El paisatge és una construcció cultural que combina elements antròpics i naturals en constant evolució. El paper de les dones, sovint invisibilitzat i negat per la societat patriarcal, és fonamental arreu del món en la construcció dels paisatges. El rol de l’agricultura, sovint oblidat o menystingut front als monuments naturals, també.
L’Observatori del Paisatge va organitzar el primer Simposi Internacional Paisatge, agricultura i dona que va atreure unes dues-centes persones a la cartoixa d’Escaladei al llarg de dos dies, el 9 i el 10 de maig de 2019. Amb un programa densíssim i molt ric, el simposi va generar un còctel d’intervencions i experiències calidoscòpic. S’hi va combinar teoria i casos pràctics, visons del primer i del tercer món, iniciatives locals i globals, ponències i visites de camp, expertesa i transversalitat, en un debat polifacètic i alhora molt coherent.
Temes emergents
Els eixos de coordenades, explícits en el títol, situaven com a línies d’interès el paper de l’agricultura i el paper de la dona en la configuració dels paisatges arreu del món. El teló de fons el constituïa la candidatura del Priorat a esdevenir paisatge cultural inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Seu de les ponències del Simposi: sala del monestir d'Escaladei
La confluència dels dos eixos va fer emergir diverses qüestions transversals comunes a diferents perspectives. En primer lloc, va posar de relleu el gran capital cultural, paisatgístic, econòmic i social que constitueix l’agricultura de petita escala, sovint ofegada i ocultada per l’agricultura a gran escala. Basada en models locals, més respectuosos i adaptats al medi, aquesta agricultura és una baula fonamental entre un passat resilient i el futur, amenaçat per les disfuncions d’una economia globalitzada basada en la depredació dels recursos i la generació d’externalitats negatives tant ambientals com socials. En segon lloc, també va senyalar el rol crucial de les dones en el sosteniment de l’agricultura a escala mundial. Malgrat la manca de recursos i els obstacles a què s’enfronten per discriminacions de gènere, representen un percentatge aclaparador de la mà d’obra de la petita agricultura i són les responsables principals (amb diferències abismals!) de l’alimentació, l’educació i la salut familiar i de la transmissió de sabers. D’altra banda, també va emergir un moviment sincrònic en diverses parts del món cap una major consideració d’una agricultura sistèmica, que respecti els valors dels ecosistemes, escolti la terra i els seus ritmes i s’adeqüi a la idiosincràsia dels territoris.
Presentació de la representant de la UNESCO:'"augmentant els ingressos d'una dona 10 dòlars s'assoleixen les mateixes millores en nutrició i salut dels infants que augmentant els ingressos d'un home 110 dòlars"
Les ponències
Les ponències dels dos dies s’agrupaven en quatre grans blocs: valors (on reflexionar sobre com els paisatges agraris se sustenten i alhora generen sistemes de valors propis de cada territori), model (on avaluar els components clau i els actors per fer viable l’agricultura), governança (on abordar les noves relacions necessàries entre els diferents actors per a gestionar col·lectivament el paisatge) i paisatge cultural agrícola del Priorat (on conèixer i compartir experiències i iniciatives que construeixen el paisatge agrícola del Priorat).
Ponents del Simposi
Al llarg de les dues jornades es van poder escoltar les intervencions de diferents tipus:
- Ponències marc. La visió panoràmica d’algunes persones va permetre emmarcar l’aterratge a la pràctica de la resta de ponències. Mirene Begiristain, de la Universitat del País Basc, va parlar del nou rol de la governança en la comercialització agrària i els sistemes alimentaris. George Félix, d’Agroecology Europe va presentar models alternatius de producció i consum alimentaris per millorar els processos de desenvolupament local. Isabelle Anatole-Gabriel, de la UNESCO, va exposar com la valoració dels paisatges culturals i agrícoles per part de la UNESCO ha incorporat la consideració d’aspectes de sostenibilitat i d’igualtat de gènere de resultes tant de les noves sensibilitats socials com dels estudis contundents que demostren la necessitat imperiosa d’incorporar aquestes perspectives. I finalment, Sara Pérez, biòloga, filòsofa i viticultora del Priorat, va fer una crítica al model agrari imperant, basat en la lògica de l’explotació (literal) de la terra i una crida a seguir la visió comuna a diferents corrents de pensament contemporani (ecosofia, autopoiesi, teoria Gaia...) i al model de l’agroecologia en termes d’aproximació sistèmica a l’entorn.
- Experiències internacionals. El relat de les iniciatives sorgides a diferents punts del globus, en especial de regions desfavorides, va permetre constatar l’existència de punts en comú entre moltes d’elles, tant en negatiu –com les dificultats de les dones per accedir als recursos (terra, crèdit...)- com en positiu –per exemple la bona acollida en els mercats occidentals dels productes basats en coneixements i tècniques ancestrals. Mina El Mghari i Amal El Hantati, del Marroc, van parlar de la producció d’oli d’Argan en una cooperativa liderada per dones., Wendy Cruz, de la Vía Campesina d’Hondures, va parlar de les dificultats de subsistència de les petites comunitats agrícoles en un país espoliat, on el moviment feminista es lliga a la reclamació de l’accés a la terra. Eleni Pankgratiou, de Grècia, va parlar de la gestió col·lectiva dels paisatges de pedra seca a una comunitat de municipis de muntanya. Nidia Cabrera Huerta, de Cuba, va parlar de la problemàtica despersonalització d’una petita comunitat agrícola lligada a la declaració com a patrimoni de la humanitat i la massificació turística consegüent. I, malgrat que les lentituds per obtenir el visat en van impedir la presència física, Roamba Ouédrago Maimounata i Marie Guigma, amb materials audiovisuals enviats des de Burkina Faso, van exposar una organització de dones que impulsa l’agricultura domèstica destinada a obtenir mantega de karité.
- Experiències locals. Algunes experiències més properes van suscitar un interès especial pel seu caràcter innovador i la seva fàcil replicabilitat. Cristina Zolle, de l’Axencia Galega de Desenvolvemento Rural, va exposar l’experiència del banc de terres de Galícia que, en un territori minifundista amb problemes d’abandonament rural, permet posar en contacte propietaris i agricultors i fomentar la recuperació de terres agrícoles. I Marina Vilaseca, de l’ARADA Creativitat Social, va parlar del procés participatiu i d’acció social que està tenint lloc al Solsonès de fa anys i que ha catalitzat amb nous projectes aglutinadors de múltiples agents territorials.
- Aprofundiment sobre el Priorat. Algunes ponències van permetre presentar les característiques del paisatge agrícola que acollia el simposi. Joan Reguant, coordinador de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a paisatge cultural de la UNESCO, va exposar els valors, la trajectòria històrica i el capital social que la recolzen. Joan Queralt, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va subratllar alguns trets característics i diferencials del sector agrari del Priorat que expliquen la seva dinamització recent. Ferran Mestres, del Fòrum Agrari Priorat, va explicar el funcionament i els resultats d’aquest punt de trobada emmarcat en la candidatura UNESCO que té per objectius posar en comú i debatre qüestions d’interès de la comarca i del sector. Per últim, Mireia Vilamala i Isabel Ayala, del banc de terres del Priorat, van explicar el procés d’implementació que ha començat aquest mes de gener i que ha començar per la fixació de criteris i objectius i definició del reglament de funcionament.
Van complementar les ponències un debat de clausura, una visita guiada a la Cartoixa, la inauguració d’una exposició de l’artista Josep Subirats i, sobretot, quatre sortides guiades simultànies a diferents a diferents enclavaments i activitats de la comarca.
Paisatges del Priorat
Les visites, amb l’objectiu comú de vivenciar el paisatge i algunes de les experiències que constitueixen la base per a la candidatura a patrimoni de la UNESCO, van tenir quatre destins:
- la Vilella Baixa-Gratallops (molí, cooperativa i tros familiar)
- la Bisbal de Falset (oli, cooperativisme, ramaderia ecològica, paisatge de la pedra seca)
- Cornudella i Siurana (ramaderia ecològica i comercialització de producte de proximitat)
- Masroig-els Guiamets-Capçanes-Falset (policultiu, cooperativisme, explotació familiar)
També, i en el mateix sentit de lligar la teoria amb la pràctica, els sentits i la vivència, els àpats van ser a base de productes locals i de proximitat i amb receptes pròpies de la gastronomia de la comarca.
Àpat del Simposi
Autora
Redactat per: Júlia Rubert Tayà
Per saber-ne més: Observatori del Paisatge
