El 24 i el 25 d’octubre de 2019 es va celebrar a Sabadell el I Congrés de Qualitat de l’Aire per debatre sobre aquesta qüestió amb experts i persones implicades de diferents sectors, en un moment en el qual es constata que la situació a Catalunya (en especial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però no només) és greu i requereix adoptar mesures contundents.
- La catalització
- La cristal·lització
- Les veus
- La reacció en cadena
- Redacció de la notícia i més informació
Contents
La catalització
L’Ajuntament de Sabadell va impulsar aquest esdeveniment, que de seguida va aglutinar en l’organització les principals administracions amb competències en la matèria: la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’assessorament tècnic constant va correspondre a un comitè tecnicocientífic d’alt nivell integrat per l’ISGLOBAL, el CSIC, l’Agència de Salut Pública, l’Ajuntament de Barcelona, la Plataforma de Qualitat de l’Aire i l’Autoritat Metropolitana del Transport.
La cristal·lització
El Congrés va condensar en un programa interessantíssim i molt dens a 95 ponents de relleu científic nacional i internacional. Les 22 sessions de treball –algunes en plenari i d’altres en paral·lel- es van repartir en 7 àmbits temàtics:
- Salut
- Emissions
- Mobilitat
- Urbanisme
- Fiscalitat
- Educació i sensibilització
- Avaluació i modelització
Com a complement a les ponències, a l’espai central de la Fira de Sabadell es va instal·lar una zona expositiva amb solucions tecnològiques dels patrocinadors i presentacions professionals preseleccionades pel comitè tècnic.
El congrés va ser un èxit d’assistència, amb un públic nombrós a totes i cadascuna de les sessions que es van estendre al llarg d’un dia i mig.
Els companys de la Sub-direcció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica
Les veus
Les sessions en les diferents sales van reunir veus molt destacades des de diferents punts de vista. Les presentacions es poden consultar a la pàgina web del Congrés.
Entre les ponències més destacades, cal esmentar la de Martin Williams, del King’s College de Londres, que va donar una perspectiva internacional sobre la magnitud del problema de la qualitat de l’aire i va exposar el procés d’elaboració dels nous valors guia de l’OMS, actualment en curs. La qualitat de l’aire és el factor ambiental de risc més important per a la població mundial, i és responsable de 50 milions de morts anuals al món i d’unes 790.000 morts anuals a Europa, principalment a les grans ciutats (i, per tant, té un impacte superior al tabac, la SIDA o l’alcohol).
La revisió dels valors estàndard que va començar a fixar l’OMS el 1999 aquesta vegada s’està abordant de manera molt més profunda i estructurada. S’espera que es fixin recomanacions respecte concentracions màximes de contaminants com fins ara però també sobre corbes de resposta i efectes en la salut, que s’ampliïn amb recomanacions qualitatives sobre la pols del desert i, potser, que s’afegeixin recomanacions relatives als components de les partícules en suspensió fines i ultrafines (PM i UPM).
Per la seva banda, des del Ministeri per a la Transició Ecològica, Maj-Britt Larka, va posar de relleu el repte que ha suposat fixar els sostres nacionals d’emissions, d’acord amb allò que estableix la directiva europea corresponent de l’any 2016. El treball va culminar amb l’aprovació el setembre de 2019 del I Programa Nacional de Control de la Contaminación Atmosférica amb horitzó a 2030. El Programa inclou 13 paquets amb 57 mesures que han de permetre reduir efectivament els nivells de molts contaminants, amb la marcada excepció dels compostos orgànics volàtils no metànics, que presenten moltes dificultats per reduir-se fins als nivells imposats.
Com a cloenda, Jordi Sunyer de ISGlobal va fer una ponència breu i contundent apuntant diverses conclusions:
- L’evidència científica sobre els efectes negatius de la contaminació atmosfèrica sobre la salut és clara, suficient i inequívoca. En base al principi de precaució seria necessari actuar sense demora.
- La diagnosi sobre l’estat de l’atmosfera és globalment nítida. Malgrat que pot faltar informació a escala local, cal reduir els vehicles a les ciutats i vigilar quins models de crema de biomassa es generalitzen per la seva contribució a les emissions de partícules.
- La necessitat d’actuar no només es basa en la concepció de l’aire com a bé. Cada vegada més es concep l’aire net directament com un dret de les persones. Cal actuar per salut i per benestar.
- La manera d’actuar principal és fixar estàndards. Però tenen limitacions: només es revisen periòdicament en base a nou coneixement i la monitorització es basa en l’estat de punts concrets i limitats.
- És imprescindible emprendre actuacions en 3 àmbits: mobilitat, urbanisme i hàbits de vida. Anem amb un retard molt greu, l’avantatge és que podem aprendre de les iniciatives i models d’intervenció precedents que han impulsat en altres llocs per evitar errors. Però no podem deixar passar més temps, cal actuar de manera urgent. Les ciutats han d’apostar clarament per construir un urbanisme saludable com al nord d’Europa i han de definir models de mobilitat que minimitzin el vehicle privat contaminant als carrers.
- La qüestió és complexa però es pot simplificar anant a l’essència: hi ha un conflicte de valors i interessos entre els valors que primen actualment –la comoditat i la velocitat– i els valors de futur –la salut i la sostenibilitat. En resum, cal repensar els valors individuals i impulsar els valors comuns.
La reacció en cadena
Jaume Enciso, de l’Ajuntament de Sabadell i en nom del comitè coorganitzador, va acomiadar els assistents assegurant que la idea és repetir el fòrum cada dos o tres anys i que la propera seu està oberta.
Redacció de la notícia i més informació
Redactat per: Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més: Jaume Enciso i Xavier Guinart
