La jornada “Natura i salut als parcs naturals” celebrada el 18 de setembre de 2019 al Museu de Ciències Naturals de Barcelona va visibilitzar diverses iniciatives per potenciar els beneficis de la natura sobre el benestar físic i emocional de les persones.

   

Context

A la presentació de la jornada, Jaume Vicens, sub-director general de Biodiversitat i Medi Natural, va subratllar que la creació dels parcs naturals a Catalunya va començar amb la caiguda del règim franquista, fortament vinculada a la protecció dels valors naturals. Més endavant la valoració d’aspectes més intangibles -lúdics, identitaris, paisatgístics…- va anar cobrant importància, com succeeix a països d’inspiració anglosaxona, i fins fa escassament una dècada no es va començar a parlar dels beneficis que aporten aquests espais a tota la societat. La confluència actual dels tres aspectes (valors naturals, valors socials i serveis ecosistèmics) ha de permetre redefinir la gestió dels espais naturals des d’un plantejament integral. I per primera vegada es considera la salut de les persones com un element que hi està fortament vinculat.

 

DGPAMN_acte


Sentant les bases

Justament amb l’objectiu de posar en valor la contribució de la natura a la salut de les persones la Xarxa de la Conservació de la Natura (XCN) va impulsar el cicle de debats Salut i natura. El cicle va constar de 3 jornades i 3 grups de treball (territoris sans i sostenibes, ciutats saludables i accés equitatiu a la natura) entre l’octubre de 2018 i el febrer de 2019. El treball en xarxa dels principals actors implicats va finalitzar amb una Declaració sobre interdependència entre salut i natura a Catalunya que conté 7 objectius estratègics i 29 línies de treball. Com a instrument d’implementació que treballi per traslladar els objectius a realitats es va constituir la Taula intersectorial Salut i natura, que l’octubre de 2019 s’ha de reunir per segona vegada per impulsar el pla d’acció i les accions pilot previstes. Sandra Carrera, de la XCN va explicar que s’hi inclouen accions en marxa com càpsules de la natura per projectar en els centres d’atenció primària i programes de promoció de la natura als parcs de la Diputació de Barcelona.


Logo de la Xarxa per a la conservació de la natura


Banys de bosc

Els banys de bosc són estades tranquil·les i accessibles a qualsevol persona en un bosc terapèutic, amb l’objectiu de gaudir dels beneficis de la natura a través de tots els sentits. L’associació Sèlvans (que porta el nom del déu etrusc de protecció dels boscos) es va constituir formalment després de ser un programa de la Diputació de Barcelona i, posteriorment, la Universitat de Girona. Té per objectiu protegir els boscos, en especial els de maduresa avançada, i té una línia de treball sobre els banys de bosc que n’està impulsant arreu del territori. Tant si es tracta d’experiències puntuals, generalment vinculades a l’ecoturisme, com si formen part d’un programa periòdic per al tractament de transtorns de salut (en alguns casos emmarcats en programes de recerca científica), els resultats incipients indiquen que en tots els casos s’experimenten efectes positius.

  Hi ha diversos models de banys de bosc: els orientals (shinrin yoku) —molt vinculats a programes oficials de millora de la salut seguits de manera massiva pels habitants de les urbs nipones—, els anglosaxons —més orientats a la interacció social de persones amb mancances de caràcter emocional-— i el model mediterrani, que combina elements dels dos anteriors i n’aporta de nous. Aquest darrer sorgeix com a resposta a un model d’educació ambiental que fins avui ha estat centrat en la racionalitat i ha generat una conscienciació i vinculació limitades. Els banys de bosc es conceben com a una eina per generar experiències personals i vivencials que poden augmentar la sensibilitat ambiental col·lectiva, a més del benestar individual. Es basen en tres valors fonamentals: la lentitud, el silenci i la consciència/actitud. Sílvia Gili, de Sèlvans, va explicar com en el seu llibre Bosc i salut: els banys de bosc exposa la multiplicitat de factors sobre els quals la ciència mostra que incideix un bany de bosc: factors físics (com la sensació de protecció que ens proporciona instintivament un hàbitat boscós, originalment propi de l’espècie humana), ambientals (com la presència d’essències i microbiota la inhalació dels quals té efectes fisiològics positius), psicològics (com la restauració de l’atenció) i comunitaris (com el propiciament de la interacció social).

  Sèlvans ha treballat per identificar boscos amb potencial terapèutic (on es garanteixi que hi ha qualitat ecològica, accés adequat, tranquil·litat, beneplàcit de la propietat i absència de figures de protecció especial) i ha creat una xarxa de boscos terapèutics que es basa en 7 pilars:

  • qualitat del bosc
  • custòdia forestal
  • infraestructura (accessibilitat, mobiliari mínim…)
  • guiatge (persona que ha seguit una formació específica)
  • concertació amb els actors locals (per generar sinèrgies amb el sector turístic, de la salut…)
  • vinculació a la recerca mèdica


Portada llibre Bosc i salut: els banys de bosc


Itineraris forestals terapèutics

Diversos espais naturals protegits de Catalunya també han entès que hi ha una relació estreta entre la natura i la salut i han posat en marxa itineraris senzills dirigits a facilitar i popularitzar al màxim el contacte de la població amb els espais naturals propers. Fins avui bona part dels itineraris dins els parcs naturals estan dirigits a senderistes amb més a menys experiència. Però comença a sorgir una nova oferta, que ofereix recorreguts molt breus en entorns ben conservats, que es puguin fer molt a poc a poc —de vegades únicament amb guia— gaudint de tots els detalls que la natura ofereix i facilitant una vivència sensorial i emocional especial.

  Xavi Buqueras, del Parc natural de Poblet, Joan Montserrat, de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i Marc Garriga, de l’Alt Pirineu van explicar que en els seus parcs naturals s’ha apostat per crear itineraris forestals terapèutics d’aquest tipus, específicament dirigits a millorar la relació física i anímica amb l’entorn. L’itinerari forestal terapèutic del bosc de Poblet té només 1 km i 50 m de desnivell però permet gaudir d’unes 2 o 3 hores de bany de bosc en un entorn prístin. A la zona volcànica de la Garrotxa, dins el projecte Emboscat s’està treballant per implementar tres itineraris forestals, un apte per a recerca biomèdica al costat de l’hospital d’Olot, un per a usuaris amb necessitats especials i un d’interès general dins una finca particular (Clot del Silenci). A l’Alt Pirineu hi ha diversos itineraris terapèutics en marxa (del bosc de Cireres, de la Mollera d’Escalarre, del til·ler de Reguerals, de Sant Miquel...) cadascun dels qual té característiques específiques i travessa ecosistemes diversos.

  S’espera que aquestes iniciatives es multipliquin i repliquin en diversos espais de tot el país amb potencial per oferir qualitats terapèutiques a la ciutadania, en especial la que viu a les ciutats.


Moviment pioner

Stefan Esser, de Sèlvans, va cloure la jornada presentant el III Congrés Internacional sobre el potencial dels boscos en la salut que tindrà lloc a Olot i Girona del 7 al 10 d’octubre de 2019. Catalunya és pionera en el tema de natura i salut, juntament amb la regió alemanya de Pomerània Occidental i una província austríaca, que van acollir els congressos precedents. El Congrés combina una jornada vivencial a bosc a la Garrotxa amb dues jornades en sala on ponents de tot el món posaran de relleu l’evidència científica més recent i experiències diverses de reconnexió amb la natura i valorització dels serveis de salut i benestar forestals.

  Al Congrés es constituirà la Societat Internacional de Teràpia Forestal i s’aprovarà una proclama amb la presència de representants del Departament de Salut, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible i la Diputació de Girona. És una ocasió única per consolidar el lideratge català en aquests temes i per consolidar una estratègia de país integral.


Autors

Redactat per: Júlia Rubert Tayà

  Per saber-ne més: Maria Pery


Eixos del Departament

Dimensió social de la sostenibilitat, Projectes paisatgístics, Sensibilització social, Metodologies per a la incorporació de la sostenibilitat en la pràctica docent, Tendències de la biodiversitat a Catalunya, Medi ambient i sostenibilitat

Back to Top

Informació del document

Publicat a 04/10/19
Acceptat a 04/10/19
Presentat el 04/10/19

Volum Notícies, 2019
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Localització

Puntuació document

0

Visites 3
Recomanacions 0