El paper dels sòls en la conservació de la natura. XIII Jornada CREAF SCB ICHN.

• Pilar Andrés. CREAF. Biodiversitat en el sòl: una fascinant fàbrica de vida sota els nostres peus.
• Antonio Enjuanes. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat. Implicació de l’Avantprojecte de llei de sòls d’ús agraris, en la protecció dels sòls i de la natura.
• José Antonio Martínez Casasnovas, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl, de la Universitat de Lleida. Canvis d’usos del sòl i transformació de terres: impactes en els sòls i paisatge.
• Emilio Ascaso, ICGC. Informació dels mapes de sòls a escala 1:25.000 de l’ICGC per a la gestió del medi ambient.
• Joan Romanyà, UB. La construcció de la fertilitat en l’agricultura ecològica: implicacions en la qualitat del sòl i en la sanitat vegetal.
• Esperanza Amezketa, TRACASA. Impacte negatiu del regadiu en la salinitat i estabilitat estructural del sòl
• Miquel Aran, Eurofins Agroambiental, el paper dels sòls en la conservació de la natura.
• Felipe Macías, Universidade de Santiago de Compostela, Tecnosòls a carta.
• Taula rodona, moderada per Josep Maria Alcañiz, CREAF
• Autors

Pilar Andrés. CREAF. Biodiversitat en el sòl: una fascinant fàbrica de vida sota els nostres peus.

La investigadora del CREAF va fer la conferència inaugural en la qual va destacar l’importantíssim paper que té la biodiversitat de microorganismes del sòl en processos vitals per al conjunt de l’ecosistema, com ara la mobilització i el bloqueig de nutrients com el nitrogen, el fòsfor o el carboni.

No va ser fins a la segona meitat del segle XX que va començar a tenir-se en consideració la importància del sòl en enginyeria (USA i Austràlia) i la transició que s’està començant a fer en el segle XXI atesa la importància que té el sòl en la gestió del canvi climàtic. Les “criatures del sòl” són de vital importància per a la regulació del clima i el cicle de nutrients, atès que hi ha més C orgànic al sòl (1580 Gt) que a l’atmosfera (750 Gt) i la vegetació (610 Gt) juntes; a més, entre el 60 i el 90% de la producció primària terrestre està regulada en els seus cicles per la biota del sòl, ja que els cicles de C,N i P són inseparables del sòl i regulen també el cicle hidrogeològic.

La magnitud de la biodiversitat del sòl és, actualment, directament proporcional al seu desconeixement. La causa de tanta diversitat es pot observar en el gràfic següent.

L’heterogeneïtat bacteriana a escala de paisatge, a diferència del que passa amb la vegetació,  no segueix el gradient latitudinal en temperatura i pluja. En canvi, el pH si prediu bé la diversitat bacteriana i la seva composició. El tipus de bioma no prediu la composició de la comunitat bacteriana, però sí la de la mesofauna.

També hi ha molta diversitat a microescala i s’intenta estudiar els hotspots – els procariotes estan concentrats en un 1% del volum del sòl –. I les hotspheres que són llocs on abunden els hotspots i que reben altes aportacions de recursos limitants. Normalment, només l’0,1-0,2% de la biomassa microbiana dels hotspots està activa. Així durant els Hot moments s’activa gairebé tota la vida del hotspot.

Com a resum, el nombre d’hotspots actius en un “hot moment” és crucial per modeles la mida i el sentit dels fluxos biogeoquímics a escala ecosistèmica. A la rizosfera –relació sòl - planta -, en mitjana les plantes destinen un 50% del C net que assimilen en alimentar la seva rizosfera i cada planta dissenya la seva. D’entre les amenaces està la intensificació de l’ús del sòl en diferents àmbits com es pot veure en aquests mapes. Andrés va explicar que amb les tècniques agrícoles convencionals estem modificant contínuament la proporció de bacteris i fongs que suporten els nostres sòls, i que això té conseqüències en la capacitat d’aquests sòls per aportar-nos els serveis ecosistèmics dels quals depenem.

Quan a aquestes amenaces cal avaluar quanta biodiversitat podem perdre, ja que afecta negativament a la multifuncionalitat del sòl. Així doncs, als sòls rics el que és crític és la pèrdua de biodiversitat funcional i no la diversitat taxonòmica. Pel que fa als sòls pobres, la pèrdua d’una espècie clau és crítica per al ecosistema.

Antonio Enjuanes. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat. Implicació de l’Avantprojecte de llei de sòls d’ús agraris, en la protecció dels sòls i de la natura.

Els sòls agraris formen part de la natura ja que l’agricultura s’hi desenvolupa i es basa en la capacitat biològica de les plantes de sintetitzar matèria orgànica.

A Catalunya, la superfície forestal ha augmentat en detriment dels terrenys agrícoles per abandonament o colonització per la vegetació. En el període 1993-2005 els conreus s’han reduït un 12%, unes 10.000 h /any. La proporció de població agrària també és baixa 1,9%

Enjuanes exposa la necessitat de la llei del sòl d’ús agrari, sobre la base de pronunciaments del Parlament de Catalunya que determinen la necessitat que els valors del sòl d’ús agrari del territori rural siguin reconeguts i emparats per la llei i pels instruments de planejament, sobretot per apostar per una estratègia davant d’una demanda creixent d’aliments i de serveis dels sòls d’ús agrícola. A banda de les consideracions sobre el sòl que sempre s’han de tenir en compte en el planejament d’infraestructures, les infraestructures rurals reclamen un tractament normatiu acurat: concentració parcel·lària, millora de la xarxa rural i la implantació i modernització de xarxes de reg. A més, els sòls agraris estan sotmesos a processos de transformació per garantir la continuïtat de l’activitat productiva. Pel que fa a les infraestructures, que són necessàries, s’han de tenir en compte les externalitats negatives sobre l’activitat agrària en la seva àrea d’influència i prendre mesures correctores i compensatòries.

José Antonio Martínez Casasnovas, Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl, de la Universitat de Lleida. Canvis d’usos del sòl i transformació de terres: impactes en els sòls i paisatge.

El ponent presenta l’evolució de dues àrees, Penedés i Priorat, àrees tradicionals de conreu de vinya amb importants canvis en les darreres dècades.

Per exemple, al Penedès la tecnificació de la producció vitícola a partir dels anys 60 es va dur a terme amb poca preocupació per la conservació dels sòls, cosa que va fer desaparèixer gran nombre de les mesures tradicionals de conservació.

L’increment de l’escorrentia no controlada ni adientment canalitzada, afavoreix el desenvolupament de xaragalls i barrancs; afectacions que produeixen una elevada tassa d’erosió als barrancs que és més greu en les capçaleres perquè les parets són més verticals. Fet que encara s’agreuja més amb la mancança de vegetació i quan estan orientades al N o NE.

Quant al Priorat, des del final dels 80 la reimplantació de la vinya va produir canvis importants en els modes de cultiu tradicionals, els sòls i els paisatges. Actualment amb la reintroducció dels cultius i, per tant, en tècniques per propiciar-los es confirma que fer terrasses és un procés antròpic capaç de canviar la forma del terreny en un curt espai de temps. Aquesta reintroducció del conreu de la vinya ha modificat les propietats físiques i hidrogeològiques dels sòls, disminuint la capacitat de retenció i la conductivitat hidràulica. La formació de terrasses també influeixen en el desenvolupament diferencial del raïm amb més vigor en zones de reblert comparades amb els de tall.

Per a Martínez Casasnovas la planificació sobre una base de coneixement adient hauria estat la clau per evitar els problemes d’erosió i els canvis no desitjats en les propietats físiques e hidrològiques que s’han produït en aquests sòls.

Emilio Ascaso, ICGC. Informació dels mapes de sòls a escala 1:25.000 de l’ICGC per a la gestió del medi ambient.

El ponent  va presentar l’estat en què està l’elaboració del mapa de sòls de Catalunya a escala 1:25.000, un projecte llargament esperat i d’enorme utilitat per als estudis en ecologia que està caracteritzant els sòls del país d’acord amb l’anàlisi de mostres de sòl recollides en tot el territori. Ascaso va presentar també la geobase de dades de sòls de Catalunya, que posa a disposició pública gran quantitat d’informació relacionada amb els sòls. També va fer una pinzellada sobre el visor de sòls – Atles digitals dels sòls de Catalunya-, una eina basada en InstaMaps que permet accedir a la informació geogràfica en matèria de sòls amb eines de selecció i descàrrega de dades en format vectorial. Així mateix, permet la creació de mapes en línia de manera ràpidament i senzilla segons la geoinformació de sòls disponible.

Joan Romanyà, UB. La construcció de la fertilitat en l’agricultura ecològica: implicacions en la qualitat del sòl i en la sanitat vegetal.

La fertilitat del sòl s’associa a la seva capacitat de produir planta, tot i que acadèmicament es defineix com la capacitat de subministrar nutrients, a la pràctica també és important la capacitat del sòl de subministrar aigua i aire a les arrels. Per protegir el sòl cal un mínim de capacitat productiva tant en el cas dels sòls forestals, com en els agrícoles. Quant als sòls agrícoles, que generalment tenen menys matèria orgànica, s’ha vist la necessitat de mantenir-la per sobre d’uns nivells, ja que MO < 1% pot suposar mala producció agronòmica fins i tot en condicions de bona disponibilitat de nutrients (Loveland & Webb, 2003). Aquesta matèria orgànica depèn del l’ús del sòl i del clima. A la zona mediterrània els sòls de llaurada són molt pobres en MO. A més, els sòls agrícoles abandonats i les pastures per si soles no recuperen MO, cosa que s’agreuja en el cas de sòls amb pH elevat. Aquest fet pot estar relacionat amb els canvis d’estructuració i porositat de sòl que es donen especialment en sòls amb ciments carbonatats.

Per construir la fertilitat del sòl cal millorar els nivells de MO ja que:

• Afavoreix la reserva, el reciclatge i la mobilitat dels nutrients.
• Millora l’estructura del sòl (ús de l’aigua)
• Afavoreix el creixement de les plantes i n’augmenta la resistència a les malalties.

  Les pràctiques que es proposen per millorar l’MO en sòls agrícoles són:

• Aportacions de fems, composts, restes de poda o conreu.
• Reducció de la llaurada.
• Cobertes vegetals enriquides amb lleguminoses.

  Pel que fa als forestals i a banda de la regeneració natural

• Reforestació
• Introducció d’espècies amb capacitat d’arrelament profund
• Esmenar el sòl

  De la recerca que duen a terme Romanyà conclou

• La gestió ecològica pot contrinuir a la construcció de la reserva de MO i nitrogen dels sòls de llaurada  en bona part empobrit pel seu ús intensiu mil·lenari.
• La construcció de la reserva de matèria orgànica del sòl afecta a les comunitats microbianes del sòl i pot afavorir la seva capacitat de mineralització de N, alhora que augmenta la resistència a malalties edàfiques.
• La conservació del sòl mediterrani ha d’estar vinculada a la seva capacitat de produir planta, tanmateix la producció de plantes mínima pot dur el sòl a la desertització.
• En el cas de sòls calcàris molt empobrits en MO convé buscar tècniques de prodcció de plantes associades a millores físiques de la terra i disminució dels nivells de carbonats.

Esperanza Amezketa, TRACASA. Impacte negatiu del regadiu en la salinitat i estabilitat estructural del sòl

El regadiu, que és vital a les zones àrides-semiàrides per donar estabilitat a les collites i diversificar els cultius produeix la salinització, la sodificació i la degradació de l’estructura del sòl –compactació, encrostament, reducció de la permeabilitat, escorrentia, etc.- A Espanya un 3% del regadiu està greument afectat per les sals i un 15% seriosament amenaçat. En el gràfic següent es poden veure els efectes de les dues principals amenaces.

  El rentat de les sals amb l’aportació extra d’aigua que travessi la zona de les arrels i renti les sals tot i que controla el sòl i manté la productivitat. Aquestes sals evacuades salinitzen els sistemes receptors: rius, aqüífers, àrees costaners. Cal compatibilitzar l’activitat agrària de regadiu amb la conservació i protecció del medi ambient.

El aspectes rellevant en la gestió del regadiu són la bona gestió del sòl i l’aigua parant especial atenció en la mitigació dels efectes. I pel que fa als aspectes rellevants en la transformació en regadiu, cal fer prèviament estudis detallats del sòl i una anàlisi predictiva de les respostes davant el reg. Planificació adient dels sistemes de distribució del reg i del drenatge, així com l’evacuació i descàrrega de les sals rentades.

Miquel Aran, Eurofins Agroambiental, el paper dels sòls en la conservació de la natura.

Tot i que el concepte de fertilitat del sòl és molt ampli i depèn de l’observador, generalment es coneix com l’estatus del sòl en relació amb la seva capacitat de subministrar elements essencials per al creixement de les plantes sense arribar a la concentració tòxica de cap element (Foth,H.; Boyd E.), que en realitat presenta una gamma de situacions molt diferents.

S’apliquen els fertilitzants perquè els nivells baixos en nutrients resulten rendiments més  baixos. Ara bé, hi ha un nivell segons el qual ja no es detecten variacions del rendiment entre les diferents aportacions. Els fertilitzants aporten N, P, K, Ca, Mg, micronutrients i matèria orgànica. D’altra banda, un ús incorrecte dóna lloc a l’excés de cost productiu, excés N i P en sòls i aigua, així com de matèries pesants: Cd, Zn, Cu.  El ponent va destacar que per assolir l’equilibri cal normativa i control, coneixement del sòls –edafologia-, fer assajos i models de predicció, canvis de gestió, rotació, preservació de mosaics així com molta formació. A hores d’ara disposen d’un ventall de noves tecnologies i d’altres ja consolidades que ajuden a la gestió òptima de l’ús de fertilitzants, per minimitzar els riscos. Aran va fer una comparativa entre els adobs minerals i els orgànics.

Els adobs minerals són exhauribles, però ja tenen xarxes de distribució consolidades i són fàcils de transportar i aplicar. Tanmateix, el consum està molt vinculat als preus i tenen els riscos ja esmentats. Quant als adobs orgànics, són subproductes d’obtenció “de proximitat”, de producció continuada i de gran diversitat, amb una aportació de MO molt variable, tot i que tenen una logística d’emmagatzematge, transport i aplicació més complexa, i podem considerar  la xarxa de distribució en construcció. S’ha de parar atenció a les dosis si no hi ha cost, i l’exigència de control de composició sistemàtic.

Felipe Macías, Universidade de Santiago de Compostela, Tecnosòls a carta.

El ponent va posar sobre la taula que el repte d’alimentar una població mundial creixent suposa trobar nous sòls aptes per al conreu o intensificar la capacitat productiva dels sòls agraris existents. Macías va proposar fer servir el coneixement que tenim sobre com la natura ha format els sòls per accelerar alguns dels processos que poden millorar el rendiment de les collites, elaborant així tecnosols (sòls tècnics a la carta), en funció de les necessitats particulars de cada cas.

Macías proposa que aprenen dels sòls ja que hi ha més de 300 grans tipus de sòl al món i cadascun té mecanismes d’estabilització de la matèria orgànica. Alhora, els sòls poden servir de model per aprendre a estabilitzar la matèria orgànica dels residus durant períodes llargs, només hem d’aprendre dels seus mecanismes d’estabilització de C i aplicar-lo a la gestió de residus. Així poden fer sòls –tecnosòls- a la carta amb les propietats adients per resoldre els diferents problemes que afecten a les aigües i als ecosistemes que hem afectat fent activitats de mineria, industrials o obra civil.

El ponent exposa alguns dels exemples com ara:

1. Tecnosòl àndic pioner en les runams de la mina de lignit de As Pontes
2. Zones humides reactives que retenen, oxiden-redueixen i metabolitzen-
3. Recuperació de plataformes i talussos  amb tecnosòls sambaquí. Mina de Touro

  En concret, exposa la capacitat del tecnosòls, biocarbons i zones humides reactives (amb l’ajut de bacteris i fongs) per recuperar i evitar impactes en els sistemes (sòls, aigües i ecosistemes contaminats o degradats) amb les funcionalitats següents:

• Neutralitzar àcids i bases
• Taponar
• Reduir
• Absorbir i segrestar anions d’adsorció específica (arseniats, fosfats, seleniats, sulfats)
• Immobilitzar metalls pesants
• Incrementar la fertilitat
• Depurar aigües hiperàcides amb anions i metalls tòxics
• Segrestar carboni
• Reduir impactes d’erosió i sequera
• Incrementar l’activitat i la biodiversitat
• Afavorir la formació de paisatges estables i autosostenibles amb valors naturals i capacitat productiva

 

Runam de la mina d’urani de Saelices

Taula rodona, moderada per Josep Maria Alcañiz, CREAF

A banda de Felipe Macías a la taula, es van afegir Jaume Boixaderes, cap del Serveis de Sòls i Gestió Mediambiental de Producció Agrària, de la Generalitat, i  Jordi Puig Roca, de la Xarxa Custòdia del Territori.

Boixaderas va defensar que és impossible evitar impactes sobre les propietats dels sòls si volem mantenir la capacitat alimentària que els exigim amb una població creixent en nombre i en demandes. En la mateix línia que Macías va exemplificar amb alguns sòls antròpics poc coneguts, per exemple a l’Amazònia: el ”camellons” precolombins una modificació de drenatge i fonamental pel cultiu: Llanos de Moxos amb 200.000 km^2.

Jordi Puig va argumentar que aquesta capacitat alimentària es pot mantenir dintre d’uns marges molt positius amb pràctiques d’agroecologia que redueixen en bona mesura aquests impactes i afavoreixen la conservació de la biodiversitat. Va remarcar que a l’àmbit de medi natural no sempre un sòl amb grans aptitud productives es biodivers. Ara bé, el que ens aporten els sòls que alberguen zones d’alt valor natural són:

• Fixació de carboni atmosfèric i lluita contra el canvi climàtic
• Producció de biomassa per a la fauna i flora silvestre
• Increment de la qualitat de l’aire
• Més retenció d’aigua i reducció de l’erosió
• Manteniment de la biodiversitat i del patrimoni natural

  Les intervencions del públic van servir per demanar un debat seriós multisectorial per prioritzar els serveis que volem que ens donin els nostres sòls, i per reclamar que es facin estudis a molt més llarg termini del que s’estan fent, per evitar extreure’n conclusions que poden resultar errònies de cara al futur.

Autors

Redactat de la noticia: Marga Torre

Per saber-ne més: Albert Naya Díaz