El Cenit organitza el curs “Innovacions en el disseny i operació de sistemes de transport públic urbà” a càrrec del professor Juan Carlos Muñoz de la Universitat Católica de Chile i director del Bus Rapid Transit Centre of Excellence de la Fundación Volvo. 3 i 4 de setembre

• Cercle viciós del transport públic
• Exemples i problemes comuns
• Sistemes de guiat automàtic i conclusió
• Metro en Santiago
• Objetivos de Transantiago
• Autors

Cercle viciós del transport públic

El professor Juan Carlos Muñoz descriu els sistemes Bus Rapid Transit (BRT) com a sistemes moderns de transport públic basats en autobusos que busquen posar fre en l’ús de l’automòbil, que tenen un nivell de servei i capacitat comparables amb els sistemes de metro. D’altra banda, per mantenir la flexibilitat i els costos dels sistemes d’autobusos, s’ha de proporcionar un servei més eficient i que doni més confiança que els sistemes tradicionals d’autobusos.

Fins ara els sistemes BRT s’han implementat principalment a Àsia i a Amèrica Llatina, tot i que alguns només parcialment. Les característiques d’aquest servei són:

1. Vies de circulació:
   1. Pistes exclusives per autobusos que eviten accidents.
   2. Sense congestió es redueixen els temps de viatge.
   3. Més regularitat en els temps de pas.
2. Estacions:
   1. Protecció i comoditat per als passatgers.
   2. Zones de prepagament que redueixen les aturades dels autobusos i els carreguen homogèniament.
   3. Plataforma a nivell de l’autobús per facilitar l’accés i controlar l’evasió.
3. Vehicles:
   1. Alta capacitat per transportar passatgers.
   2. Comoditat i satisfacció durant el viatge.
   3. Menys contaminació atmosfèrica i acústica.
4. Estructura de serveis:
   1. Flexibilitat segons les necessitats del viatge.
   2. Autobusos expressos, serveis especials per franges punta.
   3. Els viatges requereixen, normalment, transbordaments.
5. Sistema de pagament:
   1. El pagament amb targetes és més ràpid i segur.
   2. Integració de pagament amb d’altres sistemes.
   3. Flexibilitat de pagament per trams o distància.
6. Sistemes d’informació:
   1. Informació en temps real del sistema.
   2. Usuari: temps d’espera, freqüències i recorreguts.
   3. Operador: control i regularització d’autobusos.
7. Tecnologies avançades:
   1. Coordinació de la xarxa semafòrica.
   2. Controls d’intervals en temps real.
8. Identitat i marca
   1. L’acceptació determina l’èxit del sistema.
   2. Disseny i implementació juntament amb els usuaris.

Cercle viciós del transport públic:

Cal que els autobusos es tornin més atractius per als automobilistes.

Aquest cercle no afecta al metro. Es pot oferir un servei similar al del metro però amb autobusos?

Exemples i problemes comuns

Hi ha exemples en funcionament que poden oferir:

• Alta velocitat comercial: Istanbul 42 km/h
• Alta capacitat: Bogotà –Transmilenio  90 km de vies, 1,8 milions pax/dia
• Alta productivitat Guangzhou (Xina) 35.800 pax/dia/km, Guadalajara (Mèxic) 3.100 pax/dia/bus

  Els problemes comuns:

• implantació precipitada
• planejament financer massa ajustat
• nivells d’ocupació massa elevats – baixa qualitat de servei als usuaris
• deteriorament ràpid de la infraestructura
• demores en la implantació de components tecnològics
• visibilitat elevada dels accidents

  El BRT del futur:

• un component més de xarxes integrades
• accessos de vianants i de bicicletes segurs
• bicicletes i automòbils compartits integrats a les estacions
• sistemes de guiat automàtic – físic, magnètic, òptic, (com mostren les imatges)
• sistemes de prioritat semafòrica (TSP)
• carrils d’autobusos intermitents (intervals de més de 3 minuts)

Sistemes de guiat automàtic i conclusió

• tecnologies de propulsió avançades,
  • elèctrics d’alta autonomia o recàrrega ràpida preparada,
  • recàrrega solar;
• tecnologies de la informació:
  • prioritat semafòrica avançada,
  • control automatitzat: retenció, extensió del verd, restricció d’accés,
  • equilibri dinàmic de l’oferta i la demanda –serveis múltiples-;
• tecnologies associades al pagament:
  • validació sense torns,
  • moneders en telèfons mòbils, PDA,
  • tarifes diferenciades per distància, franja horària, dia de la setmana;
• sistemes d’informació a usuaris:
  • informació directa a telèfons mòbils, PDA,
  • panells electrònics dinàmics: proper bus, contingències.
• integració amb desenvolupament urbà:
  • terminals integrades amb desenvolupament institucional, comercial i residencial;
• contractes que tenen com a base el grau d’assoliment:
  • actualització tarifària amb fórmula basada en aportaciones,
  • subsidis operacionals a la demanda envers grups vulnerables.

  En conclusió, els BTR han tingut un gran progrés especialment a la darrera dècada, alguns dels problemes que li han esdevingut són per causa de les restriccions econòmiques i institucionals. Tot i així, té un futur brillant que es basa en la tecnologia, en la seguretat, en les baixes emissions, en la millor accessibilitat i que realment és eficient en costos. Segons paraules de Luis Gutierrez, EMBARQ

<< En el futur, els metros seran considerats els BRT sobre vies >>

Metro en Santiago

Experiències en TranSantiago

El desafiament de la integració operacional i tarifària de sistemes de transport públic. L’experiència de Santiago de Xile.

Transantiago ha estat segurament la modernització d’un sistema de transport públic més radical que se ha implementat en una ciutat, amb:

• noves empreses,
• nous autobusos,
• sistema de control d’autobusos,
• integració tarifària entre serveis,
• nous serveis,
• nova tarifa i
• pagament mitjançant targeta sense contacte.

  L’opinió de molts ha estat:

<< la pitjor política pública implementada en la història de Xile>>

Aquest gràfic presenta la situació i l’evolució del transport públic a Santiago:

 

Objetivos de Transantiago

Transantiago tenia com a objectiu central la modernització del sistema de transport públic a la ciutat:

 

• Mantenir i augmentar la seva participació en els viatges a la ciutat.
• Millorar la qualitat del serveis cap als usuaris.
• Oferir un sistema sostenible des de les perspectives econòmica, social i ambiental.

  Per assolir aquest objectiu:

• Exigir la formació de grans societats anònimes, 15 unitats (10 empreses) concessionàries de vies.
• Conductors amb millors condicions laborals, que reverteix amb un tracte igualitari cap als usuaris. Abans el sou del conductor podia dependre del tipus de passatge.
• Sistema de transport integrat des del punt de vista físic, operatiu i tarifari.
• Reduir significativament els quilòmetres recorreguts i la flota necessària.
• Fer un ús extensiu del metro i de les noves extensions.
• Autobusos moderns, amplis i amb facilitats pels discapacitats que s’incorporen gradualment.

  Les característiques del pla:

 

• Preveu un mitjà de pagament intel·ligent, que elimina pràcticament els diners en metàl·lic en els autobusos.
• Arriba als objectius estratègics dels plans de conservació del medi ambient.
• Incorpora un sistema d’informació a l’usuari de transport.
• Estableix corredors estratègics per a autobusos i modernitza els punts de transbordament i d’espera.

   

Autors

Redactat per: Marga Torre

Per saber-ne més: Sergi Sauri