- i càlcul.

El projecte comporta elevats nivells de coordinació i esforços de gestió per garantir l’interoperabilitat no només entre dades, informació i coneixement, sinó també entre els membres de la comunitat. Alhora, és una excel·lent oportunitat per posar en valor les inversions ja fetes en infraestructures existents, i fer-ne un ús eficient i complementari de fons tant estructurals (RIS3) com de H2020.


LifeWatch


Joan Pino, CREAF. EXOCAT la base de dades de les espècies exòtiques de Catalunya.

La presentació en detall d’aquesta plataforma es pot consultar a la notícia corresponent del butlletí 21. Tot i que en aquesta presentació Pino també va fer èmfasi en la relació entre EXOCAT i Natusfera seguint aquest patró de comunicació.

                                  

Torre 2017f-VIII-Jornades-sobre-Informacio-DIBA Imatge5.png


Sergi Herrando. Institut Català d’Ornitologia (ICO). Ornitho.cat. Les societats naturalistes com a impulsores de ciència de la ciutadania: participació i fluxos de dades a Catalunya

Ornitho.cat està estructurat en quadrícules de 1x1 km amb una o més dades. A Catalunya ja es disposa de 3.700.000 dades. Els grups taxonòmics estan basats més en la coordinació dels equips d’experts i les seves xarxes de naturalistes que no pas en la taxonomia, ja que la verificació de dades és participativa i hi ha molta gent experta amb capacitat de verificar, mitjançant el procediment de marcar una cita, enviar un correu i explicar.

Pel que fa a GBIF, una selecció de dades d’Ornitho.cat de la província de Barcelona ja està carregada en GBIF, amb suport institucional i econòmic de la DIBA. Ara bé, no tot Ornitho està a GBIF:

  • Ornitho.cat té uns 3.500 observadors i uns 35.000 usuaris. Interessa que els “interessats” visualitzin informació en el sistema original per promoure la participació i la filosofia d’intercanvi de dades entre els observadors.
  • ICO és un entitat científica que s’interessa per assolir els objectius de conservació de la biodiversitat. Per tant, interessen els contactes amb els investigadors i el GBIF pot ser un pont per a les persones interessades.
  • ICO és un soci de l’European Bird Census Council i actua tenint present les discussions internacionals sobre la matèria. Per tant, les dades no són sempre d’accés obert.
  • Hi ha un important debat sobre la disponibilitat de les dades, molts investigadors tendeixen a despreocupar-se del cost de tenir les dades. Sembla que no està suficientment valorat el paper que fa qui alimenta el sistema.

  Per concloure, el ponent mostra la col·laboració amb la DIBA que s’ha concretat en tenir accés a Ornitho.cat en temps real a les oficines dels parcs.

                                       

Torre 2017f-VIII-Jornades-sobre-Informacio-DIBA Imatge6.png


Claramunt, CREAF. L’aproximació Natusfera

La presentació en detall d’aquesta plataforma es pot consultar a la notícia corresponent del Butlletí 21. També en aquesta presentació es va fer èmfasi en la relació entre EXOCAT i Natusfera així com la seva interoperatibilitat amb QGis i amb Invasive Alien Species Europe -JRC-.

Claramunt també va remarcar que poc a poc es va disposant eines d’ajut a la decisió per determinar la qualitat de les dades –verificables, confiables- amb sistemes d’alerta basats en algorismes d’intel·ligència artificial, així com sistemes en què les persones usuàries tenen diferents nivells de reputació (http://www.ispotnature.org/help-reputation.)


Santi Pérez i Verònica Couto, Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat i CREAF. Prismàtic. Plataforma de coneixement per a la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat.

Prismàtic és un projecte de transferència de coneixement iniciat l’any 2014 en col·laboració amb el CREAF i que ha donat lloc a una plataforma digital d’accés obert. www.prisma-tic.cat.

L’objectiu estratègic és apropar la producció científica sobre biodiversitat que es genera a Catalunya als gestos del patrimoni natural i millorar-ne la divulgació.

Més concretament:

  • Connectar els àmbits de recerca i de la gestió en matèria de biodiversitat i patrimoni natural.
  • Proporcionar la millor informació disponible en els procediments de presa de decisions dels gestors del patrimoni natural.
  • Posar en relleu els aspectes substancials dels articles i transformar el llenguatge. A hores d’ara hi compta amb 169 estudis.
  • Millora l’impacte de la recerca en matèria de biodiversitat en la societat. 

  Es tracta d’un entorn virtual que vol aconseguir aplegar tots els centres de recerca de Catalunya que generen producció científica sobre biodiversitat i posar la informació més actual a disposició els gestors del patrimoni natural i la biodiversitat: administracions públiques, consultories i entitats ambientals.

La plataforma s’ha llençat el novembre de 2016 i per a l’any 2017 té com objectiu ampliar el nombre de centres de recerca col·laboradors i la informació disponible en l’entorn web. Com a aspectes a millorar en el futur, els ponents es proposen aconseguir que sigui autogestionable, així com avaluar l’aplicabilitat de la ciència en la gestió de la biodiversitat, és a dir, obtenir informació sobre l’impacte de la recerca en la societat.


Prismàtic


Cristina Villaverde, GBIF.ES. Portal de dades de biodiversitat i més

El Portal Nacional de Dades de Biodiversitat de GBIF España (http://datos.gbif.es/) dóna accés a més de 14 milions de registres de biodiversitat de 86 institucions espanyoles i 222 jocs de dades, a més de gairebé un altre milió més de dades sobre biodiversitat espanyola procedents de bases de dades d’altres països.

Aquest portal està basat en el “Atles of Living Australia” (http://www.ala.org.au/) que és sens dubte la plataforma de dades de biodiversitat més avançada del món. En estar un codi obert, d’altres països del món (més de 20) també han optat per reemprar aquest sistema i adaptar-lo als seus contexts nacionals.

És una plataforma formada per multitud de mòduls, per ara en http://datos.gbif.es ja estan funcionant els següents:

  • Registre d’institucions i col·leccions (collectory)
  • Cerques (generic hub)
  • Indexació (biocache-store)

  Molt properament implementaran més mòduls que proporcionen noves funcionalitat al portal: estadístiques d’ús de les dades, informació i llistes d’espècies, visualització d’imatges associades als registres, mòdul de regions i mòdul geoespacial.

Les conclusions de l’experiència són:

  • És complicat mantenir-lo al 100% actualitzat, per exemple a Austràlia hi ha 30 desenvolupadors que treballen en el codi.
  • És fonamental la col·laboració internacional. Tot i així, cal més suport del secretariat al GBIF i un gestor de projecte.

  Les estadístiques d’ús globals mostren que a Espanya està agafant importància el seu ús:

I pel que fa al tipus d’aportació i la rellevància de la ciència ciutadana, en aquest gràfic veiem com ja assoleix un percentatge gens menyspreable.


Estadístiques d'ús


Estadístiques d'aportacions


Leo Bejarano, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del DTES. L’Observatori del Patrimoni Natural a Catalunya.

El plantejament de l’Observatori es basa en l’experiència i la feina feta en els darrers anys per molts agents del país en temes de biodiversitat. Els principals objectius són:

  • Millorar el coneixement i la disponibilitat d’informació de la societat catalana sobre el seu patrimoni natural i donar suport a l’Administració i la societat pel que fa al coneixement, l’anàlisi, la planificació, la gestió i l’avaluació de l’estat de conservació del patrimoni natural.
  • Donar mobilitat estructuradament a la informació disponible per elaborar nous productes que responguin a les necessitats de l’Administració i la societat mitjançant la generació de projectes d’integració de dades i la definició d’uns indicadors de seguiment ambiental.
  • Elaborar l’avaluació sobre l’estat de conservació del patrimoni natural de Catalunya, com a peça fonamental en l’avaluació i assoliment dels objectius d’Aichi i les estratègies de conservació de la biodiversitat a escala europea.

  Del Pla d’acció traçat per 2016-2017 en cal assenyalar:

  • Impuls d’un primer producte de l’Observatori com és una avaluació de l’estat del patrimoni natural en Catalunya.
  • Definició de les comissions i grups de treball temàtics.
  • Millora i establiment de fluxos/protocols a l’administració, per estructurar la informació del medi natural a Catalunya.


Carles Dalmases, DIBA. Integració de dades de GBIF en la web de conservació de la DIBA.

Un exemple d’interacció entre el GBIF i DIBA per respondre a la pregunta: en aquest espai natural protegit què hi ha? El resultat és recuperar les dades que estan al GBIF i mostrar-les en temps real amb gràfics interactius i taxonomies, per tipus de dades, com es mostra a la figura, o també observacions i taxons ordenats per grans grups. Tot per a cadascun dels 12 parcs de BCN.

Així mateix, també és poden classificar les dades per la seva qualitat: amb/sense dates, amb/sense coordenades, etc.; o segons la font d’informació original.


Torre 2017f-VIII-Jornades-sobre-Informacio-DIBA Imatge10.png

  Es fa una reflexió sobre el Portal de dades del GBIF.es i la Directiva INSPIRE, buscant la conformitat de les metadades i les dades amb els models proposat per la directiva.

 

Marta Iturribarria, Departamento de Medio Ambiente y Política Territorial, Gobierno Vasco. L’Administració basca davant de la ciència ciutadana. Model d’organització

Des del punt de vista de la ponent és vital millorar la base de coneixement per actuar davant de la pèrdua de biodiversitat actual. Així mateix, la participació activa de la societat civil constitueix un valuós mitjà per recollir dades de qualitat, a la vegada que mobilitza la ciutadania perquè participin en les activitat de conservació de la biodiversitat.

La xarxa de coneixement té com a objectius integrar la informació generada per tots els agent, analitzant les iniciatives ja existents i consensuar interessos. Assolir-los mitjançant plataformes col·laboratives que garanteixen l’accés públic i integrar la informació en el SI de la Natura d’Euskadi. Assegurar la legitimitat, és a dir incloent tots els agents rellevants de manera transparent i amb tracte just, així com el respecte a la feina fet per tots els agents –autoria-, un exemple d’aquest reconeixement es mostra a la figura:


Torre 2017f-VIII-Jornades-sobre-Informacio-DIBA Imatge11.png

 

Xavier Font, Berta Mora, Cèsar Pedrocchi y Rafael Quadrada. Centre de Documentació de Biodiversitat. UB. Novetats recents i reptes de futur del sistema de vegatació Ibèria i Macaronèsica (www.sivim.info)

El sistema ja ha donat nombroses utilitats com, per exemple, a projectes de revisió de les comunitats vegetals a gran escala mitjançant mètodes estadístics, l’anàlisi de la invasió d’hàbitats naturals i per estudis d’autoecologia de les espècies.

Les millores previstes tenen a veure amb la integració en dispositius mòbils –flora- i amb un sistema expert de determinació d’inventaris.


Autors

Redactat de la noticia: Marga Torre

Per saber-ne més: Carlos Dalmases

 

Back to Top

Informació del document

Publicat a 01/03/17
Acceptat a 01/03/17
Presentat el 01/03/17

Volum Notícies, 2017
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Planificació de la biodiversitat i del patrimoni natural

Tendències de la biodiversitat a Catalunya

Eixos instrumentals

Observació territorial, ambiental i climatològica

Observació dinàmica

Noves tecnologies i nous serveis de suport

Representació de dades

Sistemes d'informació ambiental

Localització

Puntuació document

0

Visites 46
Recomanacions 0

Compartiu aquest document