Introducció

L’exposició Catalunya Ciutats organitzada pel Departament ens dona una visió del fet urbà al territori català al llarg dels últims cent anys, per acabar mirant cap al futur. La mostra fa servir l’art com a mitjà per fer-nos arribar els valors del món rural i natural a través d'obres en diferents suports tècnics i amb el contrapunt entre peces històriques i d'art contemporani d'artistes com Perejaume,, Joan Fontcuberta i Marcel·lí Antúnez, entre d'altres.


Exposició Catalunya Ciutats


Mostra

La mostra parteix del concepte noucentista de la Catalunya Ciutat, que amb l’objectiu d’acabar amb el desequilibri entre la Catalunya rural, empobrida i sense serveis, i la Catalunya urbana, culta i oberta al món, es comença a desenvolupar per la Mancomunitat, ara ja fa cent anys, fins arribar als nostres dies. Com a resultat, avui tenim un conjunt de ciutats mitjanes, connectades i que proporcionen serveis a la població del voltant, per compensar així el gran pes de Barcelona. Però tot això té un preu: la degradació mediambiental, l’explotació dels recursos, l’aparició d’uns espais buits allà on acaben les ciutats i que  cal integrar-los amb el món natural.

  L’estudi de la relació entre les ciutats i el territori s’estructura en quatre àmbits:


El somni noucentista

  1. El somni noucentista. La “Catalunya Ciutat” és un país on les oportunitats del món urbà s’estenen pel conjunt del territori superant definitivament les diferències entre la Catalunya urbana, moderna i europea, i la Catalunya rural, empobrida i mancada de serveis. Amb el noucentisme, els ideals polítics i ètics convergeixen amb els artístics, cultura i política es donen la mà compartint objectius comuns: modernització i construcció nacional en un marc europeu i mediterrani.

    ' ' 

 

Plànol del Jardí Forestier-Laribal (Arxiu Contemporani)

Plànol del Jardí Forestier-Laribal (Arxiu Contemporani).


Catalunya ciutats

  1. Catalunya ciutats.  Al 1914 es crea la Mancomunitat que suposa l’inici dels estudis territorials a Catalunya, però no és fins l’any 1931, amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, que s’encarrega de l’ inici del planejament territorial a casa nostra, amb metodologia moderna i visió global, tant des del punt de vista territorial com sectorial i funcional. El model urbà a Catalunya és clar: una gran ciutat, potser desmesurada, que juga a la lliga de les grans urbs a nivell global, i a banda, a una xarxa de ciutats madures,  ben connectades, que conserven la seva personalitat i actuen com a centres de serveis al territori.


Pla general d'obres públiques any 1935.

Pla general d'obres públiques any 1935.


Llums i ombres de la modernitat

  1. Llums i ombres de la modernitat. Les ombres de la modernitat, són tots aquells mitjans o processos que porten les societats dels països desenvolupats a un avenç sense precedent, però que suposen un malbaratament de recursos i una degradació del medi ambient que el fan insostenible en el futur i inviable com a model a imitar per la resta del món en vies de desenvolupament.
Reducció de glaceres

Reducció de glaceres.


Un nou paradigma

  1. Un nou paradigma. Actualment apareix una nova sensibilitat, que davant de tot allò que és natural, ha transcendit la voluntat de preservació: ja no només es tracta de trobar solucions tecnològiques que ens permetin mantenir els nostres estàndards de benestar intentant malmetre el mínim possible el medi ambient. Ara, la cura per tot allò que és natural té un component afectiu, cultural. Es proposa que, en el futur, no es llegeixi el territori com una agregació discontínua de realitats aïllades, sinó com una sèrie de paisatges, totalment modificats per la mà de l’home, on els processos naturals i els artificials es barregen en simbiosi i on es trenquen les barreres definitives entre el que és biològic i artificial, natural i urbà, entre la ciutat i el camp.


Ruralitzant les ciutats

Ruralitzant les ciutats.


Projecte Catalunya Ciutats

A part de l’exposició, actualment al Museu Marítim de Barcelona fins el 12 d’abril, en paral·lel, Catalunya Ciutats ha comptat amb una sèrie de cinc debats que s’han celebrat entre gener i març, els continguts dels quals quedaran recollits al catàleg de la mostra que es publicarà al mes d’abril.

  Per a conèixer en profunditat el projecte us adrecem a la web de Catalunya Ciutats, http://catalunyaciutats.cat/ .


Autors

Redactat per: Roger Subirà i Cristina Gil

Per saber-ne més: Roger Subirà

Back to Top

Informació del document

Publicat a 29/04/15
Acceptat a 29/04/15
Presentat el 29/04/15

Volum Notícies, 2015
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Planificació territorial

Prospecció de referència

Paisatge

Gestió integrada del paisatge

Planificació urbanística

Planificació i gestió compartida

Eixos instrumentals

Observació territorial, ambiental i climatològica

Observació dinàmica

Localització

Puntuació document

0

Visites 3
Recomanacions 0

Compartiu aquest document