El 12 de gener de 2021es va celebrar en línia la jornada tècnica Ciència ciutadana i natura, que tenia per objectiu presentar el projecte Ciència ciutadana i natura iniciat el 2020 i la primera proposta de pla d’acció per desplegar-lo durant l’any 2021. També es va presentar la Comissió per a l’impuls de la ciència ciutadana i natura (CICCNA) que es va crear en el marc del projecte a finals de 2020.
La jornada va incloure també la taula rodona “Quina contribució pot tenir la ciència ciutadana en la conservació de la natura?”. El programa detallat de la jornada es pot veure a continuació. La gravació de l’acte es pot visualitzar aquí.
Contents
La ciència ciutadana, en context
A la benvinguda, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles va destacar la importància creixent que han anat cobrant els projectes de ciència ciutadana al llarg del temps, i la seva valuosa contribució en l’elaboració de diagnosis sobre el patrimoni natural tan importants com els informes sexennals de seguiment de l’aplicació de les directives Ocells i Hàbitats presentats el 2019 o l’informe Estat de la natura 2020.
També va subratllar que una nova eina ve a sumar-se a les tres eines clau de les quals s’han dotat les polítiques de protecció de la natura en els darrers temps (l’Agència de la Natura, l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i el Fons del Patrimoni Natural ): es tracta de la CICCNA. La ciència ciutadana ha de ser un instrument bàsic de la recopilació d’informació, i de manera sostinguda en el temps. També permet formar i conscienciar persones i generalitzar una actitud de cura de la natura. El repte és molt estimulant i el premi, de tothom i de ningú, molt ambiciós: revertir la situació preocupant de pèrdua de biodiversitat. Cal molta gent i programes ben dissenyats que donin retorn a la gent i que tinguin rigor i utilitat per ajudar a revertir la situació.
El projecte Ciència ciutadana i natura
Josep Planas, sub-director d’Informació i Foment de la Sostenibilitat, va presentar el projecte Ciència ciutadana i natura, emmarcat en l’Estratègia del Patrimoni natural i la biodiversitat.
El projecte té 3 objectius:
- 1. Promoure nous projectes de ciència ciutadana, especialment per omplir la manca de coneixement en determinats àmbits.
- 2. Interrelacionar i crear sinèrgies entre projectes de ciència ciutadana existents.
- 3. Difondre els projectes de ciència ciutadana per ampliar la implicació de la gent.
Les quatre línies d’actuació principals del projecte són les següents:
La primera línia, la creació d’un grup de treball estable, ha desembocat en la creació a finals de 2020 de la Comissió per a l’impuls de la ciència ciutadana i natura (CICCNA), amb dos objectius generals principals:
- 1. Coordinar les accions de ciència ciutadana i natura a Catalunya, creant sinergies entre els actors implicats.
- 2. Dinamitzar la ciència ciutadana per la natura acordant un marc de treball conjunt i desenvolupant accions de promoció i consolidació.
Els seus objectius específics se sintetitzen a la imatge següent:
Els membres de la CICCNA pertanyen a la Generalitat de Catalunya però també a centres de recerca, entitats ambientals, institucions que impulsen projectes de ciència ciutadana o unitats vinculades a la universitat, de manera que es pugui garantir la qualitat i la transversalitat de les aportacions en pro d’una ciència ciutadana de qualitat i activa en l’àmbit de la natura:
La primera proposta de pla de treball del 2021 consta bàsicament de 4 actuacions estratègiques:
L’aparador virtual d’iniciatives de ciència ciutadana i natura ja està disponible aquí. S’ha creat a partir d’una actualització i ampliació del portal FEM NATURA, que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona va elaborar en motiu de l’exposició SOM NATURA i serà dinàmic, amb l’objectiu de créixer per incloure tota activitat existent o de nova creació. Inclou un buscador per trobar activitats d’interès en determinats àmbits temàtics.
La ciència ciutadana, a debat
Lluís Brotons, investigador que coordina l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, va moderar la taula rodona virtual entre:
- Rosa Arias, (fundadora de l’start-up Science for Change que impulsa projectes de ciència ciutadana en l’àmbit ambiental)
- Diana Escobar (responsable dels programes de ciència i innovació de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona)
- Joaquim Garrabou (investigador de l’Institut de Ciències del Mar - ICM-CSIC i coordinador de la plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar)
- Anna Ramon (cap de comunicació del CREAF).
Sota el títol Quina contribució pot tenir la ciència ciutadana en la conservació de la natura?, la taula va llançar tres preguntes als convidats:
- 1. Quins són els objectius a assolir pels projectes de ciència ciutadana? Els objectius que els ponents van apuntar incloïen:
- Ampliar el coneixement científic, tant a partir d’objectius fixats top-down com bottom-up, en nombrosos camps (des de la qualitat de l’aire fins al canvi climàtic o el seguiment d’espècies).
- Sensibilitzar i arribar a nous públics, de manera que el coneixement científic permeti valorar i estimar i, per tant, protegir la natura.
- Integrar el component humà, és a dir, incorporar les diverses comunitats de persones i motivacions interrelacionades, a l’articular els projectes de ciència ciutadana.
- Acostar la complexitat de la gestió del medi natural i el rol dels científics a la població general
- Generar comunitat, entre centres de recerca, entitats ambientals o fins i tot individus tant per generar sinergies (compartint metodologies o coneixement, per exemple) com per generar sentiments de pertinença i compromís a llarg termini.
- Harmonitzar i donar coherència a les dades, per tal que no s’atomitzin i puguin donar lloc a coneixement consistent.
- 2. Quins exemples podrien servir per subratllar els trets principals dels projectes de ciència ciutadana? Alguns dels projectes posats com a exemple van ser:
- Prismàtic, una plataforma de coneixement per facilitar el coneixement derivat de la recerca per a la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat
- Observatoris ciutadans de papallones en coordinació amb l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB, per obtenir informació sobre la biodiversitat urbana.
- Mapa sonor del Raval, que va començar amb un afany reivindicatiu i ha generat un interès en els participants per aprofundir en el coneixement en temes de perfils sonors i contaminació acústica.
- Projectes de recollida i caracterització de plàstics dirigits a la comunitat educativa de la costa de Catalunya i Comunitat Valenciana.
- Projecte de seguiment de la mortalitat de la gran nacra, que s’ha nodrit en bona part d’observacions fetes per la ciutadania.
- Repositoris de la UE (que ja indiquen que la ciència ciutadana és la primera font de dades de molts projectes europeus i contenen centenars de projectes) com són SciStarter i Zooniverse.
- 3. Quins són els principals reptes a afrontar per la comunitat de comunitats de ciència ciutadana avui en dia? Es va apuntar com a temes clau a tenir en compte:
- Tenir un mapa d’actors rellevants inicial, ja que permet construir comunitat.
- Treballar el vincle de les persones amb el seu entorn, que pot tenir escales diverses, des de la més local a una de més global.
- La immediatesa d’aportació de dades que permet la ciència ciutadana gràcies als mitjans tecnològics disponibles.
- La necessitat de motivació de les persones participants, ja que la ciència ciutadana d’una banda permet implicar tothom, però de l’altra pot atomitzar-se i fer proliferar protocols, missatges i instruments que generin paràlisi o simplement desinterès.
- Aportar un component humà i anar on hi ha la gent, per facilitar involucrar les persones en els projectes.
Autors
Redactat per: Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més: Núria Capdevila, Anna Estella, Montse Écija, Cristina Palés i Josep Planas
