El 13 de maig de 2019 l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic va presentar l’actualització de l’indicador global d’adaptació (IGA) als impactes del canvi climàtic. L’IGA es va crear i calcular per primer cop el novembre de 2014. Tenia per objectiu contribuir al seguiment de l’evolució de l’adaptació de Catalunya als impactes de l’escalfament global.
A diferència de la mitigació, que es pot mesurar quantificant tones de CO2 (o equivalents) emeses, l’adaptació és molt més difícil de mesurar, ja que no té una única unitat de mesura Aquest any l’indicador s’ha actualitzat per ampliar el nombre d’indicadors i el període de mesurament.
Les dades en perspectiva
L’IGA ha crescut un 8,74% al llarg del període 2005-2014, en consonància amb l’inici i el desplegament de les polítiques i accions d’adaptació arreu de Catalunya. El recorregut temporal de la sèrie encara és curt, però mostra una tendència clara a l’alça, és a dir, a una millor adaptació al canvi climàtic de l’economia catalana en el seu conjunt.
Evolució de l'IGA i dels factors f1 i f2
L’IGA està format per dos factors (f1 i f2), que expliquen el 73% de la variació de la informació original. El factor f1 està vinculat fonamentalment amb l’ús dels recursos, bàsicament aigua, energia i sòl, és a dir, amb l’ecoeficiència, i explica el 63% de la variació de l’indicador global. El factor f2 explica solament l’11% de la variació i té correlacions més baixes amb els indicadors, motiu pel qual seria arriscat assignar-li un significat específic. En propers càlculs de l’indicador, la significació d’aquest segon factor pot quedar més definida. .Ambdós mostren una evolució favorable, però més accentuada en el cas de l’f1, la qual cosa “estira” amunt l’IGA.
L’evolució favorable és una bona notícia i s’ha de celebrar. Hi han incidit segur mesures adoptades des de diferents sectors i el desplegament de polítiques climàtiques ad hoc. Tanmateix, aquest creixement moderat també ha coincidit temporalment amb una forta crisi econòmica, que ha comportat una marcada reducció d’activitat econòmica i de la mobilitat (que en els últims anys comença a repuntar de nou). Caldrà veure si la tendència és sòlida i es manté en les futures actualitzacions de l’indicador. I caldrà veure també si aquest creixement de la capacitat d’adaptació que mostra l’IGA és suficient per contrarestar els efectes del canvi climàtic, que és una pregunta que hores d’ara no té resposta.
Una jornada per divulgar i rebre feed-back
La jornada va començar amb la presentació de la directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius, que va posar èmfasi la urgència d’afrontar el canvi climàtic que actualment reclamen veus tan diverses com el moviment #Fridays for future o el Club de Roma en el seu Manifest per a una nova governança de la transició energètica del 23 d’abril de 2019. Aquesta pluralitat d’actors que demanen una major implicació en la lluita pel canvi climàtic demostra el caràcter inclusiu i transversal del moviment. També va subratllar la responsabilitat compartida entre administració i societat per afrontar-lo i la importància de reforçar l’adaptació, que el focus en la mitigació sovint oculta.
A continuació, el Dr. Josep Maria Raya, de Tecnocampus (centre de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa de la Universitat Pompeu Fabra) va exposar els detalls tècnics de l’actualització, que tenia per objectius:
- seguir l’evolució de la capacitat adaptativa de Catalunya als impactes del canvi climàtic
- revisar i redefinir, si esqueia, l’IGA
- ampliar la sèrie temporal de l’indicador
A partir de la premissa que la pitjor avaluació és la que no es fa, el treball desenvolupat ha millorat l’indicador dissenyat el 2014. S’han incorporat 13 indicadors de base nous per al càlcul integrat (especialment del sector de l’agricultura, la gestió forestal i la mobilitat, i incloent per primera vegada un indicador de biodiversitat). Per tant, la nova versió de l’indicador és més robusta i fiable.
Contribució dels sectors a l'IGA
Per últim, va intervenir el cap de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Gabriel Borràs, que va centrar-se en l’enfocament conceptual i pràctic de l’IGA. Entre diverses fites significatives en les polítiques d’adaptació al canvi climàtic, destaca l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC, Horitzó 2013-2020). L’ESCACC incorporava 182 mesures per a millorar la capacitat d’adaptació de Catalunya al canvi climàtic. De forma coherent, l’any 2014 es va elaborar l’IGA, amb l’objectiu de fer un seguiment de la capacitat d’adaptació al canvi climàtic de Catalunya. En aquesta revisió, els requisits per incloure un indicador en la construcció de l’IGA han continuat sent:
- sèrie històrica mínima de 10 anys
- caràcter quantitatiu (els indicadors qualitatius o binaris no es consideren)
- disponibilitat de dades anuals
- observacions suficients
La seva intervenció va constatar que cada actualització de l'IGA el fa un indicador més ric, divers i robust, però que cal continuar amb la revisió periòdica cada 5-10 anys amb l’actualització de les sèries històriques i la incorporació de nova informació disponible. També s’ha revisat la ponderació de cada sector en relació amb el total, tenint en compte els darrers coneixements sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya. Així, per exemple, les conclusions del projecte Life Medacc han permès constatar que el cabal d’aigua disponible en les lleres dels rius no solament depèn de la precipitació, sinó que es veu afectat de manera crucial per la gestió territorial de la conca. Aquesta informació s’ha plasmat en una redistribució dels pesos de cada sector en la construcció de l’indicador respecte el 2014, per exemple, reduint el percentatge del sector aigua i augmentant el d’agricultura i gestió forestal.
Tot i que s’han calculat també subindicadors sectorials, els resultats són molt dispars, ja que encara hi un nombre reduït d’indicadors per sector que no permet una extrapolació fiable. En properes versions de l’IGA s’han d’introduir més indicadors (per exemple, de biodiversitat o de nous sectors com la pesca) i, això permetrà obtenir valors molt més fiables per als subindicadors sectorials d’adaptació.
La jornada es va cloure amb múltiples intervencions, crítiques i suggeriments per part d’un públic molt divers que procedia fonamentalment del sector públic però també de centres de recerca, empreses i consultores i que va mostrar un fort interès per aquesta eina. A l’igual que va passar quan es va presentar la primera versió de l’IGA, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic va prendre nota de les propostes del públic per tal d’intentar incorporar-les a la propera actualització de l’indicador.
Jornada de presentació de l'actualització de l'IGA
L’IGA havia estat seleccionat el juny de 2015 per formar part del banc de pràctiques d’innovació del Departament (BPI 6 http://territori.gencat.cat/ca/detalls/Article/Incorporacio-de-dues-noves-practiques-al-Banc-de-Practiques-dInnovacio-BPI-del-Departament).
Autors
Redactat per: Lluís Guitard Sein-Echaluce i Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més: Lluís Guitard Sein-Echaluce
