El 3 de maig de 2019 es va signar la Carta de paisatge del Garraf, que abasta els municipis de Canyelles, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Olivella, Sitges i Vilanova i la Geltrú, on viuen gairebé 147.000 habitants.
Les cartes del paisatge són instruments de concertació d'estratègies entre els agents públics i els privats per acomplir actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge que tinguin per objectiu mantenir-ne els valors. Van ser definides per la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge inspirades en un instrument similar habitual a França. A Catalunya solen incloure un diagnòstic de l’estat de conservació d’un paisatge (que parteix, afina i complementa la informació que aporta el catàleg de paisatge de l’àmbit), uns objectius de qualitat i unes accions de millora amb l’especificació dels agents responsables de la seva execució.
Un procés de pacte al territori
El procés de concertació a Garraf es va iniciar el 2017. En primer lloc, va permetre validar la diagnosi de partida –basada en l’anàlisi de la fisiografia, la presència de vegetació, l’activitat humana o els espais protegits per normativa- i afinar els àmbits de paisatge proposats a escala comarcal (que van passar dels 8 inicialment proposats a 9, amb la incorporació del “litoral i mar del Garraf”), tots ells coherents amb les unitats de paisatge definides en el Catàleg de paisatge de la regió Metropolitana de Barcelona.
A continuació es van definir 36 grans objectius de qualitat paisatgística, assignats a cadascun dels àmbits, i es van concretar 42 actuacions que els signants de la Carta es comprometen a dur a terme per assolir-los.
L'acte: punt i final, punt i seguit
L’acte de signatura de la carta es va realitzar a la masia d’en Cabanyes, la seu del Consell Comarcal del Garraf. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria Garcia, van signar la Carta i a continuació s’hi van adherir ajuntaments i entitats de la comarca. També hi van assistir secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, i el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala.
La Carta de paisatge del Garraf se suma a la bateria de cartes que diferents territoris han tirat endavant per promoure actuacions de millora del paisatge que impliquin tant el sector públic com el privat i que estiguin basades, no en la imposició ni la legislació, sinó en el compromís, la corresponsabilitat i la governança. A hores d’ara, s’han signat les cartes del paisatge de l’Alt Penedès, Priorat, Berguedà, Vall de Camprodon (Ripollès), Alt Empordà i Lluçanès, i es troba en redacció la de la Conca de Barberà.
La signatura de la Carta clou el procés de participació i concertació però marca l’inici del procés d’executar les accions a les quals s’han compromès els diferents actors.
Així mateix, se suma a la progressiva translació del paisatge en diferents instruments del planejament urbanístic que s’impulsa des del DTES, com per exemple la proposta d’integrar la regulació del paisatge en el cos de les normes d’ordenació territorial del Pla territorial parcial o l’elaboració d’un mapa de proposta d’ordenació del paisatge per a tot l’àmbit territorial.
Autors
Redactat per: Júlia Rubert Tayà
Per saber-ne més: Josep Armengol
