Al maig es va donar a conèixer a París el darrer informe d’avaluació global de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), integrada per més de 130 països i creada l’any 2012 a instàncies d’una resolució de l’Organització de Nacions Unides (ONU) de 2010.

  El 21 de juny de 2019, el document es va presentar per primera vegada a Catalunya, en el marc d’una jornada visonable en línia que portava per títol la colpidora pregunta de “Ens estem quedant sols?”, coorganitzada pel Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS), el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CCTF).

   

L’informe

Els resultats d’aquest informe, elaborat durant tres anys per 145 experts de 50 països, són demolidors. Lluís Brotons, titular del CSIC a la unitat mixta InForest (CTFC-CREAF) i observador a l’IPBES, i Unai Pascual, professor Ikerbasque al Centre per al Canvi Climàtic del País Basc i el Centre pel Desenvolupament i el Medi Ambient de Suïssa, van resumir el procés d’elaboració del document i les conclusions principals que apunta.

  Segons l’IPBES, com van destacar els titulars de la premsa mundial quan es va fer públic l’informe, prop d’un milió d’espècies es troben amenaçades d’extinció. Però l’avaluació feta per l’informe és molt més profunda i va molt més enllà d’aquesta dada. En l’anàlisi més exhaustiva i rigorosa que mai s’ha fet de les relacions entre l’espècie humana i el planeta on habita es confirma que les tendències són clares, preocupants i completament insostenibles i que cal actuar amb urgència, de manera coordinada i transversal a totes les escales i en tots els sectors per revertir-ne les causes.

  La natura està a la base de la qualitat de vida humana però s’està deteriorant de manera generalitzada a tot el món. El terme no especialitzat que IPBES utilitza per designar els serveis ecosistèmics de la natura és “contribucions de la natura a les societats humanes”. Les dades mostren de manera clara i consistent que en les darreres dècades tots ells –ja siguin de suport, d’aprovisionament, de regulació o culturals- s’estan reduint dràsticament.

 

DGPAMN_Biod_taula1

 

 1. Tendències en les contribucions de la natura a les societats des de 1970

El teixit de la vida s’està encongint quantitativament, i deteriorant i simplificant qualitativament. Les taxes d’extinció i el nombre d’espècies amenaçades no ha parat d’augmentar. El nombre i varietats locals i races de plantes i animals ha disminuït de manera contundent. Des de 1970, l’economia global s’ha multiplicat per 4, el comerç mundial per 10 i la producció s’ha segregat espacialment del consum. L’estudi constata que els compromisos establerts en acords internacionals no s’estan complint: ens allunyem o ens mantenim estancats en el progrés cap a la majoria d’objectius d’Aichi de biodiversitat o cap als Objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. En definitiva, els factors de canvi ambiental s’han accelerat en els darrers 50 anys fins assolir unes taxes sense precedents i no estem reaccionant a temps.

  El model descrit a l’informe apunta a dos tipus de factors de canvi, els directes i els indirectes.

 

 2. Model de canvis ambientals dels ecosistemes

 

DGPAMN_Biod_taula2

Els factors de canvi directes són 5 i afecten en proporcions diferents els ecosistemes terrestres, aquàtics i marins:

  • canvi d’usos
  • sobreexplotació directa
  • contaminació
  • canvi climàtic
  • espècies invasores.

  Aquests factors, però, no poden ser combatuts eficaçment si no s’aborden els 4 tipus de factors de canvi indirectes que els provoquen:

  • canvis demogràfics i econòmics
  • decisions econòmiques i tecnològiques
  • mecanismes institucionals i de governança
  • conflictes i epidèmies globals.

  Tots ells configuren un model de relació (si no explotació) de la natura contraposat al model històric, que se sustentava en valors socials i cosmovisions molt diferents com, per exemple, els de les comunitats indígenes. En aquest sentit, Unai Pascual va destacar com a conclusió que si no s’actua des de la base del model de creences i valors, individuals i col·lectius, difícilment es pot provocar el canvi radical necessari per revertir les tendències d’empobriment de la vida planetària. Va anunciar que l’IPBES està elaborant un estudi sobre l’evolució global de les creences socials, el primer esborrany del qual s’obriria a aportacions en els mesos següents. Lluís Brotons, per la seva banda, recalcava la necessitat de canviar el paradigma econòmic actual basat en la transformació de recursos naturals per un sistema econòmic i financer intrínsecament sostenible i la necessitat d’estendre els exemples i les eines que ja existeixen a l’escala suficient i amb la coordinació entre diferents sectors per revertir els canvis.


La situació a Catalunya

Sergi Herrando, director científic de l’Institut Català d’Ornitologia i investigador associat al CREAF, va abordar l’estat de conservació de la biodiversitat a Catalunya, que coincideix plenament amb la pèrdua detectada a escala planetària.

  Els quatre seguiments amb més recorregut a Catalunya mostren una evolució heterogènia: el CBMS (papallones diürnes, 107 espècies) mostra un descens moderat, el SOCC (ocells i algunes especies de mamífers, 128 espècies) mostra una tendència estable, el SARE (amfibis i rèptils, 10 espècies) mostra tendència incerta i el SEMICE (petits mamífers, 13 espècies) mostra una tendència estable).

  El “Living Planet Index” –un indicador adoptat pel Conveni sobre la Diversitat Biològica i els Objectius d’Aichi– sí que inequívocament evidencia una tendència regressiva greu a Catalunya. L’indicador posa de manifest que durant el període 2002-2016 les poblacions de les 258 espècies de vertebrats i invertebrats objecte de seguiment han caigut un 22% (a nivell mundial es detecta un descens del 60% de les poblacions d’animals).

 

DGPAMN_Biod_taula3

   3. Evolució de l'LPI-Cat

Malgrat que té una representativitat limitada, l’LPI-Cat és un element d’avaluació sintètic, mediàtic, fàcil d’entendre i comparable a nivell internacional. Els principals reptes per seguir-lo desenvolupant són obtenir i integrar més dades, millorar la representativitat dels resultats, entendre millor la pressió de les condicions ambientals sobre les poblacions i, tot i que és una línia de treball incipient, elaborar escenaris de futur.

  El descens observat a Catalunya coincideix absolutament amb la majoria de seguiments basats en aquest índex. Les comptades excepcions es deuen a polítiques en matèria ambiental ambicioses, però sovint també a l’exportació de la petjada ecològica.

 

El futur

L’informe IPBES dibuixa tres escenaris de futur plausibles:

 

  • Optimisme econòmic (caracteritzat per un creixement econòmic ràpid i un baix nivell de regulació)

 

  • Competència regional (basat en un comerç important amb existència de barreres, que produiria una distància creixent entre rics i pobres)

 

  • Sostenibilitat global (generat per polítiques ambientals proactives i una producció i consum sostenibles)

 

DGPAMN_Biod_taula4

   4. Canvis en les contribucions de la natura (de biodiversitat, materials i de regulació) a les societats en els tres escenaris de l'informe IPBES

L’anàlisi mostra que només en el tercer escenari es podria observar certa recuperació de les tendències insostenibles. L’escenari 1 suposa agreujar fortament l’explotació material de la natura i continuar-ne reduint els serveis de regulació i la biodiversitat. A l’escenari 2 les tendències són les mateixes que en l‘escenari 1, amb petites diferències de valor. A l’escenari 3, l’explotació material creix però menys, la biodiversitat disminueix però menys i els serveis de regulació comencen a repuntar i es recuperen positivament de manera clara.

  El missatge és contundent: només a partir de canvis transformadors i sistèmics es pot assolir aquest tercer escenari. El benestar humà està indestriablement lligat a la qualitat dels sistemes naturals. Els canvis han de ser simultanis a diferents nivells, en especial en aspectes que ja recullen els objectius internacionals esmentats: nous models de producció i consum, creixement poblacional baix o moderat, adaptació i mitigació climàtiques compatibles amb la natura i socialment acceptables. L’acció ha de ser contundent, coordinada i global per adreçar les causes de la pèrdua de biodiversitat i revertir els processos de deteriorament que es detecten amb claredat.

 

L’acció a debat

Les dues taules rodones de cloenda, que van aglutinar experts destacats del món acadèmic, empresarial i polític, s’enfocaven a la centrar les prioritats d’acció per aturar la pèrdua de biodiversitat, tant pel que fa als esforços de recerca i coneixement com pel que fa a les accions polítiques, empresarials i socials.

  A la primera, moderada per Xavi Basora, ambientòleg i periodista d’Espai TReS, van debatre Jordina Belmonte, presidenta de la ICHN, Joan Pino, director del CREAF, Joaquim Garrabou, investigador de l’Institut de Ciències del Mar-CSCI, Sergi Sabater, professor de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG i ICRA, i Marta Pascual, investigadora de l’IRBio de la Universitat de Barcelona. Alguns elements destacats van ser:

 

  • la necessitat de consensuar una agenda compartida de recerca que permeti alinear esforços de manera més efectiva;
  • l’evolució de la visió estàtica del naturalisme clàssic cap a una visió dinàmica i funcional dels ecosistemes;
  • la insuficient monitorització de la situació actual i de les tendències, en especial dels ecosistemes menys alterats on sovint es poden detectar factors clau;
  • la urgència de passar a l’acció malgrat aquestes llacunes de coneixement, ja que totes les tendències apunten indefectiblement al deteriorament de la biodiversitat;
  • l’observació de la natura mateixa, que sovint aporta les solucions si se li proporcionen les condicions adequades per desplegar-les, i
  • la comprensió i correcció global de les causes indirectes dels canvis per poder dissenyar accions realment efectives a mig termini.


DGPAMN_Biod_esmorzar

  A la segona, moderada per Maria Josep Picó, periodista i professora a la Universitat Jaume I, van compartir punts de vista Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Sergi Tudela, director general de Pesca i Afers Marítims, Albert Camps, tinent d’alcalde i regidor de Medi Ambient i Espais Verds, Activitats i Obres i Projectes de l’Ajuntament de Granollers, Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la fundació Catalunya-la Pedrera, i Clara Rovira, responsable de Biodiversitat d’AGBAR. Els elements centrals de les aportacions van ser:

  • la necessitat de reconèixer col·lectivament que estem en un moment d’estat d’excepció en què ja no podem posposar l’acció;
  • la constatació de la por i la preocupació en les noves generacions i del poc camí recorregut en els temes ambientals en les darreres dècades i la necessitat urgent de “fer més amb menys”;
  • la urgència d’establir prioritats i enfocar els temes clau per assolir efectivitat en la conservació de la natura;
  • l’estratègia de consensuar accions transversals a les diferents polítiques, i a diferents escales administratives, i de plantejar una gestió adaptativa en lloc de plantejar mesures legals o objectius i mecanismes rígids;
  • la insuficiència d’implementar mesures de minimització i correcció dels impactes sobre la biodiversitat, i l’addició imprescindible de mesures compensatòries que en creïn de nova;
  • la dificultat de conscienciar i fer convergir els interessos de les persones, que es manifesta en conflictes d’interessos a escala local o global;
  • la implicació crucial, no només de l’administració, sinó de la societat en el seu conjunt per avançar;
  • la necessitat i utilitat d’incorporar nous professionals amb visions pluridisciplinàries, més enllà de les ciències naturals, en especial de ciències econòmiques i socials, i
  • el paper de l’empresa com a agent amb incidència sobre el territori, que implica que ha d’anar més enllà d’afavorir una economia circular i s’ha de concebre com a agent prestador de serveis ecosistèmics.


DGPAMN_Biod_prob

  L’alt interès suscitat per aquesta jornada, que va obligar a canviar la sala inicialment prevista per augmentar l’aforament, va portar els organitzadors a plantejar la possibilitat de reprendre i alimentar aquest fòrum de cara a la tardor de 2019.

 

  • IPBES és una plataforma intergovernamental independent creada el 2012 per millorar l’aplicació de polítiques de conservació i ús sostenible de la biodiversitat i de foment del benestar humà i el desenvolupament sostenible a partir de l’evidència científica. Actualment compta amb 132 governs membres i és l’equivalent en matèria de biodiversitat a l’IPCC en matèria de clima. Té quatre grans àmbits d’actuació: avaluacions d’experts que fan síntesi i crítica del coneixement disponible, suport a polítiques a través de la identificació de mètodes i eines, identificació de prioritats en capacitat, coneixement i dades i comunicació dels seus treballs.

 

Autors

Redactat per: Júlia Rubert i Tayà

Per saber-ne més: Eulàlia Comas, Anna Ramon


Back to Top

Informació del document

Publicat a 04/10/19
Acceptat a 04/10/19
Presentat el 04/10/19

Volum Notícies, 2019
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Planificació de la biodiversitat i del patrimoni natural

Tendències de la biodiversitat a Catalunya

Nous actors de la conservació

Nous objectes de conservació

Eixos instrumentals

Observació territorial, ambiental i climatològica

Observació dinàmica

Eixos transversals

Aspectes socials i culturals - dimensió social

Impacte social

Localització

Puntuació document

0

Visites 6
Recomanacions 0

Compartiu aquest document