Innovar al sector públic, segons Alfons Cornella

Innovar no té res a veure amb tenir una idea brillant i punt. Cal un mètode, un procés i establir unes analítiques per valorar el seu èxit o fracàs.

Alfons Cornella, un dels màxims experts en innovació del país, ens ho explica en una sessió del programa de formació de la Diputació de Barcelona. Podeu veure el vídeo sencer aquí, però a continuació us en fem un resum.

Segons Alfons Cornella, és un moment dolç per a la innovació: la pandèmia ha mostrat que és necessària, perquè l’entorn és complex i canviant. Tot i això, la innovació segueix trobant obstacles. Quan hi topem, cal adoptar l’actitud de resposta adequada per sortejar-los amb èxit. Els principals són els següents.

Quatre obstacles... i quatre respostes

1. El dia a dia. La intensitat de la feina de base ho impedeix.

→ Incorporar la innovació en el dia a dia. Fer que la innovació formi part del procés de fer les coses, posar-la fàcil.

2. Focus excessiu en la creativitat. La innovació no consisteix en tenir idees (només) sinó que és una sistemàtica per generar valor.

→ Disposar d’eines per innovar. Cal definir moments, lloc, mecanismes de presa de decisió, formes de fer propostes i desenvolupar-les progressivament més enllà de la idea inicial.

3. No hi ha un únic mètode sistemàtic. No se sap quin mètode aplicar i no es converteix en un procés incorporat en l’activitat del dia a dia.

→ Cèl·lules centrades a fer propostes. El salt en innovació es fa quan es generen cèl·lules d’innovació (persones de diferents llocs de l’organització que tenen la responsabilitat d’impulsar-la) que tenen la missió de fer propostes que generin valor, amb valoració dels costos i de l’impacte que suposarien.

4. Mètriques d’innovació gens evidents. No es coneix el resultat generat per l’aplicació de la innovació.

→ Tenir una resposta per al “i a mi què?”. Visibilitzar què en traurà cadascú, aclarir què n’obtindrà qui hi participa. Això pot passar per sentir-se partícip de fer progressar el valor que es dona al ciutadà i/o tenir millores professionals o personals.

Deu idees clau per innovar

Alfons Cornella destaca deu aspectes a tenir en compte per innovar de la millor manera possible, que es poden aplicar al sectors públic... i arreu.

1. Necessitat de resoldre un problema. La innovació funciona millor quan el problema a resoldre per qui rep el servei i per qui l’ofereix està clar, no quan sorgeix d’idees sense necessitat. Cal fer “mineria de problemes”. Preguntar als destinataris del servei. O entendre les queixes com a font d’informació per a la innovació. En aquest sentit, també s’ha de mirar què es fa a la resta del món per resoldre aquest problema.

2. Obertura a les oportunitats. La innovació ho és i és més fàcil en el moment adequat. Detectar l’oportunitat és estar atents a resoldre de manera més eficient problemes nous que apareixen al voltant. Per tant, cal estar sintonitzant amb les tendències i les predisposicions de la gent per encertar la innovació adequada. Per exemple, la mobilitat com a servei –que va sorgir a Finlàndia i ara està en auge– apareix en un moment en què més gent està vivint a nuclis rurals almenys alguns dies a la setmana.

3. Augmentar l’eficiència. La innovació consisteix a ser més productiu. En el sector agrari això es notarà en els propers anys, ja que el problema d’alimentar més població farà l’agricultura més intensiva i tecnològica. La productivitat és INPUT (valor per al client, que es pot mirar d’augmentar, per exemple fent les coses diferent) / INPUT (eficiència en els recursos, que es pot mirar de disminuir, per exemple amb tecnologia).

4. La innovació és construir diferència. El client, quan pot escollir, escull per factors diferencials. En el sector públic aquest factor no aplica tant. Però sí que aplica entendre que l’administració ha d’ajudar a crear les condicions de territori que permetin a les empreses diferenciar-se a nivell internacional.

5. El punt crític és el valor que aporta. La piràmide d’elements de valor presenta els 30 elements que una persona generalment percep que aporten valor quan se li fa una proposta. S’organitzen per nivells: funcional, emocional, vital i transcendental. Cal tenir clar quins a valors estem apel·lant i volem aportar en la nostra proposta.

6. La innovació demana equips diversos i àgils. La innovació no es fa en organitzacions, sinó en petits equips amb persones molt diferents. I cal que tinguin una relació directa amb el ciutadà perquè això permet entendre què és el que aquest no està entenent com a valor i com es pot modificar. I cal també incorporar talent dins i fora de l’organització. És a dir, envoltar-se de gent activa, inquieta i intel·ligent que sigui capaç d’idear coses que un no pot imaginar per si sol. Les empreses s’envolten de start ups, i les administracions també ho haurien de fer. Així absorbirien innovacions que es generen al seu entorn.

7. La innovació funciona millor quan és sistemàtica. Cal partir del model de negoci –que en el cas de l’administració és el model de serveis– i explorar nous models de negoci. A partir de l’anàlisi de costos i beneficis i la identificació de què es fa bé, què no i quines oportunitats hi ha, es poden determinar els pains&gains (problemes i oportunitats). Hi ha molts mètodes però cal aplicar una metodologia i formar cèl·lules que l’executin i acaben en el prototipatge.

8. La innovació requereix exploració i experimentació. No hi ha altra manera de trobar una bona idea que tenir moltes idees i descartar les dolentes, deia el Nobel Linus Pauling. Per tant, l’error forma part del procés. I el procés no consisteix a aïllar-se un temps per trobar una solució definitiva sinó a iterar a partir de prototipar i testejar per acostar-se a la millor solució.

9. Com mesurar la innovació? Hi ha molts tipus d’indicadors. A grans trets es divideixen en indicadors d’input (que mesuren idees o iniciatives d’innovació) i indicadors d’output (que se centren en el que han generat finament aquestes idees). Globalment, la més utilitzada és la ISR (innovation sales rate), que mesura el percentatge de vendes de l’empresa de productes llançats en els darrers 3-5 anys. Caldria trobar l’indicador més adequat al sector públic: reducció de tràmits, estalvi de temps al ciutadà, satisfacció de l’usuari... A part de la mesura, cal donar importància al reconeixement i donar un retorn als qui la impulsen, ja que els exigeix esforç i temps.

10. Com començar? Quatre consells:

1.Observar (no interrogar) els ciutadans i detectar què els importa més o els funciona pitjor.

2. Observar al voltant com es resol en les organitzacions de la resta del món.

3. Fer experiments. S’avança fent prova i error.

4. Centrar-se en aportar valor, no en factors secundaris (estètica, tecnologia...).

Conclusions

A tall de conclusió, Cornella destaca dues reflexions.

1. Els propers anys seran molt complicats. Perquè canviarà radicalment l’estructura mundial i els països que ocuparan les primeres posicions seran asiàtics i americans. Els europeus baixaran de posició, ja no ocuparan el centre del món i caldrà tenir una mentalitat molt més oberta al que ve de l’exterior.

2. Hi haurà una coagulació de recursos. El món globalitzat propiciarà que poques organitzacions domini els sectors i per tant caldrà tendir a establir col·laboracions i xarxes. El sector públic té una funció que no s’espera en els propers anys: facilitar la col·laboració del sector privat i haurà d’ajudar-lo a configurar una oferta competitiva a nivell internacional.

Si us ha interessat, aquestes idees estan desenvolupades al llibre d’Alfons Cornella Como innovar sin ser Google.

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà